lunes, 3 de mayo de 2010

Tres hores a l’Ajuntament de Barcelona

El ple aprova la modificació del pla metropolità per fer un parc als Tres Turons

El ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar de forma provisional divendres passat la modificació del pla general metropolità (MPGM) en l’àmbit dels Tres Turons, que permetrà fer un parc de dimensions considerables a Barcelona i que obligarà a moure 300 cases. A favor PSC, ICV i ERC i en contra CiU i PP. Mentre que els primers posaven l’accent en el parc de 122 hectàrees que conformaran el parc Güell, el turó del Carmel, la Creueta del Coll, el Turó de la Rovira i el Parc del Guinardó i en el fet que la modificació permetrà desafectar més de 464 cases -els inquilins de les quals no hauran de moure la seva llar-, els segons criticaven que unes 300 cases resten afectades quan es podrien haver integrat dins del parc sense necessitat de bellugar-les (parc mixt) i que el pla d’execució sigui molt llarg, de 16 anys.
Per aquest motiu, vaig ser divendres passat durant unes poques hores al ple de l’Ajuntament. Però com que tot el que concerneix al MPGM està explicat en aquestes adreces: 
i en aquestes altres:
...m’estimo més relatar la meva estada dins del consistori barceloní. Mai no havia estat a un plenari de l’Ajuntament. Arribo per la plaça Sant Jaume. L’agent de la guàrdia urbana que custodia la porta principal m’indica que s’hi accedeix pel darrera. Dono la volta. Controls tipus aeroport: cintes per deixar les bosses i arcs de detecció de metall. Res no xiula. Em demanen si vinc com a particular o com a periodista. Com a blogger, responc. No saben de què els parlo. On es veu millor tot plegat, de públic o de periodista?, els demano. Des de la balconada de periodistes, que em responen, tot preguntant-me si tinc cap tipus d’identificació. La del col•legi de periodistes, responc. Suficient.

Com que no sé bellugar-me per les entranyes de l’edifici un bidell m’acompanya. A l’ascensor li pregunto si durarà molt el ple. Em contesta que li han dit que poc, que fins a les dues de la tarda. Passa un quart de les deu. No m’hi podré estar fins les dues. Tinc d’altres compromisos. En fi. Em deixa a un passadís ample del segon pis flanquejat per un quadre obscur de grans dimensions. A mà dreta hi ha unes escales que pugen amunt i que giren. M’informa que allà hi és el meu lloc. Per pujar acoto el cap una mica. Hi ha uns quants senyors i senyores que guaiten i/o escriuen. Periodistes, suposo.

M’hi acomodo. L’hemicicle és més gran que a la tele (a la tele sembla una mena de parlament de joguina). Columnes i pilastres de marbre granat giravolten la sala, que té un sostre alt. Em sobte veure una verge –una figura, s’entén- per aquests contorns. El color daurat pinta les sanefes de les pilastres i les columnetes de les balconades. Entre el daurat i el guspireig de les llumenetes una il•luminació intensa i groguenca nega la sala. La balconada en què hi sec queda a la banda dreta de l’alcalde -que seu davant de tots i a una cadira més elevada que la de la resta dels de la mesa-. El balcó del públic el tinc enfront meu, a l’esquerra de l’alcalde. Un parell d’escuts de Barcelona coronen l’arc de volta del sostre: l’un fet amb vitralls i l’altre esculpit a la paret. Tot plegat solemne. Suposo que aquests llocs de poder ja cerquen això, espais que aclaparin o que ho intentin.

Conec moltes cares, d’haver-les vist per la tele, és clar. Però tot i així no recordo els noms. Ignoro també com funciona tot plegat. Parla un i replica un altre. Els regidors de CiU i PP seuen als escons de la dreta de l’alcalde –sota de la meva balconada-, i els de PSC, ICV i ERC a l’esquerra. No tots els seients estan ocupats, però sí la majoria. Abans que un regidor prengui la paraula, l’alcalde el presenta. Hi veig Trias, Mayol i l’Elsa Blasco, del districte. M’adono que els regidors tenen uns minuts o segons per dir la seva, fins que un timbre els indica que el temps se’ls ha exhaurit. M’aixeco per fer una ullada sota la meva balconada, on seuen els del grup de CiU i el PP. Molta paperassa estesa damunt dels pupitres. Comú denominador: una carpeta en què es llegeix en vertical: “Trias”. Uns subratllen els papers, d’altres fan ús del mòbil.

La Mediterrània i el 22@

Mentre faig aquestes observacions inútils, els polítics debaten sobre l’ítem titulat: “Barcelona, capital de la Mediterrània”. La Mayol (ICV) afirma que és “natural” que Barcelona en sigui la capital. Tot just arriba Portabella (ERC), que més que polític sembla un dandi. L’alcalde ha marxat fa una estona i el substitueix el primer tinent d’alcalde, Carles Martí (PSC), que afirma que perquè Barcelona es projecti més enllà de Catalunya cal la capitalitat de la Mediterrània.

Canvi de terç. Es debat nou informe: “Deu anys del 22@: el districte de la innovació”. El tercer tinent d’alcalde, Jordi Williams Carnes (PSC), parla les mil meravelles del 22@: “Èxit total”. Entra a la sala de plens l’alcalde. El PP no hi està tan convençut. Afirmen que només el 50% de les empreses que s’hi han establert són de nova creació, que la resta ja existien. Sobre el 22@ també diu la seva Portabella i Elsa Blasco, a qui Hereu crida l’atenció un parell de cops perquè ha esgotat el temps.

La gana em pot i marxo a un bar de fora a fer un mos. Quan hi torno, el ple ha entrat de ple a la part executiva (decisòria). No sabia en aquells moments si hi seria encara a la sala quan s’aprovés el MPGM dels Tres Turons (anava justet de temps), però ja avanço que sí, pels pèls, tot i que m’hauria agradat quedar-me fins al final per parlar amb uns i altres, els que estan a favor i en contra, vull dir. Anaven pel punt 5 i el dels Tres Turons era el 14. Alguns punts van ràpid, només es llegeixen i l’alcalde declara que ha estat aprovat. En d’altres s’aturen perquè l’alcalde Hereu anomena algun regidor que ha demanat paraula. Els punts passen un rere l’altre. En un moment en què es debat sobre habitatge social hi ha picabaralla entre el primer tinent d’alcalde i el regidor Vives, de CiU, a qui acusa de no saber com funciona la Junta de Govern.

El Parc dels Tres Turons

Arriba el torn del MPGM en l’àmbit dels Tres Turons. CiU vota en contra perquè considera que el parc ja existeix des de fa 30 anys, però que està “deixat” des d’aleshores. Hi afegeix que el MPGM abandona les 300 famílies que viuen dalt del parc i acusa el govern del consistori d’obsessionar-se a no fer un parc mixt. El PP coincideix amb CiU i afirma que la desafectació hauria d’haver estat més gran (que inclogués els veïns de dalt) i agrega que 16 anys d’execució és “desmesurat” i “desproporcionat”.

Esquerra mostra la seva satisfacció per l’aprovació perquè el pla du molt de temps engegat. ERC també destaca que el projecte “preserva el verd” i és “un pla de futur” i “prudent” perquè no obstaculitza possibles modificacions. L’ecosocialista Elsa Blasco, regidora d’Horta-Guinardó (a la foto), remarca que la desafectació arriba a un 62% de les cases, que es formarà un parc de 3,7 cops la superfície de la Ciutadella i que s’ha consolidat un projecte que conjuga l’interès general amb el particular. Finalment, acusa els grups municipals de CiU i PP de fer “electoralisme pur”, sense mostrar cap projecte al darrere.

CiU denuncia arbitrarietat de criteris a l’hora de decidir quines cases i quines no es desafecten, i PP subratlla que en un any i mig només hi ha hagut 5 desafectacions. S’aprova de forma provisional el MPGM en l’àmbit dels Tres Turons i l’alcalde proclama que ha estat una “decisió històrica”.

1 comentario:

Pere Nieto dijo...

Un plenari de l'Ajuntament dóna per pensar en moltes coses. De fet és la culminació d'una llarga feina, comissions, junta de potaveus, negociacions ... si vols veure una versió en petit (per les dimensions però no per l'horari) demà dimarts a les 19.00 fem el Plenari del Districte.