viernes, 4 de junio de 2010

Molta gent gran víctima de robatoris ho és als caixers i als domicilis

“Els fets delictius en què la gent gran és víctima és quan treuen diners dels caixers, i a robatoris a domicilis perquè no hem tancat bé la porta quan hem sortit”. Així ho van afirmar els Mossos d’Esquadra en la conferència titulada “Seguretat ciutadana”, que van oferir ahir dijous a l’Ateneu Hortenc. Segons els agents, “la majoria de robatoris es fan per la porta de casa i és perquè no ho posem difícil”. Així mateix, hi afegeixen que cada setmana de final de mes hi ha alguna persona gran al districte Horta-Guinardó que és víctima d’un robatori que té com a escenari o rerefons els caixers automàtics o els bancs.

Els agents Elisa Pérez i Xavier Ibarz, que pertanyen a l’Oficina de Relacions amb la Comunitat de la comissaria Horta-Guinardó, van desgranar davant d’una quarantena de persones un reguitzell de “consells lògics, però que quan sortim al carrer ens oblidem”, per pal•liar aquest tipus de delictes.

Robatoris a la llar

Elisa Pérez va advertir que en cinc minuts els lladres poden accedir a la llar, just el temps que qualsevol esmerça a llançar les escombraries o comprar el pa, per exemple. Van recomanar tancar sempre la porta i tenir un bon pany; a més mesures de seguretat més difícil és que ho intentin, va raonar. Els lladres busquen el més fàcil. “Quan sortiu comproveu que tots els accessos estiguin tancats”, va afegir Xavier, ja que molts dels robatoris que no es fan per la porta es fan per la finestra. Més de cara a l’estiu.

De vacances

Quant a les vacances, l’agent Pérez va aconsellar no deixar al replà la catifeta, ja que pot convertir-se en una magnífica aliada pels objectius dels delinqüents. La forma de procedir dels lladres consisteix a posar-la dreta i, lògicament, si continua així durant uns dies significaria que els propietaris no hi són. Per això, per a evitar que facin aquest seguiment, el més recomanable és retirar-la durant les vacances.

Ibarz també va recomanar que algun amic, veí o familiar reculli el correu cada dos dies, i, fins i tot, deixar a l'estenedor una tovallola que algú de confiança pugui canviar cada cert temps. Quan els lladres entren a una llar roben, sobretot, diners i joies, així com d’altres objectes valuosos fàcils d’endur-se. Els policies van indicar un consell que, per no facilitar la tasca als pispes, no esmentaré aquí, però que si el vols conèixer pregunta-me’l per correu o al carrer.

Els instal•ladors de gas impostors

Fa unes setmanes es va detenir un revisor del gas fals que actuava a l’Eixample. Carregava a l’esquena amb 80 denúncies. El seu modus operandi consistia a trobar “persones soles i no molt àgils”, concertava la cita per telèfon i, un cop a la llar, quan el propietari es refiava i es relaxava, el fals operari remenava a tort i a dret per fer-se amb el botí. Per acabar-ho d’adobar, els hi cobrava per la feina de revisió feta.

La companyia del gas sempre avisa quan han de passar a fer la revisió, els revisors han de dur i tenen l’obligació de mostrar un carnet oficial de la Generalitat que ha d’estar en condicions òptimes (“la targeta és rígida”, descriu l’agent), i un revisor mai no cobra. Com que pot ser difícil discernir el lladre del treballador, el mosso va recomanar que davant del dubte no s'obri la porta i es truqui abans la companyia de gas o la subcontracta per assegurar-se de la fiabilitat de l'individu.

Als caixers

Un alt número de denúncies provenen de robatoris soferts a caixers o després de sortir-ne. Hi ha una tendència a treure tots els diners de la pensió de cop. Per això, la Policia suggereix extreure quantitats menudes i, si en calen grans, “demanar a algú més jove que ens acompanyi”, a més de sol·licitar bitllets petits per distribuir-los per diferents parts del vestit. “Val la pena trencar el costum de treure tota la paga de cop”, afirmen, ja que “cada setmana a final de mes hi ha alguna víctima d’aquest tipus al districte”.

Els policies van esperonar a tancar les portes dels caixers quan es fan operacions tot i que n’hi hagi de lliures, i a camuflar els números secrets integrant-los dins dels telefònics, per exemple, si és que tenim mala memòria.

Al carrer

Dur la cartera a la butxaca del darrera és un costum que també cal eliminar, tot i que dugui botó. Amb una frenada al bus, ja han obert el botó, il•lustra Xavier Ibarz. Així mateix, els conferenciants insistien que les dones han de dur les bosses tancades, malgrat sigui incòmode quan es fan compres continuades. “No perdre la targeta de vista als comerços”. Aquest va ser un altre dels consells donat que ens pot evitar una estafa. Tampoc no hem de fer cas d’avisos d’hipotètiques punxades a les rodes quan circulem, ni dur les portes o finestres obertes si tenim moneders, carteres o bosses als seients.

Els mossos van alertar que encara es donen estafes de venda de bitllets de loteria suposadament premiats o de gent que juga als “trileros” al carrer. Una dona que assitia a l’acte va objectar que s’ha de ser molt tonto per caure en l’estafa del bitllet de loteria premiat. Elisa Pérez va recordar a l’auditori que la gent que estafa en sap molt perquè s’hi dedica i que, amb temps i estratègia, aconsegueixen sovint l’objectiu. En aquests sentit, va afirmar que no feia gaire que s’havia denunciat un cas així. També assenyalaren que encara es produeixen molts robatoris a les àrees de servei.

Finalment, els uniformats va emfatitzar que sovint gràcies a l’ajuda dels veïns es detenen els lladres i que quan es vegi quelcom de sospitós no es dubti en avisar a través del 112 a la policia. Van indicar també que si algun cop algú veu un saltaparets actuant, a més d’alertar les forces de seguretat cal fixar-se en la seva aparença (roba i trets físics), així com la direcció que pren a l’hora de fugir.

Si topem amb els lladres a casa

Un altra persona va preguntar-los com actuar si ens topem amb el lladre a casa. Els agents van dir que un lladre hi accedeix perquè pensa que no hi són els propietaris o perquè creu que dormen. En el segon cas, paga la pena fer-se l’adormit fins que marxin. I si se’ls troba venint de fora, mai no enfrontar-se, millor deixar-los fugir. El problema, van agregar, apareix si han entrat per la porta i se’ls obstaculitza l’únic lloc de fugida. “Que no es vegin acorralats, que tinguin sortida”, va assessorar el mosso.