He decidit no actualitzar més El Parcial. Aquest projecte va néixer amb uns objectius que no he assolit.
Continuaré publicant als altres blogs: destartalado, eplion i comentarios. Si mai torno a escriure qualsevol notícia d' Horta serà a horizonte.
A reveure. Un plaer. Salutacions a tothom.
jueves, 2 de septiembre de 2010
jueves, 1 de julio de 2010
Període de reflexió
Obro un període de reflexió indefinit sobre el futur d’aquest blog. Hi ha tres possibilitats:
Continuar publicant al mateix ritme que ara o augmentar-lo, només seria factible si trobés un patrocinador. He intentat durant aquests sis mesos de vida d’ El Parcial procurar-me anunciants o patrocinadors, però no m’ha estat possible, o no al nivell d’inversió desitjable. Així mateix tampoc no he pogut posicionar el blog a Google com seria necessari.
Per tant, com ja he dit, malgrat que em dol, el més probable és que l’abandoni. Amb tot, em reservo uns dies o setmanes per reflexionar amb més calma abans de dir l’última paraula.
Sigui com sigui, d’informació sobre Horta i La Guineueta, en podeu trobar als blogs que hi ha a la columna de la dreta, d’on sovint he tret informació per aquest blog.
Bé, això és tot. Un plaer. Bon estiu!
Per cert, abans d’ahir van robar al bar Magi, a l’encreuament entre Passeig Valldaura i Fabra i Puig, a La Guineueta.
- Abandonar-lo, el més probable.
- Publicar de tant en tant, improbable.
- Continuar com fins ara o incrementar el ritme de publicació, inversemblant.
Continuar publicant al mateix ritme que ara o augmentar-lo, només seria factible si trobés un patrocinador. He intentat durant aquests sis mesos de vida d’ El Parcial procurar-me anunciants o patrocinadors, però no m’ha estat possible, o no al nivell d’inversió desitjable. Així mateix tampoc no he pogut posicionar el blog a Google com seria necessari.
Per tant, com ja he dit, malgrat que em dol, el més probable és que l’abandoni. Amb tot, em reservo uns dies o setmanes per reflexionar amb més calma abans de dir l’última paraula.
Sigui com sigui, d’informació sobre Horta i La Guineueta, en podeu trobar als blogs que hi ha a la columna de la dreta, d’on sovint he tret informació per aquest blog.
Bé, això és tot. Un plaer. Bon estiu!
Per cert, abans d’ahir van robar al bar Magi, a l’encreuament entre Passeig Valldaura i Fabra i Puig, a La Guineueta.
miércoles, 23 de junio de 2010
Les fogueres de Sant Joan brillen per la seva absència a Horta i La Guineueta
Fa uns anys, junt amb els petards, la principal protagonista de la revetlla de Sant Joan era la gran foguera. Ara, n’és la gran absent, almenys si jutgem per les dades que ofereix l'Ajuntament. De petards i festes per a la revetlla de Sant Joan s’hi troben, però figues d’un altre paner és topar amb fogueres a Horta i La Guineueta.
Segons el web de l’Ajuntament, a Horta-Guinardó es cremarà una a les 20.30 hores al final del carrer Varsòvia. L'organitza el Futbol Club Martinenc. Si n'hi ha més en aquest districte o si n'hi alguna a Nou Barris l'Ajuntament no en té dades. Els districtes amb més fogates, segons aquest web, són els de l'Eixample i el de Sants Montjuïc.
Un altra opció per veure alguna pira passa per emigrar a poblacions de la costa, en què els consistoris respectius aixequen fogates a les platges. Però ni tan sols aquestes són pures, ja que les hi planten els ajuntaments, no el jovent. Al vídeo, podeu veure la de l'any passat a Arenys.
Web de l’Ajuntament sobre Sant Joan 2010. Hi pots consultar els punts de venda de petards, les revetlles i fogueres més properes al teu barri. I aquí l'estat de les carreteres.
Segons el web de l’Ajuntament, a Horta-Guinardó es cremarà una a les 20.30 hores al final del carrer Varsòvia. L'organitza el Futbol Club Martinenc. Si n'hi ha més en aquest districte o si n'hi alguna a Nou Barris l'Ajuntament no en té dades. Els districtes amb més fogates, segons aquest web, són els de l'Eixample i el de Sants Montjuïc.
Un altra opció per veure alguna pira passa per emigrar a poblacions de la costa, en què els consistoris respectius aixequen fogates a les platges. Però ni tan sols aquestes són pures, ja que les hi planten els ajuntaments, no el jovent. Al vídeo, podeu veure la de l'any passat a Arenys.
Web de l’Ajuntament sobre Sant Joan 2010. Hi pots consultar els punts de venda de petards, les revetlles i fogueres més properes al teu barri. I aquí l'estat de les carreteres.
Exposició de microrelats i poesia a la Biblioteca Horta-Can Mariner fins el 30 de juny
Fins el 30 de juny, a la sala d’actes Pep Montanyès de la Biblioteca Horta-Can Mariner es pot veure una exposició que mostra els guanyadors i els finalistes del concurs de microrelats organitzat pel Centre Cívic Matas i Ramis, i del Concurs de Poesia del Casal de Gent Gran d’ Horta. Les il•lustracions les han dibuixades i pintades els infants de la ludoteca El Galliner.
Trentè aniversari del grup Coral Horta
El Club de Tenis Horta va acollir divendres passat l'acte central del 30è aniversari del grup Coral Horta, informa el blog d’Ecosocialistes d’ Horta-Guinardó. El concert, anomenat “Les cançons de la nostra vida” i dirigit per Albert Santiago, va aplegar peces de la nova cançó de Llach, Serrat i Raimon, i melodies de Freddie Mercury i d’Abba.
Per a més dades, consulteu el blog d’ecosocialistes i el del Grup Coral d’ Horta.
martes, 22 de junio de 2010
El PP demana la cobertura de la Ronda de Dalt a Horta-Guinardó
El grup municipal del PP ha demanat a la comissió d’urbanisme la cobertura i la reurbanització de la Ronda de Dalt entre la Plaça Alfons Comín i Karl Marx, segons informa Televisió Horta-Guinardó. L’objectiu, segons el grup municipal, passaria per millorar el trànsit i la qualitat de vida dels veïns i aconseguir que la ronda deixi de ser un mur entre els diferents barris del districte.
Ver mapa más grande
Ver mapa más grande
Descomptes i ofertes a botigues de discos de Nou Barris
lunes, 21 de junio de 2010
Felip Puig afirma que Convergència no es rendirà i mirarà cap a Europa si es retalla l’Estatut
El secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, va declarar a aquest blog, en referència a les possibles retallades a l’Estatut de Catalunya, que “si Espanya diu que no al camí del mig, a CDC no li quedarà altre que mirar cap a Europa”. Ho va manifestar després del míting celebrat a la Plaça Eivissa en què Convergència Democràtica de Catalunya Horta-Guinardó va commemorar el seu 25è aniversari al districte. La presidenta de la formació nacionalista del districte, Iolanda Latorre, que va presentar al diputat convergent, va animar als catalans a no rendir-se davant les dificultats.
El discurs de Felip Puig va tenir un fort to no ja nacionalista sinó independentista, tot i que ell mai no va emprar aquesta paraula. Va usar expressions com: “Voluntat de ser aquest un país normal a Europa i al món”, “una nació que busca el seu lloc al món”, “construir majories socials per decidir”, “que el nostre objectiu és aconseguir més aviat que tard que Catalunya sigui un país normal a Europa i al món”, “que no hi ha Tribunal Constitucional, ni Constitució, ni PP ni PSOE, ni societat espanyola que pugui aturar la voluntat majoritària i democràtica d’un país que vol ser lliure”, o bé que CDC assumeix la responsabilitat “en la estabilitat de moltes coses, de l’economia espanyola que encara, encara és la nostra”.
Davant d’aquest allau de referències a la independència, i contra el que acostuma a declarar el president de CiU, Artur Mas, que parla del dret a decidir de Catalunya, vaig preguntar-li si es referia a optar per la via de la independència. Em va contestar que ell mai no havia dit aquell mot, però que insistia que si se li tancaven portes a Catalunya, “CDC no es rendirà” i “no li quedarà altra camí que buscar el seu camí per Europa”. Li vaig comentar que tot i que no havia esmentat la paraula “independència”, s’hi referia. Va marxar sense contestar i somrient.
Per la seva banda, Latorre va recordar que “hem de demanar als polítics discursos brillants i respostes intel•ligents als reptes d’avui i als del futur” i, en referència a possibles retallades a l’Estatut, va demanar “que no sigui aquesta la primera generació de catalans que es rendeixi”.
L’Estatut ja va ser retallat en el seu tràmit d’aprovació. A les Corts espanyoles, la definició de Catalunya com a nació va quedar arraconada al preàmbul. També van modificar-se articles del poder judicial, de competències en migració i de la llengua , entre d’altres.
Podeu veure alguns fragments del míting celebrat a Horta divendres passat en aquest vídeo.
El discurs de Felip Puig va tenir un fort to no ja nacionalista sinó independentista, tot i que ell mai no va emprar aquesta paraula. Va usar expressions com: “Voluntat de ser aquest un país normal a Europa i al món”, “una nació que busca el seu lloc al món”, “construir majories socials per decidir”, “que el nostre objectiu és aconseguir més aviat que tard que Catalunya sigui un país normal a Europa i al món”, “que no hi ha Tribunal Constitucional, ni Constitució, ni PP ni PSOE, ni societat espanyola que pugui aturar la voluntat majoritària i democràtica d’un país que vol ser lliure”, o bé que CDC assumeix la responsabilitat “en la estabilitat de moltes coses, de l’economia espanyola que encara, encara és la nostra”.
Davant d’aquest allau de referències a la independència, i contra el que acostuma a declarar el president de CiU, Artur Mas, que parla del dret a decidir de Catalunya, vaig preguntar-li si es referia a optar per la via de la independència. Em va contestar que ell mai no havia dit aquell mot, però que insistia que si se li tancaven portes a Catalunya, “CDC no es rendirà” i “no li quedarà altra camí que buscar el seu camí per Europa”. Li vaig comentar que tot i que no havia esmentat la paraula “independència”, s’hi referia. Va marxar sense contestar i somrient.
Per la seva banda, Latorre va recordar que “hem de demanar als polítics discursos brillants i respostes intel•ligents als reptes d’avui i als del futur” i, en referència a possibles retallades a l’Estatut, va demanar “que no sigui aquesta la primera generació de catalans que es rendeixi”.
L’Estatut ja va ser retallat en el seu tràmit d’aprovació. A les Corts espanyoles, la definició de Catalunya com a nació va quedar arraconada al preàmbul. També van modificar-se articles del poder judicial, de competències en migració i de la llengua , entre d’altres.
Podeu veure alguns fragments del míting celebrat a Horta divendres passat en aquest vídeo.
viernes, 18 de junio de 2010
L’aroma de l’Índia arriba a Horta
Alumnes de Bollywood del Centre Cívic Matas i Ramis, a Horta, van exhibir les seves arts de ball oriental davant d’un públic nombrós i entregat, dimecres passat, durant prop d’una hora d’espectacle. Dirigides pel professor argentí Gustavo Corral, de la Masala –la primera escola de Bollywood fundada a Espanya-, prop d’una vintena de ballarines i un ballarí van delectar a una sala plena de gom a gom amb el moviment rítmic del cos i compassat amb la música.
El Bollywood ha arribat a Espanya per a quedar-se, afirma el professor. Si no vau poder ser-hi, aquí teniu un vídeo de l’espectacle, que inclou una petita conversa amb el professor i amb l’únic noi entre les ballarines.
El Bollywood ha arribat a Espanya per a quedar-se, afirma el professor. Si no vau poder ser-hi, aquí teniu un vídeo de l’espectacle, que inclou una petita conversa amb el professor i amb l’únic noi entre les ballarines.
Rusó Sala guanya el XIV concurs de cantautors Horta-Guinardó
El XIV concurs de cantautors d’ Horta-Guinardó, organitzat pel Centre Cívic Matas i Ramis, la final del qual va ser el cap de setmana passat, ja ha acabat. El va guanyar Ruso Sala (a la foto), que va tocar “El teu somriure”, “El capvespre” i “La teva terra”.
En segona posició va quedar Vicente Calatayud, amb els temes “Fracaso seguro”, “Pintando frescos” i “Hibernación”. El tercer premi se’l va endur Juan Manuel Galeas, amb les peces “Arte y Juez”, “Candela” i “No se pare la vida”. Va haver un menció especial per a Pau Saura, de nom artístic “Homo orquestriens”.
El primer premi està dotat amb 765 euros, així com la participació a diversos concerts, com el Barnasants 2011. El segon i tercer estan dotats amb 637,5 euros i 510, respectivament, així com també la participació a d'altres concursos.
Podeu consultar els finalistes al web del Matas i Ramis, i el vídeo de TV Horta-Guinardó.
miércoles, 16 de junio de 2010
Noves rotondes
Una rotonda nova ha emergit en la cruïlla dels carrers Hedilla i Doctor Letamendi, a Horta. I nova per dos motius. Perquè abans no hi era. I perquè mai no n'havia vist una com aquesta.
A primer cop d’ull costa distingir si t’hi enfrontes a una rotonda o bé a una mena de franja avantguardista per reduir la velocitat. O sigui, no saps si passar per damunt o giravoltar-la.
En sentit estricte, però, és una rotonda, ja que tant al carrer Letamendi com a Hedilla un senyal de perill adverteix de la presència de la rotonda.
Reparen el clot de la vorera de Valldaura
Quatre mesos després d’alertar en El Parcial del clot que hi havia al mig del Passeig Valldaura, entre els carrers Canigó i Hedilla, l’ajuntament l’ha reparat. N'hi ha més arreu del barri, una zona en què hi viu molta gent gran.
lunes, 14 de junio de 2010
Pilar Moros, tècnica del barri d' Horta
“Al començament, altres serveis de l’ajuntament han vist algun cop els tècnics com un control”
Pilar Moros és la tècnica d’ Horta des del setembre del 2009. Té una llarga trajectòria a l’Ajuntament i molta experiència als barris. Recalca que s’han adonat que els veïns i les entitats s’interessen molt en el dia a dia. Destaca la figura del veí “inspector”, que detecta, per exemple, que una paperera sempre està plena, i gràcies a la vigilància del qual el barri millora. Reconeix que al principi faltava definir funcions, canals i circuits i que, potser, altres serveis de l’ajuntament els han vist com a controladors. Des del setembre, la majoria de peticions s’han resolt de forma positiva de cara al veí o l’entitat. Dimecres passat vaig parlar amb ella per conèixer de primera mà la figura de tècnica del barri i repassar aquests primers mesos de feina.
La teva tasca consisteix en ajudar en la relació entre el barri i els serveis de l’Ajuntament. Podries posar algun exemple.
Tenim contacte directe amb veïns i entitats i el que fem és rebre demandes, i a partir d’aquí fem de pont, facilitem la connexió amb els serveis de l’ajuntament. I el que sempre fem es donar resposta, tant si és positiva com si és negativa. Participem a reunions d’entitats, els proposem i els impliquem en canvis del barri i en processos de participació. Traslladem també a les entitats la informació de processos de participació, de subvencions, de canvis i d’activitats que ens arriben del districte.
Podries posar un exemple concret de la demanda d’algun veí?
Una veïna del carrer Sant Pere Miquel a qui li van col•locar un mirall de trànsit. Tenia la sensació que els lladres es podien enfilar pel peu perquè vivia en un balcó, en una primera planta. Vaig parlar amb els serveis tècnics i em van dir que podien posar un mirall de braç a la façana de l’edifici amb el permís de la comunitat de propietaris. Van fer la reunió i, després de donar el vist-i-plau per posar el mirall, els serveis tècnics el van canviar.
Una de les tasques de la coordinadora d’entitats és pressionar al districte quan hi ha una reclamació de les entitats. No coincideix una mica amb el que fas tu?
Ella fa més una part de reivindicació, de pressió, perquè representa al moviment associatiu, jo represento a l’Ajuntament. Faig de mediadora: recullo les peticions del moviment associatiu, parlo amb el districte –hi ha coses que poden aconseguir i d’altres que no-, i intento també que es comprengui quina és la posició de l’Ajuntament. Ella representa a les entitats i nosaltres fem de mediadors entre els interessos de les entitats i les possibilitats que té el districte.
Pilar Moros
Dins del consell de barri d' Horta -en què tu ets la secretària-, quina és la teva funció?
Dinamitzar el moviment associatiu, bàsicament. El consell de barri és un espai de participació on hi són els veïns i les entitats. És com una herència de les audiències públiques -en les quals els veïns feien demandes de millores urbanístiques al districte-, però va més enllà. D’una banda, es treballa l’espai públic però, d’una altra, els serveis a les persones, el comerç, la mobilitat... es treballen altres àmbits. La manera de fer-ho és a partir de les comissions de seguiment. Hi són representats polítics, entitats i veïns. La meva tasca ha estat, bàsicament, dinamitzar perquè les entitats i veïns tinguin veu en aquesta comissió. I intentar que hi estiguin representats diferents sectors de la població, és a dir, que no participin sempre els mateixos, sinó que també s’arribi a les persones que no estan associades i a les entitats que fan una aportació cultural interessant però que, generalment, no participen. Al meu parer, la part més important és implicar aquestes entitats i veïns en les comissions perquè després s’elaborarà el pla de futur, que és definir una mica el barri d’ Horta que volem d’aquí a deu anys.
Les entitats es poden inscriure al consell de barri sense passar per tu, oi?
No, han de passar per mi.
Aleshores, tu representes els interessos de l’Ajuntament?
I de les entitats, dels dos; no els interessos de l’ajuntament sinó les possibilitats. Nosaltres, com ajuntament, tenim recursos, i hi ha una part política que és decisòria. Aquest cantó polític el transformem després tècnicament en projectes, i parlem amb les entitats perquè sàpiguen de què disposen, com s’ha d’arribar a aquests recursos que tenen...
Alguns s’han queixat perquè veuen als tècnics com a controladors més que no pas com a representants de les entitats.
A quins tècnics, a què et refereixes?
En general, no parlo d’ Horta sinó dels tècnics de barri.
En algun moment s’ha viscut, però més des dels serveis de l’ajuntament, no de les entitats. Com que traslladem les peticions de les entitats, els altres serveis –no les entitats-, al començament, ens han vist algun cop com un control. De cop i volta, es troben amb unes persones que ja formaven part de l’administració i que els diuen, per exemple, que al carrer Pere Pau s’han fet obres i estan malament acabades, o la veïna que va demanar el mirall, o que el contenidor de neteja està malament posat, o bé que falten contenidors aquí o allà. Al començament era molta petició d’aquest estil, d’espai públic i que afectava d’altres serveis, o demandes del tipus que la biblioteca obre poc, o que el centre cívic no té suficients places. Nosaltres ho traslladàvem i els altres serveis ho podien veure com un control perquè després fèiem el seguiment de si les peticions s’havien resolt o no. És possible que en un moment inicial, quan ens vam començar a instaurar, i quan encara no estaven definits del tot les funcions, els canals i els circuits, algú ho pogués haver viscut així. Quant a les entitats, no noto que a Horta tinguin aquesta percepció. Sí que m’identifiquen com aquella noia que resol els problemes del barri, que no és així, sinó que facilitem, tramitem i també contenim. Hi ha persones que són demandants compulsius i que reclamen només allò que els afecta a ells. Hem anant aprenent a prioritzar les demandes. Hi ha persones que tenen molta raó, que són realment els inspectors de barri que detecten una paperera que mai no es buida, o aquell espai que mai no es neteja o que no té font... fan un treball molt útil i, a partir d’aquí, es poden fer moltes millores.
Ara porteu un any...
Portarem un any al setembre. Al juny es va fer el concurs, però el nomenament i la implantació territorial va ser al setembre.
Abans de ser tècnica ja treballaves a l’Ajuntament?
Sí, a serveis personals. Vaig entrar a l’Ajuntament a través de serveis socials. Vaig ser educadora tres anys. Treballava al Bon Pastor, que és un barri molt petit en què es treballa en xarxa i amb entitats. Després vaig dirigir el Centre Cívic Matas i Ramis, tres anys també. I més endavant vaig estar com a tècnica polivalent, com a referent de zona d’ Horta un any. Aleshores aquesta plaça va desaparèixer pel nou model i vaig concursar per a ser tècnica de barri.
O sigui, que ets funcionària, oi?
Sí.
Què destacaries de la teva feina des del setembre fins ara?
El balanç és positiu. Hem après molt. Al començament va ser una miqueta de desorientació, faltava definició de funcions, canals i circuits, i ens faltava també a nosaltres aprendre criteris per actuar. Ara, la visió que tinc del barri és molt més àmplia que la d’abans, és molt més global, objectiva i completa, perquè hi ha percepcions molt diferents en funció del col•lectiu o de la persona. Veiem que som útils perquè les peticions que trametem es resolen, sempre i quan siguin viables i prioritàries. Diferenciem entre el que és el petit manteniment i les grans inversions. I detectem que el que volen els veïns i les entitats és més el funcionament quotidià, el dia a dia, que no grans obres, que també les volen. Estem satisfets perquè sempre hi ha resposta; encara que sigui negativa, saben que hi haurà resposta. I accepten també la negació i la justificació.
Quantes reclamacions heu atès des del setembre?
Entre vuitanta i cent.
I quantes s’han resolt de forma positiva cara al demandant?
La majoria.
Quan s'hi rep una negativa, quines altres vies li queden a qui reclama?
Sí, en tenen, però tampoc no hi és la garantia que es puguin resoldre. Una que no es va resoldre positivament va ser perquè afectava d’altres persones, i era una demanda molt individual.
Què va passar?
Una persona que es queixava del funcionament d’un forn, però que al final es va comprovar que era una qüestió més personal que no pas la queixa per si mateixa. I és un tema que està avalat per Guàrdia Urbana, per tècnics, per mi...
Però sempre queda la via judicial.
Sí, sí.
Ja per acabar, sent funcionària, vas fer vaga ahir [dimarts passat]?
No, de fet ahir [dimarts passat] vam fer la comissió de seguiment del consell de barri. És important perquè es posen en contacte molts veïns i entitats que no es coneixen entre ells i que han de fer l’esforç d’establir un pla de futur comú i penso que és ric...
Però si ells volen posar-se d’acord, potser les unes tenen uns interessos i les altres d’altres, i no tenen per què arribar a un acord en tot.
Bé, és que tots ells volen. I per això és ric perquè s’han de posar d’acord arribant a un consens i han d’aprendre que de vegades cal renunciar a qüestions individuals. És un important perquè no es treballa amb línies individuals de futur sinó establint una línia comuna de barri.
Pilar Moros és la tècnica d’ Horta des del setembre del 2009. Té una llarga trajectòria a l’Ajuntament i molta experiència als barris. Recalca que s’han adonat que els veïns i les entitats s’interessen molt en el dia a dia. Destaca la figura del veí “inspector”, que detecta, per exemple, que una paperera sempre està plena, i gràcies a la vigilància del qual el barri millora. Reconeix que al principi faltava definir funcions, canals i circuits i que, potser, altres serveis de l’ajuntament els han vist com a controladors. Des del setembre, la majoria de peticions s’han resolt de forma positiva de cara al veí o l’entitat. Dimecres passat vaig parlar amb ella per conèixer de primera mà la figura de tècnica del barri i repassar aquests primers mesos de feina.
La teva tasca consisteix en ajudar en la relació entre el barri i els serveis de l’Ajuntament. Podries posar algun exemple.
Tenim contacte directe amb veïns i entitats i el que fem és rebre demandes, i a partir d’aquí fem de pont, facilitem la connexió amb els serveis de l’ajuntament. I el que sempre fem es donar resposta, tant si és positiva com si és negativa. Participem a reunions d’entitats, els proposem i els impliquem en canvis del barri i en processos de participació. Traslladem també a les entitats la informació de processos de participació, de subvencions, de canvis i d’activitats que ens arriben del districte.
Podries posar un exemple concret de la demanda d’algun veí?
Una veïna del carrer Sant Pere Miquel a qui li van col•locar un mirall de trànsit. Tenia la sensació que els lladres es podien enfilar pel peu perquè vivia en un balcó, en una primera planta. Vaig parlar amb els serveis tècnics i em van dir que podien posar un mirall de braç a la façana de l’edifici amb el permís de la comunitat de propietaris. Van fer la reunió i, després de donar el vist-i-plau per posar el mirall, els serveis tècnics el van canviar.
Una de les tasques de la coordinadora d’entitats és pressionar al districte quan hi ha una reclamació de les entitats. No coincideix una mica amb el que fas tu?
Ella fa més una part de reivindicació, de pressió, perquè representa al moviment associatiu, jo represento a l’Ajuntament. Faig de mediadora: recullo les peticions del moviment associatiu, parlo amb el districte –hi ha coses que poden aconseguir i d’altres que no-, i intento també que es comprengui quina és la posició de l’Ajuntament. Ella representa a les entitats i nosaltres fem de mediadors entre els interessos de les entitats i les possibilitats que té el districte.
Dins del consell de barri d' Horta -en què tu ets la secretària-, quina és la teva funció?
Dinamitzar el moviment associatiu, bàsicament. El consell de barri és un espai de participació on hi són els veïns i les entitats. És com una herència de les audiències públiques -en les quals els veïns feien demandes de millores urbanístiques al districte-, però va més enllà. D’una banda, es treballa l’espai públic però, d’una altra, els serveis a les persones, el comerç, la mobilitat... es treballen altres àmbits. La manera de fer-ho és a partir de les comissions de seguiment. Hi són representats polítics, entitats i veïns. La meva tasca ha estat, bàsicament, dinamitzar perquè les entitats i veïns tinguin veu en aquesta comissió. I intentar que hi estiguin representats diferents sectors de la població, és a dir, que no participin sempre els mateixos, sinó que també s’arribi a les persones que no estan associades i a les entitats que fan una aportació cultural interessant però que, generalment, no participen. Al meu parer, la part més important és implicar aquestes entitats i veïns en les comissions perquè després s’elaborarà el pla de futur, que és definir una mica el barri d’ Horta que volem d’aquí a deu anys.
Les entitats es poden inscriure al consell de barri sense passar per tu, oi?
No, han de passar per mi.
Aleshores, tu representes els interessos de l’Ajuntament?
I de les entitats, dels dos; no els interessos de l’ajuntament sinó les possibilitats. Nosaltres, com ajuntament, tenim recursos, i hi ha una part política que és decisòria. Aquest cantó polític el transformem després tècnicament en projectes, i parlem amb les entitats perquè sàpiguen de què disposen, com s’ha d’arribar a aquests recursos que tenen...
Alguns s’han queixat perquè veuen als tècnics com a controladors més que no pas com a representants de les entitats.
A quins tècnics, a què et refereixes?
En general, no parlo d’ Horta sinó dels tècnics de barri.
En algun moment s’ha viscut, però més des dels serveis de l’ajuntament, no de les entitats. Com que traslladem les peticions de les entitats, els altres serveis –no les entitats-, al començament, ens han vist algun cop com un control. De cop i volta, es troben amb unes persones que ja formaven part de l’administració i que els diuen, per exemple, que al carrer Pere Pau s’han fet obres i estan malament acabades, o la veïna que va demanar el mirall, o que el contenidor de neteja està malament posat, o bé que falten contenidors aquí o allà. Al començament era molta petició d’aquest estil, d’espai públic i que afectava d’altres serveis, o demandes del tipus que la biblioteca obre poc, o que el centre cívic no té suficients places. Nosaltres ho traslladàvem i els altres serveis ho podien veure com un control perquè després fèiem el seguiment de si les peticions s’havien resolt o no. És possible que en un moment inicial, quan ens vam començar a instaurar, i quan encara no estaven definits del tot les funcions, els canals i els circuits, algú ho pogués haver viscut així. Quant a les entitats, no noto que a Horta tinguin aquesta percepció. Sí que m’identifiquen com aquella noia que resol els problemes del barri, que no és així, sinó que facilitem, tramitem i també contenim. Hi ha persones que són demandants compulsius i que reclamen només allò que els afecta a ells. Hem anant aprenent a prioritzar les demandes. Hi ha persones que tenen molta raó, que són realment els inspectors de barri que detecten una paperera que mai no es buida, o aquell espai que mai no es neteja o que no té font... fan un treball molt útil i, a partir d’aquí, es poden fer moltes millores.
Ara porteu un any...
Portarem un any al setembre. Al juny es va fer el concurs, però el nomenament i la implantació territorial va ser al setembre.
Abans de ser tècnica ja treballaves a l’Ajuntament?
Sí, a serveis personals. Vaig entrar a l’Ajuntament a través de serveis socials. Vaig ser educadora tres anys. Treballava al Bon Pastor, que és un barri molt petit en què es treballa en xarxa i amb entitats. Després vaig dirigir el Centre Cívic Matas i Ramis, tres anys també. I més endavant vaig estar com a tècnica polivalent, com a referent de zona d’ Horta un any. Aleshores aquesta plaça va desaparèixer pel nou model i vaig concursar per a ser tècnica de barri.
O sigui, que ets funcionària, oi?
Sí.
Què destacaries de la teva feina des del setembre fins ara?
El balanç és positiu. Hem après molt. Al començament va ser una miqueta de desorientació, faltava definició de funcions, canals i circuits, i ens faltava també a nosaltres aprendre criteris per actuar. Ara, la visió que tinc del barri és molt més àmplia que la d’abans, és molt més global, objectiva i completa, perquè hi ha percepcions molt diferents en funció del col•lectiu o de la persona. Veiem que som útils perquè les peticions que trametem es resolen, sempre i quan siguin viables i prioritàries. Diferenciem entre el que és el petit manteniment i les grans inversions. I detectem que el que volen els veïns i les entitats és més el funcionament quotidià, el dia a dia, que no grans obres, que també les volen. Estem satisfets perquè sempre hi ha resposta; encara que sigui negativa, saben que hi haurà resposta. I accepten també la negació i la justificació.
Quantes reclamacions heu atès des del setembre?
Entre vuitanta i cent.
I quantes s’han resolt de forma positiva cara al demandant?
La majoria.
Quan s'hi rep una negativa, quines altres vies li queden a qui reclama?
Sí, en tenen, però tampoc no hi és la garantia que es puguin resoldre. Una que no es va resoldre positivament va ser perquè afectava d’altres persones, i era una demanda molt individual.
Què va passar?
Una persona que es queixava del funcionament d’un forn, però que al final es va comprovar que era una qüestió més personal que no pas la queixa per si mateixa. I és un tema que està avalat per Guàrdia Urbana, per tècnics, per mi...
Però sempre queda la via judicial.
Sí, sí.
Ja per acabar, sent funcionària, vas fer vaga ahir [dimarts passat]?
No, de fet ahir [dimarts passat] vam fer la comissió de seguiment del consell de barri. És important perquè es posen en contacte molts veïns i entitats que no es coneixen entre ells i que han de fer l’esforç d’establir un pla de futur comú i penso que és ric...
Però si ells volen posar-se d’acord, potser les unes tenen uns interessos i les altres d’altres, i no tenen per què arribar a un acord en tot.
Bé, és que tots ells volen. I per això és ric perquè s’han de posar d’acord arribant a un consens i han d’aprendre que de vegades cal renunciar a qüestions individuals. És un important perquè no es treballa amb línies individuals de futur sinó establint una línia comuna de barri.
Multitudinària marxa pel dret d'autodetermicació
Multitudinària marxa a Barcelona pel dret d'autodeterminació, segons 3cat24.cat. "La convocatòria ha reunit unes 50.000 persones, segons l'organització, i 5.000, segons els cossos de seguretat", afirmen. Vídeo.
Horta-Guinardó Decideix a la manifestació. Foto: Horta-Guinardó Decideix
Horta-Guinardó Decideix a la manifestació. Foto: Horta-Guinardó Decideix
viernes, 11 de junio de 2010
Horta-Guinardó Decideix s’afegeix a la manifestació per l’autodetermicació
Horta-Guinardó Decideix s’afegeix a la manifestació per l’autodetermicació i en suport a les consultes populars que convoca la Plataforma pel Dret de Decidir per aquest dissabte a les 18 hores.
La marxa, amb el lema Autodeterminació és democràcia, sortirà de la Plaça Urquinaona i avançarà per Via Laietana, Marquès Argentera, Parlament i Passeig Lluís Companys. A les 19.30 començarà un concert a l’Arc del Triomf a càrrec de Dekrèpits, El poble que canta, Jaume Arnella, Oscar Intente, Pep Sala i Titot.
Horta-Guinardó Decideix convoca als seus membres i simpatitzants a les a les 17:45h a la cruïlla dels carrers Casp i Bruc.
Per la seva banda, la Plataforma pel Dret de Decidir alerta que la mobilització és el dia 12 a les 18 hores a la plaça Urquinaona i que “qualsevol document que rebeu que citi un altre dia forma part d'una campanya d'intoxicació perquè no es faci la mobilització”.
Un dels cartells de la convocatòria d'aquest dissabte.
Segons la Plataforma, amb aquest acte es vol manifestar “el suport a les consultes populars sobre la independència”, “mostrar el rebuig absolut a qualsevol tribunal que vulgui decidir el nostre futur” i “reclamar amb força el dret a l'autodeterminació del poble català perquè som una nació i perquè autodeterminació és democràcia”.
La marxa, amb el lema Autodeterminació és democràcia, sortirà de la Plaça Urquinaona i avançarà per Via Laietana, Marquès Argentera, Parlament i Passeig Lluís Companys. A les 19.30 començarà un concert a l’Arc del Triomf a càrrec de Dekrèpits, El poble que canta, Jaume Arnella, Oscar Intente, Pep Sala i Titot.
Horta-Guinardó Decideix convoca als seus membres i simpatitzants a les a les 17:45h a la cruïlla dels carrers Casp i Bruc.
Per la seva banda, la Plataforma pel Dret de Decidir alerta que la mobilització és el dia 12 a les 18 hores a la plaça Urquinaona i que “qualsevol document que rebeu que citi un altre dia forma part d'una campanya d'intoxicació perquè no es faci la mobilització”.
Segons la Plataforma, amb aquest acte es vol manifestar “el suport a les consultes populars sobre la independència”, “mostrar el rebuig absolut a qualsevol tribunal que vulgui decidir el nostre futur” i “reclamar amb força el dret a l'autodeterminació del poble català perquè som una nació i perquè autodeterminació és democràcia”.
Vorera dividida
Al carrer Ferran, just al costat de la Plaça Sant Jaume, algú ha dividit la vorera i ha indicat la part que correspon als barcelonins i la que pertany als turistes.
jueves, 10 de junio de 2010
miércoles, 9 de junio de 2010
El portaveu d'ERC al districte afirma que es tanca l’emissió de Ràdio Horta-Guinardó a l’FM perquè causa interferències
El conseller portaveu d'ERC al districte Horta-Guinardó i secretari de política municipal d’ERC a Barcelona, Jordi Coronas i Martorell, assegura al seu blog, Bones Impressions, que es tanca l’emissió a l’FM de Ràdio Horta-Guinardó perquè provoca interferències a "Ràdio Trinitat Jove, que és ràdio taller, i a El Prat Ràdio, aquesta amb llicència per a emetre”.
Segons el portaveu, “és a causa de les interferències produïdes a la ràdio municipal d’El Prat de Llobregat que RHG té obert un expedient a la Direcció General de la Generalitat de Catalunya”. Coronas afirma que aquest és motiu suficient perquè la Generalitat tanqui l’emissió a l’FM però hi afegeix que el cessament també ha vingut determinat pel “canvi d’ubicació de l’antena amb la qual emet” i “per la manca d’honestedat del seu director que canvia el seu discurs en funció de l’interlocutor; m’atreveixo a dir que fins i tot practicant l’engany”.
El conseller republicà afirma que “la manca d’honestedat és una de les coses més difícils de pair i aquesta ha estat la causa principal de tots els problemes que han acabat derivant amb la interrupció d’emissions per FM de Ràdio Horta-Guinardó”. Segons afirma, “malgrat els múltiples consells i intents de buscar solució, també per aquest que us escriu en aquest bloc, el director de Ràdio Horta-Guinardó ha fet cas omís a tot el que se li ha aconsellat”.
Més que les interferències, Coronas afirma que li ha dolgut la manca d’honestedat del director de la ràdio, David Romero. I hi afegeix que aquest cas és un dels pocs que l’ha deixat “molt mal sabor de boca com a conseller a Horta-Guinardó”. També aclareix que Ràdio Horta-Guinardó continuarà emetent per internet.
Finalment, el conseller afirma que ha volgut manifestar per escrit la seva versió per les opinions que ha sentit que es deien a la ràdio i que s’escrivien a alguns murs del facebook. “I ho he volgut fer a pesar que sé que bona part d’aquesta rancúnia per part del director de l’emissora en qüestió es dirigirà cap a mi. M’és igual, perquè si hi ha una cosa que no penso deixar mai sense resposta són les mentides vinguin d’on vinguin”, justifica.
Canvi de dial
Ràdio Horta-Guinardó ha afirmat a través d'un comunicat en facebook que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació no tancarà la ràdio si es fa un canvi de dial. D'altra banda, abans d'ahir a la nit l'emissora va emetre un especial per respondre a la declaració del conseller. Segons Joves Periodistes del Carmel, el director de la ràdio "va montar un teatre en directe de manera que volia intentar fer pena". "En aquest assumpte, Boca Ràdio 90.1 FM -conclouen- no te res a veure".
Segons el portaveu, “és a causa de les interferències produïdes a la ràdio municipal d’El Prat de Llobregat que RHG té obert un expedient a la Direcció General de la Generalitat de Catalunya”. Coronas afirma que aquest és motiu suficient perquè la Generalitat tanqui l’emissió a l’FM però hi afegeix que el cessament també ha vingut determinat pel “canvi d’ubicació de l’antena amb la qual emet” i “per la manca d’honestedat del seu director que canvia el seu discurs en funció de l’interlocutor; m’atreveixo a dir que fins i tot practicant l’engany”.
El conseller republicà afirma que “la manca d’honestedat és una de les coses més difícils de pair i aquesta ha estat la causa principal de tots els problemes que han acabat derivant amb la interrupció d’emissions per FM de Ràdio Horta-Guinardó”. Segons afirma, “malgrat els múltiples consells i intents de buscar solució, també per aquest que us escriu en aquest bloc, el director de Ràdio Horta-Guinardó ha fet cas omís a tot el que se li ha aconsellat”.
Més que les interferències, Coronas afirma que li ha dolgut la manca d’honestedat del director de la ràdio, David Romero. I hi afegeix que aquest cas és un dels pocs que l’ha deixat “molt mal sabor de boca com a conseller a Horta-Guinardó”. També aclareix que Ràdio Horta-Guinardó continuarà emetent per internet.
Finalment, el conseller afirma que ha volgut manifestar per escrit la seva versió per les opinions que ha sentit que es deien a la ràdio i que s’escrivien a alguns murs del facebook. “I ho he volgut fer a pesar que sé que bona part d’aquesta rancúnia per part del director de l’emissora en qüestió es dirigirà cap a mi. M’és igual, perquè si hi ha una cosa que no penso deixar mai sense resposta són les mentides vinguin d’on vinguin”, justifica.
Canvi de dial
Ràdio Horta-Guinardó ha afirmat a través d'un comunicat en facebook que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació no tancarà la ràdio si es fa un canvi de dial. D'altra banda, abans d'ahir a la nit l'emissora va emetre un especial per respondre a la declaració del conseller. Segons Joves Periodistes del Carmel, el director de la ràdio "va montar un teatre en directe de manera que volia intentar fer pena". "En aquest assumpte, Boca Ràdio 90.1 FM -conclouen- no te res a veure".
martes, 8 de junio de 2010
Una setantena de comerços d' Horta surten al carrer
Una setantena de botigues d' Horta participen a la XII edició de comerços al carrer .
lunes, 7 de junio de 2010
Més de 50 entitats participen a la Trobada 2010 d’ Horta–Guinardó
Segons Ecosocialistes d’ Horta-Guinardó, més 500 persones i més 50 entitats van participar dissabte passat 5 de juny a la Trobada d’Entitats 2010 d’ Horta-Guinardó.
L’aplec, que cerca crear un espai de “Festa Major”, difondre les entitats i agrair-los la feina que fan als barris d’ Horta-Guinardó -apunta el blog d’En Pere Nieto-, ha canviat de format. Abans se celebrava durant tot un cap de setmana i amb estands.
Pere Nieto raona que el canvi s'ha dut a terme perquè moltes entitats consideraven que no s’aconseguia l’objectiu de difusió, perquè suposava un esforç considerable a les entitats ser-hi durant tot el cap de setmana i per la necessitat de racionalitzar recursos a causa de la situació econòmica.
Segons el butlletí d' Horta-Guinardó, la Trobada es va celebrar a la Rambla del Carmel amb Lisboa amb el següent programa:
A la reunió, hi van assistir regidors i consellers de tots els grups municipals, l’alcalde Hereu i el tinent d’alcalde Ricard Gomà.
Per a més informació del desenvolupament de la Trobada d’Entitats Horta-Guinardó 2010, consulteu el blog d’En Pere Nieto, el d’Ecosocialistes d’ Horta-Guinardó i el vídeo de la trobada en què s'entrevisten els coordinadors d'entitats d' Horta i el Guinardó, Roser Vallhonesta i Agustí Xifré, respectivament.
L’aplec, que cerca crear un espai de “Festa Major”, difondre les entitats i agrair-los la feina que fan als barris d’ Horta-Guinardó -apunta el blog d’En Pere Nieto-, ha canviat de format. Abans se celebrava durant tot un cap de setmana i amb estands.
Pere Nieto raona que el canvi s'ha dut a terme perquè moltes entitats consideraven que no s’aconseguia l’objectiu de difusió, perquè suposava un esforç considerable a les entitats ser-hi durant tot el cap de setmana i per la necessitat de racionalitzar recursos a causa de la situació econòmica.
Segons el butlletí d' Horta-Guinardó, la Trobada es va celebrar a la Rambla del Carmel amb Lisboa amb el següent programa:
- De 16 a 20 h Joc de l’orgànica.
- De 17 a 19 h Festa infantil i juvenil amb Fem Circ (taller de circ)
- De 21 a 22.15 Sopar amb les entitats inscrites
- De 22 a 22.30 h Tabalada
- De 22.30 a 24 h Concert de rumba catalana amb el grup Mico
A la reunió, hi van assistir regidors i consellers de tots els grups municipals, l’alcalde Hereu i el tinent d’alcalde Ricard Gomà.
Per a més informació del desenvolupament de la Trobada d’Entitats Horta-Guinardó 2010, consulteu el blog d’En Pere Nieto, el d’Ecosocialistes d’ Horta-Guinardó i el vídeo de la trobada en què s'entrevisten els coordinadors d'entitats d' Horta i el Guinardó, Roser Vallhonesta i Agustí Xifré, respectivament.
viernes, 4 de junio de 2010
Molta gent gran víctima de robatoris ho és als caixers i als domicilis
“Els fets delictius en què la gent gran és víctima és quan treuen diners dels caixers, i a robatoris a domicilis perquè no hem tancat bé la porta quan hem sortit”. Així ho van afirmar els Mossos d’Esquadra en la conferència titulada “Seguretat ciutadana”, que van oferir ahir dijous a l’Ateneu Hortenc. Segons els agents, “la majoria de robatoris es fan per la porta de casa i és perquè no ho posem difícil”. Així mateix, hi afegeixen que cada setmana de final de mes hi ha alguna persona gran al districte Horta-Guinardó que és víctima d’un robatori que té com a escenari o rerefons els caixers automàtics o els bancs. Els agents Elisa Pérez i Xavier Ibarz, que pertanyen a l’Oficina de Relacions amb la Comunitat de la comissaria Horta-Guinardó, van desgranar davant d’una quarantena de persones un reguitzell de “consells lògics, però que quan sortim al carrer ens oblidem”, per pal•liar aquest tipus de delictes.
Robatoris a la llar
Elisa Pérez va advertir que en cinc minuts els lladres poden accedir a la llar, just el temps que qualsevol esmerça a llançar les escombraries o comprar el pa, per exemple. Van recomanar tancar sempre la porta i tenir un bon pany; a més mesures de seguretat més difícil és que ho intentin, va raonar. Els lladres busquen el més fàcil. “Quan sortiu comproveu que tots els accessos estiguin tancats”, va afegir Xavier, ja que molts dels robatoris que no es fan per la porta es fan per la finestra. Més de cara a l’estiu.
De vacances
Quant a les vacances, l’agent Pérez va aconsellar no deixar al replà la catifeta, ja que pot convertir-se en una magnífica aliada pels objectius dels delinqüents. La forma de procedir dels lladres consisteix a posar-la dreta i, lògicament, si continua així durant uns dies significaria que els propietaris no hi són. Per això, per a evitar que facin aquest seguiment, el més recomanable és retirar-la durant les vacances.
Ibarz també va recomanar que algun amic, veí o familiar reculli el correu cada dos dies, i, fins i tot, deixar a l'estenedor una tovallola que algú de confiança pugui canviar cada cert temps. Quan els lladres entren a una llar roben, sobretot, diners i joies, així com d’altres objectes valuosos fàcils d’endur-se. Els policies van indicar un consell que, per no facilitar la tasca als pispes, no esmentaré aquí, però que si el vols conèixer pregunta-me’l per correu o al carrer.
Els instal•ladors de gas impostors
Fa unes setmanes es va detenir un revisor del gas fals que actuava a l’Eixample. Carregava a l’esquena amb 80 denúncies. El seu modus operandi consistia a trobar “persones soles i no molt àgils”, concertava la cita per telèfon i, un cop a la llar, quan el propietari es refiava i es relaxava, el fals operari remenava a tort i a dret per fer-se amb el botí. Per acabar-ho d’adobar, els hi cobrava per la feina de revisió feta.
La companyia del gas sempre avisa quan han de passar a fer la revisió, els revisors han de dur i tenen l’obligació de mostrar un carnet oficial de la Generalitat que ha d’estar en condicions òptimes (“la targeta és rígida”, descriu l’agent), i un revisor mai no cobra. Com que pot ser difícil discernir el lladre del treballador, el mosso va recomanar que davant del dubte no s'obri la porta i es truqui abans la companyia de gas o la subcontracta per assegurar-se de la fiabilitat de l'individu.
Als caixers
Un alt número de denúncies provenen de robatoris soferts a caixers o després de sortir-ne. Hi ha una tendència a treure tots els diners de la pensió de cop. Per això, la Policia suggereix extreure quantitats menudes i, si en calen grans, “demanar a algú més jove que ens acompanyi”, a més de sol·licitar bitllets petits per distribuir-los per diferents parts del vestit. “Val la pena trencar el costum de treure tota la paga de cop”, afirmen, ja que “cada setmana a final de mes hi ha alguna víctima d’aquest tipus al districte”.
Els policies van esperonar a tancar les portes dels caixers quan es fan operacions tot i que n’hi hagi de lliures, i a camuflar els números secrets integrant-los dins dels telefònics, per exemple, si és que tenim mala memòria.
Al carrer
Dur la cartera a la butxaca del darrera és un costum que també cal eliminar, tot i que dugui botó. Amb una frenada al bus, ja han obert el botó, il•lustra Xavier Ibarz. Així mateix, els conferenciants insistien que les dones han de dur les bosses tancades, malgrat sigui incòmode quan es fan compres continuades. “No perdre la targeta de vista als comerços”. Aquest va ser un altre dels consells donat que ens pot evitar una estafa. Tampoc no hem de fer cas d’avisos d’hipotètiques punxades a les rodes quan circulem, ni dur les portes o finestres obertes si tenim moneders, carteres o bosses als seients.
Els mossos van alertar que encara es donen estafes de venda de bitllets de loteria suposadament premiats o de gent que juga als “trileros” al carrer. Una dona que assitia a l’acte va objectar que s’ha de ser molt tonto per caure en l’estafa del bitllet de loteria premiat. Elisa Pérez va recordar a l’auditori que la gent que estafa en sap molt perquè s’hi dedica i que, amb temps i estratègia, aconsegueixen sovint l’objectiu. En aquests sentit, va afirmar que no feia gaire que s’havia denunciat un cas així. També assenyalaren que encara es produeixen molts robatoris a les àrees de servei.
Finalment, els uniformats va emfatitzar que sovint gràcies a l’ajuda dels veïns es detenen els lladres i que quan es vegi quelcom de sospitós no es dubti en avisar a través del 112 a la policia. Van indicar també que si algun cop algú veu un saltaparets actuant, a més d’alertar les forces de seguretat cal fixar-se en la seva aparença (roba i trets físics), així com la direcció que pren a l’hora de fugir.
Si topem amb els lladres a casa
Un altra persona va preguntar-los com actuar si ens topem amb el lladre a casa. Els agents van dir que un lladre hi accedeix perquè pensa que no hi són els propietaris o perquè creu que dormen. En el segon cas, paga la pena fer-se l’adormit fins que marxin. I si se’ls troba venint de fora, mai no enfrontar-se, millor deixar-los fugir. El problema, van agregar, apareix si han entrat per la porta i se’ls obstaculitza l’únic lloc de fugida. “Que no es vegin acorralats, que tinguin sortida”, va assessorar el mosso.
jueves, 3 de junio de 2010
La sala d’estudis d’ Horta obrirà aquest cap de setmana
La sala d’estudis del Punt 7, situada al carrer Horta, 71, obrirà aquest cap de setmana de forma excepcional a causa de la imminència de les proves de selectivitat, previstes per la setmana que ve. Tant dissabte dia 5 com diumenge 6 ho farà entre les 10 del matí la una de la nit. La sala funciona des del passat 11 de maig i tancarà el pròxim 22 de juny.
“Durant la nit s'està de conya perquè no hi ha cap lloc al barri”, afirmen Oriol i Helena, estudiants de medicina i usuaris de la sala d’ Horta. Hi afegeixen que és “l’únic lloc a prop per estudiar a la nit”. Junt amb la d’ Horta-Guinardó, es van engegar arreu de la ciutat una dotzena de sales per reforçar, durant l’època d’exàmens, els vuit punts ja existents de forma estable a Barcelona.
A Nou Barris, hi ha sales idèntiques al Centre Cívic Can Basté, a l’IES Sant Andreu, a la Biblioteca Les Roquetes i a la Biblioteca Zona Nord. Consulta totes les adreces de les sales obertes a Barcelona.
“Durant la nit s'està de conya perquè no hi ha cap lloc al barri”, afirmen Oriol i Helena, estudiants de medicina i usuaris de la sala d’ Horta. Hi afegeixen que és “l’únic lloc a prop per estudiar a la nit”. Junt amb la d’ Horta-Guinardó, es van engegar arreu de la ciutat una dotzena de sales per reforçar, durant l’època d’exàmens, els vuit punts ja existents de forma estable a Barcelona.
A Nou Barris, hi ha sales idèntiques al Centre Cívic Can Basté, a l’IES Sant Andreu, a la Biblioteca Les Roquetes i a la Biblioteca Zona Nord. Consulta totes les adreces de les sales obertes a Barcelona.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
