Les fogueres de Sant Joan brillen per la seva absència a Horta i La Guineueta

Fa uns anys, junt amb els petards, la principal protagonista de la revetlla de Sant Joan era la gran foguera. Ara, n’és la gran absent, almenys si jutgem per les dades que ofereix l'Ajuntament. De petards i festes per a la revetlla de Sant Joan s’hi troben, però figues d’un altre paner és topar amb fogueres a Horta i La Guineueta.

Segons el web de l’Ajuntament, a Horta-Guinardó es cremarà una a les 20.30 hores al final del carrer Varsòvia. L'organitza el Futbol Club Martinenc. Si n'hi ha més en aquest districte o si n'hi alguna a Nou Barris l'Ajuntament no en té dades. Els districtes amb més fogates, segons aquest web, són els de l'Eixample i el de Sants Montjuïc.

Un altra opció per veure alguna pira passa per emigrar a poblacions de la costa, en què els consistoris respectius aixequen fogates a les platges. Però ni tan sols aquestes són pures, ja que les hi planten els ajuntaments, no el jovent. Al vídeo, podeu veure la de l'any passat a Arenys.

Web de l’Ajuntament sobre Sant Joan 2010. Hi pots consultar els punts de venda de petards, les revetlles i fogueres més properes al teu barri. I aquí l'estat de les carreteres.

El PP demana la cobertura de la Ronda de Dalt a Horta-Guinardó

El grup municipal del PP ha demanat a la comissió d’urbanisme la cobertura i la reurbanització de la Ronda de Dalt entre la Plaça Alfons Comín i Karl Marx, segons informa Televisió Horta-Guinardó. L’objectiu, segons el grup municipal, passaria per millorar el trànsit i la qualitat de vida dels veïns i aconseguir que la ronda deixi de ser un mur entre els diferents barris del districte.



Ver mapa más grande

Descomptes i ofertes a botigues de discos de Nou Barris

Nou Barris i Horta-Guinardó es van afegir ahir al Dia Internacional de la Música, jornada en què es van celebrar diversos concerts pels carrers de Barcelona. Segons informa 9B Informació, a les diverses botigues de discos de Nou Barris es poden trobar descomptes i ofertes especials aquests dies.

Multitudinària marxa pel dret d'autodetermicació

Multitudinària marxa a Barcelona pel dret d'autodeterminació, segons 3cat24.cat. "La convocatòria ha reunit unes 50.000 persones, segons l'organització, i 5.000, segons els cossos de seguretat", afirmen. Vídeo.

Horta-Guinardó Decideix a la manifestació. Foto: Horta-Guinardó Decideix

Horta-Guinardó Decideix s’afegeix a la manifestació per l’autodetermicació

Horta-Guinardó Decideix s’afegeix a la manifestació per l’autodetermicació i en suport a les consultes populars que convoca la Plataforma pel Dret de Decidir per aquest dissabte a les 18 hores.

La marxa, amb el lema Autodeterminació és democràcia, sortirà de la Plaça Urquinaona i avançarà per Via Laietana, Marquès Argentera, Parlament i Passeig Lluís Companys. A les 19.30 començarà un concert a l’Arc del Triomf a càrrec de Dekrèpits, El poble que canta, Jaume Arnella, Oscar Intente, Pep Sala i Titot.

Horta-Guinardó Decideix convoca als seus membres i simpatitzants a les a les 17:45h a la cruïlla dels carrers Casp i Bruc.

Per la seva banda, la Plataforma pel Dret de Decidir alerta que la mobilització és el dia 12 a les 18 hores a la plaça Urquinaona i que “qualsevol document que rebeu que citi un altre dia forma part d'una campanya d'intoxicació perquè no es faci la mobilització”.

 Un dels cartells de la convocatòria d'aquest dissabte.

Segons la Plataforma, amb aquest acte es vol manifestar “el suport a les consultes populars sobre la independència”, “mostrar el rebuig absolut a qualsevol tribunal que vulgui decidir el nostre futur” i “reclamar amb força el dret a l'autodeterminació del poble català perquè som una nació i perquè autodeterminació és democràcia”.

Vorera dividida

Al carrer Ferran, just al costat de la Plaça Sant Jaume, algú ha dividit la vorera i ha indicat la part que correspon als barcelonins i la que pertany als turistes.

Manifestación de los funcionarios

Molta gent gran víctima de robatoris ho és als caixers i als domicilis

“Els fets delictius en què la gent gran és víctima és quan treuen diners dels caixers, i a robatoris a domicilis perquè no hem tancat bé la porta quan hem sortit”. Així ho van afirmar els Mossos d’Esquadra en la conferència titulada “Seguretat ciutadana”, que van oferir ahir dijous a l’Ateneu Hortenc. Segons els agents, “la majoria de robatoris es fan per la porta de casa i és perquè no ho posem difícil”. Així mateix, hi afegeixen que cada setmana de final de mes hi ha alguna persona gran al districte Horta-Guinardó que és víctima d’un robatori que té com a escenari o rerefons els caixers automàtics o els bancs.

Els agents Elisa Pérez i Xavier Ibarz, que pertanyen a l’Oficina de Relacions amb la Comunitat de la comissaria Horta-Guinardó, van desgranar davant d’una quarantena de persones un reguitzell de “consells lògics, però que quan sortim al carrer ens oblidem”, per pal•liar aquest tipus de delictes.

Robatoris a la llar

Elisa Pérez va advertir que en cinc minuts els lladres poden accedir a la llar, just el temps que qualsevol esmerça a llançar les escombraries o comprar el pa, per exemple. Van recomanar tancar sempre la porta i tenir un bon pany; a més mesures de seguretat més difícil és que ho intentin, va raonar. Els lladres busquen el més fàcil. “Quan sortiu comproveu que tots els accessos estiguin tancats”, va afegir Xavier, ja que molts dels robatoris que no es fan per la porta es fan per la finestra. Més de cara a l’estiu.

De vacances

Quant a les vacances, l’agent Pérez va aconsellar no deixar al replà la catifeta, ja que pot convertir-se en una magnífica aliada pels objectius dels delinqüents. La forma de procedir dels lladres consisteix a posar-la dreta i, lògicament, si continua així durant uns dies significaria que els propietaris no hi són. Per això, per a evitar que facin aquest seguiment, el més recomanable és retirar-la durant les vacances.

Ibarz també va recomanar que algun amic, veí o familiar reculli el correu cada dos dies, i, fins i tot, deixar a l'estenedor una tovallola que algú de confiança pugui canviar cada cert temps. Quan els lladres entren a una llar roben, sobretot, diners i joies, així com d’altres objectes valuosos fàcils d’endur-se. Els policies van indicar un consell que, per no facilitar la tasca als pispes, no esmentaré aquí, però que si el vols conèixer pregunta-me’l per correu o al carrer.

Els instal•ladors de gas impostors

Fa unes setmanes es va detenir un revisor del gas fals que actuava a l’Eixample. Carregava a l’esquena amb 80 denúncies. El seu modus operandi consistia a trobar “persones soles i no molt àgils”, concertava la cita per telèfon i, un cop a la llar, quan el propietari es refiava i es relaxava, el fals operari remenava a tort i a dret per fer-se amb el botí. Per acabar-ho d’adobar, els hi cobrava per la feina de revisió feta.

La companyia del gas sempre avisa quan han de passar a fer la revisió, els revisors han de dur i tenen l’obligació de mostrar un carnet oficial de la Generalitat que ha d’estar en condicions òptimes (“la targeta és rígida”, descriu l’agent), i un revisor mai no cobra. Com que pot ser difícil discernir el lladre del treballador, el mosso va recomanar que davant del dubte no s'obri la porta i es truqui abans la companyia de gas o la subcontracta per assegurar-se de la fiabilitat de l'individu.

Als caixers

Un alt número de denúncies provenen de robatoris soferts a caixers o després de sortir-ne. Hi ha una tendència a treure tots els diners de la pensió de cop. Per això, la Policia suggereix extreure quantitats menudes i, si en calen grans, “demanar a algú més jove que ens acompanyi”, a més de sol·licitar bitllets petits per distribuir-los per diferents parts del vestit. “Val la pena trencar el costum de treure tota la paga de cop”, afirmen, ja que “cada setmana a final de mes hi ha alguna víctima d’aquest tipus al districte”.

Els policies van esperonar a tancar les portes dels caixers quan es fan operacions tot i que n’hi hagi de lliures, i a camuflar els números secrets integrant-los dins dels telefònics, per exemple, si és que tenim mala memòria.

Al carrer

Dur la cartera a la butxaca del darrera és un costum que també cal eliminar, tot i que dugui botó. Amb una frenada al bus, ja han obert el botó, il•lustra Xavier Ibarz. Així mateix, els conferenciants insistien que les dones han de dur les bosses tancades, malgrat sigui incòmode quan es fan compres continuades. “No perdre la targeta de vista als comerços”. Aquest va ser un altre dels consells donat que ens pot evitar una estafa. Tampoc no hem de fer cas d’avisos d’hipotètiques punxades a les rodes quan circulem, ni dur les portes o finestres obertes si tenim moneders, carteres o bosses als seients.

Els mossos van alertar que encara es donen estafes de venda de bitllets de loteria suposadament premiats o de gent que juga als “trileros” al carrer. Una dona que assitia a l’acte va objectar que s’ha de ser molt tonto per caure en l’estafa del bitllet de loteria premiat. Elisa Pérez va recordar a l’auditori que la gent que estafa en sap molt perquè s’hi dedica i que, amb temps i estratègia, aconsegueixen sovint l’objectiu. En aquests sentit, va afirmar que no feia gaire que s’havia denunciat un cas així. També assenyalaren que encara es produeixen molts robatoris a les àrees de servei.

Finalment, els uniformats va emfatitzar que sovint gràcies a l’ajuda dels veïns es detenen els lladres i que quan es vegi quelcom de sospitós no es dubti en avisar a través del 112 a la policia. Van indicar també que si algun cop algú veu un saltaparets actuant, a més d’alertar les forces de seguretat cal fixar-se en la seva aparença (roba i trets físics), així com la direcció que pren a l’hora de fugir.

Si topem amb els lladres a casa

Un altra persona va preguntar-los com actuar si ens topem amb el lladre a casa. Els agents van dir que un lladre hi accedeix perquè pensa que no hi són els propietaris o perquè creu que dormen. En el segon cas, paga la pena fer-se l’adormit fins que marxin. I si se’ls troba venint de fora, mai no enfrontar-se, millor deixar-los fugir. El problema, van agregar, apareix si han entrat per la porta i se’ls obstaculitza l’únic lloc de fugida. “Que no es vegin acorralats, que tinguin sortida”, va assessorar el mosso.

La sala d’estudis d’ Horta obrirà aquest cap de setmana

La sala d’estudis del Punt 7, situada al carrer Horta, 71, obrirà aquest cap de setmana de forma excepcional a causa de la imminència de les proves de selectivitat, previstes per la setmana que ve. Tant dissabte dia 5 com diumenge 6 ho farà entre les 10 del matí la una de la nit. La sala funciona des del passat 11 de maig i tancarà el pròxim 22 de juny.

“Durant la nit s'està de conya perquè no hi ha cap lloc al barri”, afirmen Oriol i Helena, estudiants de medicina i usuaris de la sala d’ Horta. Hi afegeixen que és “l’únic lloc a prop per estudiar a la nit”. Junt amb la d’ Horta-Guinardó, es van engegar arreu de la ciutat una dotzena de sales per reforçar, durant l’època d’exàmens, els vuit punts ja existents de forma estable a Barcelona.

A Nou Barris, hi ha sales idèntiques al Centre Cívic Can Basté, a l’IES Sant Andreu, a la Biblioteca Les Roquetes i a la Biblioteca Zona Nord. Consulta totes les adreces de les sales obertes a Barcelona.

El Siuranenc d’ Horta, subcampió a la lliga de Barcelona de bitlles

La Joana García, tercera individual femení, i Marta Solé, millor jugadora jove

La lliga de Barcelona de bitlles d’aquesta temporada ja ha acabat i, com afirmen al web del Siuranenc d’ Horta, “podem assegurar que aquesta temporada els nostres equips han fet molt bon paper”. Enhorabona. El Siuranenc A ha quedat subcampió a primera divisió, amb 37 punts, sis menys que l’equip guanyador, el Guinardó A.

A Segona divisió A, el Siuranenc compta amb dos equips, el B i el C. El B ha quedat cinquè, amb 24 punts; i el C, novè amb setze. Sant Llorenç-La Mola és el guanyador de la lliga. El Siuranenc D, que juga a segona divisió B, ha ocupat el tercer lloc a la lliga, amb 35 punts, set menys que el guanyador, el Viladecans B.

Joana García, tercera individual femení

A la classificació individual femenina, Joana García –del Siuranenc A; a la foto, aixecant el trofeu- ha quedat en tercera posició, per darrera de dues jugadores del Viladecans B. Remei Farré –també del Siuranenc A- ha ocupat el quart lloc. Marta Solé- del Siuranenc D- s’ha proclamat millor jugadora jove. Toni Solé, president del Siuranenc d’ Horta (a la foto de sota), ha quedat en quart lloc en la classificació.

Segons anuncia el club de bitlles d’ Horta, l’any que ve el Siuranenc podria jugar “amb algun equip més”. Passaria, aleshores, a competir amb sis equips.

Adreces d'interès:
-Classificació general lliga de BCN
-Classificació individual
-Siuranenc d' Horta
-Federació bitlles catalanes
-Bitlles catalanes a Horta
-Vídeo didàctic sobre el joc
-Informació sobre bitlles

La lluita de l’Institut Collserola per la supervivència

Una seixantena d’alumnes i professors del centre escolar fan nit a l’edifici

L’Institut Collserola -entre Horta, Canyelles i La Guineueta- passa per hores crítiques. El curs que ve, si l’administració manté la seva posició, no hi haurà primer de batxillerat, i el següent, amb molta probabilitat, l’institut s’esfumarà. Malgrat la fermesa exhibida pel departament d’Educació i el Consorci, al Collserola ningú no es resigna a viure com si res la seva aniquilació. Són gairebé 35 anys d’història des que el 1976 es va fundar el centre per pressió veïnal. Però tant o més que la història, als professors i a l’alumnat els empaita el futur que hi veuen al centre, per molt que d'altres el neguin.

Si desapareix el batxillerat i tanquen el col•legi, quedarà ben palès que no serà amb el vist-i-plau de docents, personal no docent, pares, alumnes i exalumnes. Per segon cop en menys d’un mes la comunitat educativa ha organitzat un tancament a l’escola. Ahir al vespre, es van aplegar a l’edifici prop d’un centenar de persones per donar suport a la causa. I una seixantena han fet nit: 53 alumnes i 8 professors.

Segons el director, Antoni Aragón, tot ha anat “bé” i han passat una nit “tranquil•la”. Cap a les nou del vespre, al recer d’una sentida ovació, va parlar a la sala d’actes davant els manifestants allà reunits i va recordar que la tancada era “un acte de responsabilitat per demostrar a l’administració que no estan d’acord amb aquesta acció que consideren injusta de supressió del batxillerat”. Aragón espera que la mesura faci reflexionar a l’administració, i no descarta més mobilitzacions si la resposta del departament i el Consorci “és negativa o indiferent”.

Incertesa i desorganització

Professors i alumnat sostenen que rere el tancament hi ha motius econòmics i es queixen de la urgència i desorganització amb què s’ha dut a terme tot plegat. Sonia Leykun, professora de biologia i ciències naturals, sentencia: “No es pot dir a l’abril a uns alumnes de quart d’ESO que no podran fer el batxillerat al seu institut”. I exigeix saber per què les mesures afecten a uns instituts i a d’altres no. El mateix reclama el director. Denuncia que primer es va comunicar a vuit instituts que es tancava el batxillerat i que, després d’una reunió l’11 de març, “sense raons ni a ells ni a nosaltres”, a tres dels instituts se’ls va retornar la possibilitat de mantenir el batxillerat. “No ens donen raons”, insisteix. La posició de l’Institut no és inamovible. Aragón afirma que “si el futur del centre s’ha de discutir, que es raoni, es discuteixi i es planifiqui”.

L’opció amb més números és que l’edifici l’ocupi un institut de dansa i música. Però també s’especula amb què l’Institut Guineueta i el Collserola es fusionin i neixi un nou centre. Hi regna la incertesa, a hores d’ara.

Leykun demana que almenys es deixi als de quart d’ESO fer el batxillerat al centre, “que és el que volen”. Fins ahir al matí hi havia 4 o 5 alumnes de quart que havien manifestat no continuar estudiant batxillerat perquè no el podrien fer a l’ Institut Collserola. A última hora, però, tots s’havien preinscrit a d’altres col·legis; la majoria a l’Institut Monturiol, tal i com diu Judit Peñafiel, estudiant de quart que vol fer batxillerat científic i en el futur ser enginyera. Jean Carlos, company de la Judit i representant dels alumnes al Consell Escolar, explica que tot i que hi havia alumnes que no volien matricular-se si no s’inscrivien al Collserola –ell n’era un-, els pares els hi obliguen: “Els pares comprenen la situació però volen que els seus fills estudiïn”. El director i els professors també havien raonat amb ells força cops per tal que es prematriculessin.

A l’Insitut estudien 232 alumnes, 22 dels quals a quart de secundària obligatòria. Aquesta classe acudirà el curs que ve a altres centres d’ensenyament si tot continua com ara. Al parer de Jean Carlos, l’administració vol “netejar instituts que no tenen molts estudiants i moltes sol•licituds de batxillerat”. L’alumne argumenta, tanmateix, que aquest curs s’han incrementat les matrícules respecte l’any passat i que si la Generalitat volgués reorganitzar el mapa educatiu també tocaria els centres privats.

Menys ràtio d'alumnes

El Collserola té un 55 per cent d’alumnes estrangers. La majoria “molt integrats”, en boca del director. Alguns porten 8 o 9 anys a Catalunya. Hi ha un percentatge, però, d’un 16 per cent de nouvinguts. Aquest duen al país menys de dos anys.

Montse Palou, professora del centre i catedràtica de filosofia, raona que l’institut “té pocs alumnes però sí té unes problemàtiques socials i emocionals que fan recomanable que tingui una ràtio petita”. Lamenta que per un costat el Departament focalitzi la seva filosofia en atendre les necessitats individuals i després es vulguin tancar instituts com aquests. Montse és una de les professores amb què de ben segur li afectarà de ple la retallada de primer de batxillerat. “He esperat 25 anys a venir a Barcelona i ara que acabo d’arribar, m’enviaran no sé a on”. Hi afegeix que no té constància, però, que al director li hagin informat sobre la seva situació i la dels companys. Amb tot, no és la seva màxima preocupació; per a ella, el més destacable és que “aquests nanos en un centre més gran, en grups de 35, tindran dificultats per sobreviure o per avançar com fins ara avançaven”.

Jean Carlos assegura que per a ell el trasllat al Monturiol “és un xoc” i que en la seva vida representa una fita dura, “començar de nou”. “Aquí hi estic des de primer d’ESO i ja conec als professors”, relata. “Hi ha bon rotllo”, agrega. Assegura que els seus companys i ell es troben “desconcertats”. Aquest desconcert es plasma en els sentiments i pensaments d'uns escrits que pengen a la sala d’actes. En un es llegeix: “El meu institut és un bon col•legi i està al meu barri. On ens volen enviar, no és al mateix barri. Jo vaig venir a aquest col•legi perquè és gran i bonic. És un col•legi que no té diners, però hem sortit endavant i podrem sortir-ne d’aquesta”. O aquest altre: “No tenen dret a prendre’ns l’Institut, aquí ningú no hi està d’acord, si ens el treuen sempre el portaré al cor. Rubén de 1r B”.

Punt i final a l’època de vaques grasses, i el primer que s’escurça són els avenços socials. Però les vaques grasses mai no havien pasturat per aquests contorns, sinó pels de més amunt, on hi ha –ara i abans- pastures més abundants.

Enllaços d’interès
-Primera tancada
-Protesta de l’Institut al míting del PSC de Nou Barris
-Blog contra el tancament
-Manifest contra el tancament
-Carta a La Vanguardia
-Grup al facebook (amb més de 1100 persones) 
-Mobilitzacions en contra d'eliminar el batxillerat a cinc instituts de BCN 
-INS Collserola

Nou tancament a l’Institut Collserola per la clausura de primer de batxillerat i del centre

El claustre de professors, l'AMPA i el col•lectiu d'estudiants de l’Institut Collserola, a cavall entre Horta, Canyelles i La Guineueta, ha convocat un tancament al centre per avui dijous, de sis de la tarda a sis del matí de divendres. La comunitat educativa protesta contra la clausura de primer de batxillerat pel curs vinent i pel tancament de l’institut previst pel curs 2011-2012.

Segons el director, Antonio Aragón, el departament d’Educació i el consorci d’Educació de Barcelona addueixen que calen grups més nombrosos per batxillerat i que, sense batxillerat, caldrà buscar una altra sortida al centre.

La comunitat educativa replica a través d’un manifest que el professorat hi porta molts anys treballant per revitalitzar l'institut, que les mesures del govern suposaran greu trasbals per l’alumnat i les famílies  i que el govern du una política encaminada a desmembrar “els centres educatius petits de zones socialment deprimides”.

El manifest també denuncia que el barri de Canyelles “després de tants anys de lluites i reivindicacions per sortir d’una situació de marginació social, no es mereix aquest tracte”.

L’institut ja ha protestat en altres ocasions, com al míting que va fer el PSC el passat 8 de maig al Parc Central de Nou Barris. També s’hi van manifestar abans a la plaça Sant Jaume, juntament amb d’altres centres de secundària afectats per la mateixa mesura. I a principis de mes va haver un primer tancament al centre.

L’IES Collserola ha fet el blog "INS Collserola viu", ha creat un grup al facebook anomenat “No al tancament de Collserola” i ha difós aquest manifest, entre d'altres acccions, per tal de lluitar contra el seu tancament.

Més de 200 culers celebren el triomf blaugrana a la font Canaletes d’ Horta

Més de 200 culers van celebrar diumenge passat el triomf del Barça a la font de Canaletes, però no a la de sempre sinó a la que s’aixeca al bell mig de la Plaça Santes Creus d’ Horta. ¿A qui se li va ocórrer celebrar aquí la festa? Tot i que la temporada passada ja va haver-hi celebracions, aquest cop l'escriptor Màrius Serra va organitzar un event a través del seu facebook, al que va titular: "Celebrem la lliga dels 99 punts a la Font de Canaletes d' Horta".

Ho avançava en un article de La Vanguardia -que el blog Hotel dilluns reprodueix- en què afirma que "la idea de canaletejar sense sortir del barri s'ha estès entre alguns hortencs" i que aquest any aniria a la font Canaletes de la plaça Santes Creus, a Horta.

Segons diu a un comentari de l'event del facebook, desitja poder celebrar d’altres títols al mateix lloc.

Foto: Francesc Bernat Oller Juncosa (facebook)

80.000 pisos buits a Barcelona

Aquesta és la solució a l’enigma de 80.000. És una campanya de la CUP (candidatura d’unitat popular d’esquerres i independentista) de Barcelona per denunciar el problema d’habitatge que vivim. “Entre les mesures urgents que cal implantar hi ha la necessitat de censar l'habitatge ocupat, el buit i aquell al qual es donen diferents usos per conèixer l'abast real del problema”, s’assenyala al blog 80.000. Tot i que no hi ha dades oficials de pisos buits, van optar per aquesta xifra fent una mitjana entre fonts que parlen de 25 mil i d'altres de més de 100 mil.

A la americana

Columna de vapor de agua de una estación eléctrica en la Avenida Diagonal, en Zona Universitaria. Recuerda al humo que sale del alcantarillado en las películas de Nueva York.

Protesta de l’IES Collserola davant l’alcalde Hereu i el president Montilla

Un grup de professors i alumnes de l’Institut de Secundària Collserola es van manifestar dissabte passat davant de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el president de la Generalitat, José Montilla, durant el míting que el PSC va organitzar al Parc Central de Nou Barris per la festa de maig.

El centre educatiu demana que no es tanqui l’institut, situat a la frontera entre Horta i Nou Barris. Segons el director, Antoni Aragón, està previst que el curs vinent desaparegui una línea de batxillerat i que, pel 2011-2012, el centre es traslladi o desaparegui. Si bé Carles Martí, primer tinent d’alcalde de Barcelona, els va respondre que no tanquen instituts, Jordi Hereu va afirmar que de vegades per facilitar igualtat d’oportunitats cal reformes.

La protesta va irrompre de bon començament, tot just quan Carles Martí duia quatre minuts de parlament. Una vintena de professors, alumnes i familiars van aixecar cartells i pancartes contra el tancament del centre. Les protestes van intentar ser ofegades pels aplaudiments dels presents. Una de les manifestants va denunciar la “burxada” per part d'un membre del PSC del districte per tal que no protestessin.

A continuació es pot veure un vídeo de la mateixa noticia.



En comentarios:
¿Pero no estamos en crisis?

Patrocinadors

aparecer en google
diseño paginas web

Un tomb per la festa de maig del PSC

La festa la van celebrar dissabte passat al Parc Central de Nou Barris, a La Guineueta.

Festa del PSC al Parc Central de Nou Barris

Vols veure en viu el president de la Generalitat o l’alcalde de Barcelona? O ballar amb la música de la Fundación Tony Manero? Aquest dissabte el PSC envaeix el Parc Central de Nou Barris per celebrar la festa de maig. No hi ha pèrdua, el desplegament es percep una hora lluny, però per a més concreció, tot s’ha muntat al costat del Parc Tecnològic BCNord, vora la seu i la biblioteca del districte (a la Guineueta).

A partir de les 10 del matí començarà l’espectacle, que organitza la federació del PSC de Barcelona, i que durarà tot el dia. Cap a la una del migdia, faran els parlaments el president de la Generalitat, José Montilla, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el primer tinent d’alcalde, Carles Martí. L’escenari s’ha aixecat amb les vidrieres del Cibernàrium com a rerefons. Davant, hi ha una bona pila de taules ben arrenglerades, i cap a la dreta, pujant pel parc, s’escampen desenes de carpes.

A les carpes hi haurà mostres gastronòmiques i degustacions, estands d’associacions del districte i de tot Barcelona. Per tres euros, es podrà menjar un plat de fideuada. I cap a les onze de la nit, actuaran la Fundación Tony Manero i The Pepper Pots, que al voltant de la una tancaran la festa. Durant el dia, hi haurà tallers per aprendre a fer còctels, d’altres de danses i balls, batucades així com rondallaires i espectacles africans.

A l’aplec s'hi debatrà sobre actualitat: amb la Mediterrània com a escenari o protagonista. “És el tema d’aquest any”, explica Enric Llorenç, coordinador a Barcelona del PSC. N’hi haurà un debat sobre el conflicte israeliano-palestí i un altre sobre la dona a l’espai de la Mediterrània, per exemple.

Aquesta tarda, desenes de treballadors anaven amunt i avall a cuita-corrents perquè aquest dissabete tot surti fil per randa. Fins a quatre camions i una furgoneta descarregaven ferros, taules i cadires dins del parc. Quan deu costar tot plegat?, li he demanat al coordinador. M’ha contestat que no ho sap però que “molt”. [Lògic, oi? Com tots els mítings de qualsevol partit a una gran ciutat].

Tres hores a l’Ajuntament de Barcelona

El ple aprova la modificació del pla metropolità per fer un parc als Tres Turons

El ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar de forma provisional divendres passat la modificació del pla general metropolità (MPGM) en l’àmbit dels Tres Turons, que permetrà fer un parc de dimensions considerables a Barcelona i que obligarà a moure 300 cases. A favor PSC, ICV i ERC i en contra CiU i PP. Mentre que els primers posaven l’accent en el parc de 122 hectàrees que conformaran el parc Güell, el turó del Carmel, la Creueta del Coll, el Turó de la Rovira i el Parc del Guinardó i en el fet que la modificació permetrà desafectar més de 464 cases -els inquilins de les quals no hauran de moure la seva llar-, els segons criticaven que unes 300 cases resten afectades quan es podrien haver integrat dins del parc sense necessitat de bellugar-les (parc mixt) i que el pla d’execució sigui molt llarg, de 16 anys.

Per aquest motiu, vaig ser divendres passat durant unes poques hores al ple de l’Ajuntament. Però com que tot el que concerneix al MPGM està explicat en aquestes adreces: 

• Full informatiu de l’ajuntament (aprovació inicial)
• Tres Turons. A favor del parc mixt.
• Observatori de Ciberpolítica. Post en què, entre d’altres, s’explicà el procés d’aprovació de projectes urbanístics. 

i en aquestes altres:

• ICV. Aprovació Inicial Tres Turons
• MPGM Tres Turons (20/01/10)
• El blog d’en Pere Nieto. El Parc dels Tres Turons (06/04/10)
• Tenim idees, fem el que pensem. MPGM Tres Turons (26/02/09)
• Ajuntament de Barcelona. Tres Turons: la balconada de BCN
• Ajuntament de Barcelona. Impuls al parc dels Tres Turons (13/01/09)
• Dossier premsa Ajuntament de Barcelona (13/01/09)
• Agencia Carmel. MPGM Tres Turons 

...m’estimo més relatar la meva estada dins del consistori barceloní. Mai no havia estat a un plenari de l’Ajuntament. Arribo per la plaça Sant Jaume. L’agent de la guàrdia urbana que custodia la porta principal m’indica que s’hi accedeix pel darrera. Dono la volta. Controls tipus aeroport: cintes per deixar les bosses i arcs de detecció de metall. Res no xiula. Em demanen si vinc com a particular o com a periodista. Com a blogger, responc. No saben de què els parlo. On es veu millor tot plegat, de públic o de periodista?, els demano. Des de la balconada de periodistes, que em responen, tot preguntant-me si tinc cap tipus d’identificació. La del col•legi de periodistes, responc. Suficient.

Com que no sé bellugar-me per les entranyes de l’edifici un bidell m’acompanya. A l’ascensor li pregunto si durarà molt el ple. Em contesta que li han dit que poc, que fins a les dues de la tarda. Passa un quart de les deu. No m’hi podré estar fins les dues. Tinc d’altres compromisos. En fi. Em deixa a un passadís ample del segon pis flanquejat per un quadre obscur de grans dimensions. A mà dreta hi ha unes escales que pugen amunt i que giren. M’informa que allà hi és el meu lloc. Per pujar acoto el cap una mica. Hi ha uns quants senyors i senyores que guaiten i/o escriuen. Periodistes, suposo.

M’hi acomodo. L’hemicicle és més gran que a la tele (a la tele sembla una mena de parlament de joguina). Columnes i pilastres de marbre granat giravolten la sala, que té un sostre alt. Em sobte veure una verge –una figura, s’entén- per aquests contorns. El color daurat pinta les sanefes de les pilastres i les columnetes de les balconades. Entre el daurat i el guspireig de les llumenetes una il•luminació intensa i groguenca nega la sala. La balconada en què hi sec queda a la banda dreta de l’alcalde -que seu davant de tots i a una cadira més elevada que la de la resta dels de la mesa-. El balcó del públic el tinc enfront meu, a l’esquerra de l’alcalde. Un parell d’escuts de Barcelona coronen l’arc de volta del sostre: l’un fet amb vitralls i l’altre esculpit a la paret. Tot plegat solemne. Suposo que aquests llocs de poder ja cerquen això, espais que aclaparin o que ho intentin.

Conec moltes cares, d’haver-les vist per la tele, és clar. Però tot i així no recordo els noms. Ignoro també com funciona tot plegat. Parla un i replica un altre. Els regidors de CiU i PP seuen als escons de la dreta de l’alcalde –sota de la meva balconada-, i els de PSC, ICV i ERC a l’esquerra. No tots els seients estan ocupats, però sí la majoria. Abans que un regidor prengui la paraula, l’alcalde el presenta. Hi veig Trias, Mayol i l’Elsa Blasco, del districte. M’adono que els regidors tenen uns minuts o segons per dir la seva, fins que un timbre els indica que el temps se’ls ha exhaurit. M’aixeco per fer una ullada sota la meva balconada, on seuen els del grup de CiU i el PP. Molta paperassa estesa damunt dels pupitres. Comú denominador: una carpeta en què es llegeix en vertical: “Trias”. Uns subratllen els papers, d’altres fan ús del mòbil.

La Mediterrània i el 22@

Mentre faig aquestes observacions inútils, els polítics debaten sobre l’ítem titulat: “Barcelona, capital de la Mediterrània”. La Mayol (ICV) afirma que és “natural” que Barcelona en sigui la capital. Tot just arriba Portabella (ERC), que més que polític sembla un dandi. L’alcalde ha marxat fa una estona i el substitueix el primer tinent d’alcalde, Carles Martí (PSC), que afirma que perquè Barcelona es projecti més enllà de Catalunya cal la capitalitat de la Mediterrània.

Canvi de terç. Es debat nou informe: “Deu anys del 22@: el districte de la innovació”. El tercer tinent d’alcalde, Jordi Williams Carnes (PSC), parla les mil meravelles del 22@: “Èxit total”. Entra a la sala de plens l’alcalde. El PP no hi està tan convençut. Afirmen que només el 50% de les empreses que s’hi han establert són de nova creació, que la resta ja existien. Sobre el 22@ també diu la seva Portabella i Elsa Blasco, a qui Hereu crida l’atenció un parell de cops perquè ha esgotat el temps.

La gana em pot i marxo a un bar de fora a fer un mos. Quan hi torno, el ple ha entrat de ple a la part executiva (decisòria). No sabia en aquells moments si hi seria encara a la sala quan s’aprovés el MPGM dels Tres Turons (anava justet de temps), però ja avanço que sí, pels pèls, tot i que m’hauria agradat quedar-me fins al final per parlar amb uns i altres, els que estan a favor i en contra, vull dir. Anaven pel punt 5 i el dels Tres Turons era el 14. Alguns punts van ràpid, només es llegeixen i l’alcalde declara que ha estat aprovat. En d’altres s’aturen perquè l’alcalde Hereu anomena algun regidor que ha demanat paraula. Els punts passen un rere l’altre. En un moment en què es debat sobre habitatge social hi ha picabaralla entre el primer tinent d’alcalde i el regidor Vives, de CiU, a qui acusa de no saber com funciona la Junta de Govern.

El Parc dels Tres Turons

Arriba el torn del MPGM en l’àmbit dels Tres Turons. CiU vota en contra perquè considera que el parc ja existeix des de fa 30 anys, però que està “deixat” des d’aleshores. Hi afegeix que el MPGM abandona les 300 famílies que viuen dalt del parc i acusa el govern del consistori d’obsessionar-se a no fer un parc mixt. El PP coincideix amb CiU i afirma que la desafectació hauria d’haver estat més gran (que inclogués els veïns de dalt) i agrega que 16 anys d’execució és “desmesurat” i “desproporcionat”.

Esquerra mostra la seva satisfacció per l’aprovació perquè el pla du molt de temps engegat. ERC també destaca que el projecte “preserva el verd” i és “un pla de futur” i “prudent” perquè no obstaculitza possibles modificacions. L’ecosocialista Elsa Blasco, regidora d’Horta-Guinardó (a la foto), remarca que la desafectació arriba a un 62% de les cases, que es formarà un parc de 3,7 cops la superfície de la Ciutadella i que s’ha consolidat un projecte que conjuga l’interès general amb el particular. Finalment, acusa els grups municipals de CiU i PP de fer “electoralisme pur”, sense mostrar cap projecte al darrere.

CiU denuncia arbitrarietat de criteris a l’hora de decidir quines cases i quines no es desafecten, i PP subratlla que en un any i mig només hi ha hagut 5 desafectacions. S’aprova de forma provisional el MPGM en l’àmbit dels Tres Turons i l’alcalde proclama que ha estat una “decisió històrica”.

Els cursos avançats del Cibernàrium despleguen veles

Els cursos d’Idees i Empresa (avançats) del Cibernàrium marxaran al 22@ el novembre d’aquest any, segons afirma el director del centre, Jordi Roca. Les càpsules i els tallers d’Iniciació, però, continuaran a l’edifici del Parc Tecnològic de Nou Barris, junt a la seu del districte.

El Cibernàrium fa les vegades d’escola Primària i d’institut de Secundària quant a formació digital i noves tecnologies. En el centre es poden aprendre des dels trets bàsics d’un ordinador (Iniciació), fins a com dissenyar un web amb dreamwever, photoshop, flash o joomla (Idees), passant per tota mena de cursos que giren al voltant d’internet com a eina de màrqueting (Empresa). El contingut dels cursos evoluciona en funció de les exigències del mercat, així com dels suggeriments dels formadors i els alumnes.

Les càpsules tenen curta durada -entre 3 i 4 hores- i es repeteixen amb freqüència en un mateix trimestre. Ah!, i important, són de franc. Segons el director, vet aquí les claus de l’èxit. Cada any transiten pel centre unes 10.000 persones. Però si es té present que de mitjana l’usuari participa en 6 activitats, hi ha unes 60.000 participacions l’any. En els 11 anys d’existència del Cibernàrium, en serien 535 mil.

El futur és al 22@

El Cibernàrium estén les càpsules per la ciutat a través de les xarxes de biblioteques (“Antenes Cibernàrium”). Per ara, se’n fan cursos a set, però esperen arribar a 10 -una per districte- a finals d’any. Amb aquesta estratègia, diu Jordi Roca, es pretén “acostar al ciutadà la formació tecnològica”.

Però el projecte de més abast consisteix en traslladar les càpsules d’Idees i Empreses a l’edifici Mediatic del 22@, tot i que canviaran de nom. “Crearem un centre de capacitació tecnològica per a professionals”, explica el director. A més d’oferir els cursos com ara, la formació s’agruparà per sectors (educació, salut, seguretat, media, disseny...) en funció de les necessitats empresarials de Barcelona. Els professionals hi trobaran eines punteres del seu sector, remarca Jordi Roca. Està previst que la migració dels cursos es faci cap al novembre.

Tal com és ara el Cibernàrium, doncs, desapareixerà. Només hi quedaran les càpsules i tallers d’Iniciació.

El show de matricular-se

Si hi hagut cap queixa al Cibernàrium ha estat la manca d’altres centres bessons a la ciutat, o el sistema de matriculació, que obliga l’usuari a estar-s’hi despert fins tard dimecres i, en especial, dijous (en alguns casos fins a les dues de la matinada). Això es deu a la forta demanda. Com que cal matricular-se cada setmana els dijous i els divendres, tothom omple la xarxa a les 00.00 hores per mirar d’aconseguir una plaça lliure. “Tenim un problema de la capacitat del servidor, que estem mirant com resoldre’l”, explica Jordi Roca (a la foto).

50% d’aturats

La crisi s’ha notat al Cibernàrium. Segons el director, l’abril de l’any passat van incrementar la línia de cursos d’Iniciació en un 30% i es va omplir de seguida. Avui dia,

• el 50% dels alumnes està a l'atur, quan anys enrere el percentatge oscil•lava entre el 30 i el 35%,
• hi ha més dones que homes (55-45%),
• un 65% té més de 40 anys,
• un 32% es mou entre els 25 i els 40 anys
• i un 19 % són alumnes estrangers (14% fora de la UE i 5% de dins)

70% de les llars de BCN amb internet

Segons dades de l’última Enquesta Semestral sobre Sistemes d'Informació i Atenció de l'Ajuntament de Barcelona (ESSIAB), el 77% de les llars a Barcelona tenen ordinador i el 70, amb connexió a internet. D’aquests, el 56% declaren que es connecten cada dia a la xarxa. En el futur –afirma el director-, potser que aquestes dades s’atomitzin fins al nivell dels districtes. [Aquesta informació és un petit avançament de l’enquesta de l’últim semestre 2009; a la xarxa pots trobar la de l'últim semestre de 2008]