La sala d’estudis d’ Horta obrirà aquest cap de setmana

La sala d’estudis del Punt 7, situada al carrer Horta, 71, obrirà aquest cap de setmana de forma excepcional a causa de la imminència de les proves de selectivitat, previstes per la setmana que ve. Tant dissabte dia 5 com diumenge 6 ho farà entre les 10 del matí la una de la nit. La sala funciona des del passat 11 de maig i tancarà el pròxim 22 de juny.

“Durant la nit s'està de conya perquè no hi ha cap lloc al barri”, afirmen Oriol i Helena, estudiants de medicina i usuaris de la sala d’ Horta. Hi afegeixen que és “l’únic lloc a prop per estudiar a la nit”. Junt amb la d’ Horta-Guinardó, es van engegar arreu de la ciutat una dotzena de sales per reforçar, durant l’època d’exàmens, els vuit punts ja existents de forma estable a Barcelona.

A Nou Barris, hi ha sales idèntiques al Centre Cívic Can Basté, a l’IES Sant Andreu, a la Biblioteca Les Roquetes i a la Biblioteca Zona Nord. Consulta totes les adreces de les sales obertes a Barcelona.

BOCA Ràdio denuncia que una emissora sense permís interfereix la seva freqüència

Radio Latina porta interferint la freqüència de BOCA Ràdio tres setmanes, denuncien aquests últims a la seva web. Expliquen al portal que porten així tres setmanes. “Aquesta emissora, que va aparèixer de cop, no té cap permís i emet a molta potència des del cim del Turó de la Rovira”, relaten.

BOCA Ràdio, que emet des de fa més de 10 anys a la freqüència 90.1 FM, denuncia també “la poca ampara que tenim les emissores comunitàries, des de fa anys reconegudes, que estem sense defensa front a emissores amb grans inversions i amb finalitat comercial”.

Segons informen, han enviat aquesta denúncia al districte Horta-Guinardó i a la Generalitat per tal que prenguin mesures.

Les obres de remodelació del poliesportiu d’ Horta des de dins

Continuen les obres de remodelació del Centre Municipal Esportiu d’ Horta. La primera fase ja dura sis mesos i li’n queden més de dotze. En aquesta etapa, es fa una piscina, un gimnàs, oficines, local social, vestuaris i un pavelló. La segona fase començarà quan acabi la primera i durarà vint mesos.

Us pot interessar:
-Primera fase de les obres
-L'alcalde Hereu col•loca la primera pedra
-Vídeo de com quedarà el nou poliesportiu

La lluita de l’Institut Collserola per la supervivència

Una seixantena d’alumnes i professors del centre escolar fan nit a l’edifici

L’Institut Collserola -entre Horta, Canyelles i La Guineueta- passa per hores crítiques. El curs que ve, si l’administració manté la seva posició, no hi haurà primer de batxillerat, i el següent, amb molta probabilitat, l’institut s’esfumarà. Malgrat la fermesa exhibida pel departament d’Educació i el Consorci, al Collserola ningú no es resigna a viure com si res la seva aniquilació. Són gairebé 35 anys d’història des que el 1976 es va fundar el centre per pressió veïnal. Però tant o més que la història, als professors i a l’alumnat els empaita el futur que hi veuen al centre, per molt que d'altres el neguin.

Si desapareix el batxillerat i tanquen el col•legi, quedarà ben palès que no serà amb el vist-i-plau de docents, personal no docent, pares, alumnes i exalumnes. Per segon cop en menys d’un mes la comunitat educativa ha organitzat un tancament a l’escola. Ahir al vespre, es van aplegar a l’edifici prop d’un centenar de persones per donar suport a la causa. I una seixantena han fet nit: 53 alumnes i 8 professors.

Segons el director, Antoni Aragón, tot ha anat “bé” i han passat una nit “tranquil•la”. Cap a les nou del vespre, al recer d’una sentida ovació, va parlar a la sala d’actes davant els manifestants allà reunits i va recordar que la tancada era “un acte de responsabilitat per demostrar a l’administració que no estan d’acord amb aquesta acció que consideren injusta de supressió del batxillerat”. Aragón espera que la mesura faci reflexionar a l’administració, i no descarta més mobilitzacions si la resposta del departament i el Consorci “és negativa o indiferent”.

Incertesa i desorganització

Professors i alumnat sostenen que rere el tancament hi ha motius econòmics i es queixen de la urgència i desorganització amb què s’ha dut a terme tot plegat. Sonia Leykun, professora de biologia i ciències naturals, sentencia: “No es pot dir a l’abril a uns alumnes de quart d’ESO que no podran fer el batxillerat al seu institut”. I exigeix saber per què les mesures afecten a uns instituts i a d’altres no. El mateix reclama el director. Denuncia que primer es va comunicar a vuit instituts que es tancava el batxillerat i que, després d’una reunió l’11 de març, “sense raons ni a ells ni a nosaltres”, a tres dels instituts se’ls va retornar la possibilitat de mantenir el batxillerat. “No ens donen raons”, insisteix. La posició de l’Institut no és inamovible. Aragón afirma que “si el futur del centre s’ha de discutir, que es raoni, es discuteixi i es planifiqui”.

L’opció amb més números és que l’edifici l’ocupi un institut de dansa i música. Però també s’especula amb què l’Institut Guineueta i el Collserola es fusionin i neixi un nou centre. Hi regna la incertesa, a hores d’ara.

Leykun demana que almenys es deixi als de quart d’ESO fer el batxillerat al centre, “que és el que volen”. Fins ahir al matí hi havia 4 o 5 alumnes de quart que havien manifestat no continuar estudiant batxillerat perquè no el podrien fer a l’ Institut Collserola. A última hora, però, tots s’havien preinscrit a d’altres col·legis; la majoria a l’Institut Monturiol, tal i com diu Judit Peñafiel, estudiant de quart que vol fer batxillerat científic i en el futur ser enginyera. Jean Carlos, company de la Judit i representant dels alumnes al Consell Escolar, explica que tot i que hi havia alumnes que no volien matricular-se si no s’inscrivien al Collserola –ell n’era un-, els pares els hi obliguen: “Els pares comprenen la situació però volen que els seus fills estudiïn”. El director i els professors també havien raonat amb ells força cops per tal que es prematriculessin.

A l’Insitut estudien 232 alumnes, 22 dels quals a quart de secundària obligatòria. Aquesta classe acudirà el curs que ve a altres centres d’ensenyament si tot continua com ara. Al parer de Jean Carlos, l’administració vol “netejar instituts que no tenen molts estudiants i moltes sol•licituds de batxillerat”. L’alumne argumenta, tanmateix, que aquest curs s’han incrementat les matrícules respecte l’any passat i que si la Generalitat volgués reorganitzar el mapa educatiu també tocaria els centres privats.

Menys ràtio d'alumnes

El Collserola té un 55 per cent d’alumnes estrangers. La majoria “molt integrats”, en boca del director. Alguns porten 8 o 9 anys a Catalunya. Hi ha un percentatge, però, d’un 16 per cent de nouvinguts. Aquest duen al país menys de dos anys.

Montse Palou, professora del centre i catedràtica de filosofia, raona que l’institut “té pocs alumnes però sí té unes problemàtiques socials i emocionals que fan recomanable que tingui una ràtio petita”. Lamenta que per un costat el Departament focalitzi la seva filosofia en atendre les necessitats individuals i després es vulguin tancar instituts com aquests. Montse és una de les professores amb què de ben segur li afectarà de ple la retallada de primer de batxillerat. “He esperat 25 anys a venir a Barcelona i ara que acabo d’arribar, m’enviaran no sé a on”. Hi afegeix que no té constància, però, que al director li hagin informat sobre la seva situació i la dels companys. Amb tot, no és la seva màxima preocupació; per a ella, el més destacable és que “aquests nanos en un centre més gran, en grups de 35, tindran dificultats per sobreviure o per avançar com fins ara avançaven”.

Jean Carlos assegura que per a ell el trasllat al Monturiol “és un xoc” i que en la seva vida representa una fita dura, “començar de nou”. “Aquí hi estic des de primer d’ESO i ja conec als professors”, relata. “Hi ha bon rotllo”, agrega. Assegura que els seus companys i ell es troben “desconcertats”. Aquest desconcert es plasma en els sentiments i pensaments d'uns escrits que pengen a la sala d’actes. En un es llegeix: “El meu institut és un bon col•legi i està al meu barri. On ens volen enviar, no és al mateix barri. Jo vaig venir a aquest col•legi perquè és gran i bonic. És un col•legi que no té diners, però hem sortit endavant i podrem sortir-ne d’aquesta”. O aquest altre: “No tenen dret a prendre’ns l’Institut, aquí ningú no hi està d’acord, si ens el treuen sempre el portaré al cor. Rubén de 1r B”.

Punt i final a l’època de vaques grasses, i el primer que s’escurça són els avenços socials. Però les vaques grasses mai no havien pasturat per aquests contorns, sinó pels de més amunt, on hi ha –ara i abans- pastures més abundants.

Enllaços d’interès
-Primera tancada
-Protesta de l’Institut al míting del PSC de Nou Barris
-Blog contra el tancament
-Manifest contra el tancament
-Carta a La Vanguardia
-Grup al facebook (amb més de 1100 persones) 
-Mobilitzacions en contra d'eliminar el batxillerat a cinc instituts de BCN 
-INS Collserola

Nou tancament a l’Institut Collserola per la clausura de primer de batxillerat i del centre

El claustre de professors, l'AMPA i el col•lectiu d'estudiants de l’Institut Collserola, a cavall entre Horta, Canyelles i La Guineueta, ha convocat un tancament al centre per avui dijous, de sis de la tarda a sis del matí de divendres. La comunitat educativa protesta contra la clausura de primer de batxillerat pel curs vinent i pel tancament de l’institut previst pel curs 2011-2012.

Segons el director, Antonio Aragón, el departament d’Educació i el consorci d’Educació de Barcelona addueixen que calen grups més nombrosos per batxillerat i que, sense batxillerat, caldrà buscar una altra sortida al centre.

La comunitat educativa replica a través d’un manifest que el professorat hi porta molts anys treballant per revitalitzar l'institut, que les mesures del govern suposaran greu trasbals per l’alumnat i les famílies  i que el govern du una política encaminada a desmembrar “els centres educatius petits de zones socialment deprimides”.

El manifest també denuncia que el barri de Canyelles “després de tants anys de lluites i reivindicacions per sortir d’una situació de marginació social, no es mereix aquest tracte”.

L’institut ja ha protestat en altres ocasions, com al míting que va fer el PSC el passat 8 de maig al Parc Central de Nou Barris. També s’hi van manifestar abans a la plaça Sant Jaume, juntament amb d’altres centres de secundària afectats per la mateixa mesura. I a principis de mes va haver un primer tancament al centre.

L’IES Collserola ha fet el blog "INS Collserola viu", ha creat un grup al facebook anomenat “No al tancament de Collserola” i ha difós aquest manifest, entre d'altres acccions, per tal de lluitar contra el seu tancament.

Punts forts i fluixos del Parc de la Unitat

La inauguració del Parc de la Unitat, que estava prevista per divendres passat 14 de maig, es va suspendre per la pluja que va caure al matí. De totes formes, molta gent s’hi va aplegar a l'hora prevista. Alguns veïns i usuaris van dir la seva sobre la remodelació. En general, hi van mostrar la seva satisfacció (veure vídeo), tan sols van criticar la manca d’espais verds i la inclinació del parc.

Jeanne Hansen, directora en funcions de l’Escola Bressol Valldaura (Horta), que ha participat en el procés de reurbanització, defensa la necessitat del parc i el cas que se’ls hi ha fet en certs aspectes, com el jardí aromàtic o la tria de joguines adients. Critica, però, la manca d’ombra al parc, la divisió “completament innecessària” en tres àrees dels espais de joc, així com els barrots que envolten les zones d’esbarjo. També sosté que cal definir millor el procés participatiu i que cal tenir interlocutors clars.



Segons la directora del centre, hi haurà nova data per inaugurar el parc.

El Parc de la Unitat, a Horta, s’ha construït damunt un pàrquing i ha costat 1,25 milions d’euros, segons el consistori. Abans hi havia un altre, que fou inaugurat per l’aleshores alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall.

Enllaços d'interès:
-Entrevista volcal urbanisme AAVV Horta

Últimos retoques antes de la inauguración del Parc de la Unitat

El Parc de la Unitat se inaugurará el próximo viernes a las cinco de la tarde, según anuncian diversos carteles enganchados por el barrio de Horta. Habrá “merienda y animación”, se lee en los carteles. Empleados de la vía pública adecentaban esta mañana la entrada del parque por la calle Lloret de mar. Reponían pivotes que llevaban semanas rotos y baldosas de la acera, a la vez que parcheaban baches de la calzada.

-Enlaces de interés:
Vídeo del Parc de la Unitat cuando las obres estaban a punto de concluir.
Entrevista al vocal de urbanismo de la AAVV d'Horta.

-Sobre las medidas de Zapatero:
Encima de pobres apaleados

Colocan dos bancos en paseo Valldaura

Colocan dos bancos en Paseo Valldaura, entre calle Eduardo Toda y Canigó, en Horta.

Protesta de l’IES Collserola davant l’alcalde Hereu i el president Montilla

Un grup de professors i alumnes de l’Institut de Secundària Collserola es van manifestar dissabte passat davant de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el president de la Generalitat, José Montilla, durant el míting que el PSC va organitzar al Parc Central de Nou Barris per la festa de maig.

El centre educatiu demana que no es tanqui l’institut, situat a la frontera entre Horta i Nou Barris. Segons el director, Antoni Aragón, està previst que el curs vinent desaparegui una línea de batxillerat i que, pel 2011-2012, el centre es traslladi o desaparegui. Si bé Carles Martí, primer tinent d’alcalde de Barcelona, els va respondre que no tanquen instituts, Jordi Hereu va afirmar que de vegades per facilitar igualtat d’oportunitats cal reformes.

La protesta va irrompre de bon començament, tot just quan Carles Martí duia quatre minuts de parlament. Una vintena de professors, alumnes i familiars van aixecar cartells i pancartes contra el tancament del centre. Les protestes van intentar ser ofegades pels aplaudiments dels presents. Una de les manifestants va denunciar la “burxada” per part d'un membre del PSC del districte per tal que no protestessin.

A continuació es pot veure un vídeo de la mateixa noticia.



En comentarios:
¿Pero no estamos en crisis?

Patrocinadors

aparecer en google
diseño paginas web

Oratorio islámico en el Carmelo

Según informó ayer El País, y otros blogs que hoy se han hecho eco, en los próximos meses el Carmelo tendrá una mezquita, la 17a de Barcelona. Se ubicará en un bajos del Paseo Mare de Déu del Coll (entre Carmelo y Teixonera), que ha alquilado la Asociación Centro Cultural Islámico del Carmel. El local se mostrará a vecinos y entidades. La directora de la Oficina de Asuntos Religiosos de BCN, Cristina Monteys, declara al periódico que la apertura del centro de culto "es un ejemplo de cómo se hacen las cosas".

El futur dubtós de l’Ateneu Hortenc, una de les entitats més antigues de Barcelona

L’Ateneu Hortenc -fundat el 1865- no passa pel seu millor moment. No és un problema puntual, sinó més aviat estructural i no afecta només al d’Horta, sinó a tots els ateneus. Així ho afirma almenys la Junta de Govern (a la foto). Tot i això, a jutjar per la gentada que s’hi aplega al bar del local i el consegüent xivarri, ningú no afirmaria amb contundència que la situació de l’Ateneu “no és gaire clara” –tal com informa el president, Enric Ferrer-. Però les xifres parlen. Fa uns 20 anys, el centre cultural comptava amb 700 o 800 associats, a hores d’ara amb uns 250.

La davallada de socis té una explicació senzilla, segons la Junta de Govern: “Els ateneus tenien vida quan era semipoble, la gent no tenia res”. “Ara el jovent se’n va a esquiar”, assevera el president (a la foto, al centre de la fila de sota). “Els ateneus eren una prolongació de les cases; després de les festes de les cases es venia aquí”, rebla.

Ferrer ho té clar. Segons afirma, la solució passa per atreure jovent. La majoria de socis són grans. Hi ha canalla (fills o néts), però no és la tònica habitual, tot i que just ara ha entrat una colla jove de teatre d’entre 25 i 30 persones. Per pal•liar l’absència de joves, “ensenyem escacs, hem fet propaganda per les escoles i ve canalla”, explica un dels vocals de la Junta, Joan Mercader, i hi afegeix que pel mateix motiu van posar “un billar” i “es fan els Pastorets”.

Els demano si han pensat a introduir ordinadors i internet a l’Ateneu. Ferrer respon que no s’ho han plantejat perquè ja hi ha d’altres indrets amb ordinadors, com la biblioteca Can Mariner, i perquè “no hi ha diners”. L’Ateneu es finança amb les quotes dels socis (40 euros l’any) i amb subvencions públiques. La Junta denuncia les retallades de les subvencions (l’últim cop del 50% per part de la Generalitat, concreten). “La de l’any passat encara no l’hem cobrada”, es queixa el president [vaig parlar amb ells a principis de mes].

¿Què es pot fer a l’Ateneu? Hi ha sessions d’escacs, balls, sevillanes, gimnàstica, conferències, festes (cagar el tió, carnestoltes, revetlles de Sant Joan, Cap d’Any...) i es programen excursions. El bar és el local on fer-la petar, jugar la partida de dòmino o mirar revistes. Al cap i a la fi, és un bar com d’altres però amb la singularitat de ser o voler ser “una prolongació de les cases”.

Un cop d’ull a les instal•lacions

En el vídeo de més a baix es pot fer una ullada a les instal•lacions de l’Ateneu. “Un edifici catalogat”, apunta Ferrer, “que no el poden tirar al terra”. Tot i que és una construcció antiga, compleix –assegura el vicepresident, Ferran Isern (a la foto, a l’esquerra de la fila de sota)- la normativa en seguretat: “Tenim sortida d’emergència, instal•lació elèctrica nova...” A la planta de dalt de l’edifici hi ha una sala espaiosa i moderna que s’usa per fer la gimnàstica i ballar.

“L’Ateneu Hortenc és l’entitat més antiga de Barcelona”, s’afirma en un full informatiu del centre cultural. Té la medalla d’Honor de Barcelona i la Creu de Sant Jordi. A punt de fer els 150 anys d’història, l’Ateneu es troba en situació incerta. Després de parlar amb la Junta per fer aquesta peça, el president va decidir estudiar la viabilitat d’endinsar-se en el món de les noves tecnologies com a forma d’atreure més joves. Seguirem des d’El Parcial l’evolució d’aquesta possibilitat.



Enllaços d'interès:
-Històries d'Horta
-Viquipèdia

El mercat de La Guineueta regalarà una rosa als clients que...

El mercat de La Guineueta regalarà aquest Sant Jordi una rosa a tots els clients que presentin tres tiquets de compra d’establiments diferents del mercat. Cal que que les compres sumin més de 20 euros i s'hagin fet el mateix dia 23. Només es regalarà una per persona i des de les 10 del matí fins a exhaurir existències.

Enllaços d'interès: Recomanacions de llibreters d'Horta i La Guineueta

Programació de l'Espai Jove d'Horta pel maig

Ja ha sortit la programació de l'Espai Jove d'Horta pel maig, al blog del Punt d'Informació Juvenil d'Horta-Guinardó.

Els cursos avançats del Cibernàrium despleguen veles

Els cursos d’Idees i Empresa (avançats) del Cibernàrium marxaran al 22@ el novembre d’aquest any, segons afirma el director del centre, Jordi Roca. Les càpsules i els tallers d’Iniciació, però, continuaran a l’edifici del Parc Tecnològic de Nou Barris, junt a la seu del districte.

El Cibernàrium fa les vegades d’escola Primària i d’institut de Secundària quant a formació digital i noves tecnologies. En el centre es poden aprendre des dels trets bàsics d’un ordinador (Iniciació), fins a com dissenyar un web amb dreamwever, photoshop, flash o joomla (Idees), passant per tota mena de cursos que giren al voltant d’internet com a eina de màrqueting (Empresa). El contingut dels cursos evoluciona en funció de les exigències del mercat, així com dels suggeriments dels formadors i els alumnes.

Les càpsules tenen curta durada -entre 3 i 4 hores- i es repeteixen amb freqüència en un mateix trimestre. Ah!, i important, són de franc. Segons el director, vet aquí les claus de l’èxit. Cada any transiten pel centre unes 10.000 persones. Però si es té present que de mitjana l’usuari participa en 6 activitats, hi ha unes 60.000 participacions l’any. En els 11 anys d’existència del Cibernàrium, en serien 535 mil.

El futur és al 22@

El Cibernàrium estén les càpsules per la ciutat a través de les xarxes de biblioteques (“Antenes Cibernàrium”). Per ara, se’n fan cursos a set, però esperen arribar a 10 -una per districte- a finals d’any. Amb aquesta estratègia, diu Jordi Roca, es pretén “acostar al ciutadà la formació tecnològica”.

Però el projecte de més abast consisteix en traslladar les càpsules d’Idees i Empreses a l’edifici Mediatic del 22@, tot i que canviaran de nom. “Crearem un centre de capacitació tecnològica per a professionals”, explica el director. A més d’oferir els cursos com ara, la formació s’agruparà per sectors (educació, salut, seguretat, media, disseny...) en funció de les necessitats empresarials de Barcelona. Els professionals hi trobaran eines punteres del seu sector, remarca Jordi Roca. Està previst que la migració dels cursos es faci cap al novembre.

Tal com és ara el Cibernàrium, doncs, desapareixerà. Només hi quedaran les càpsules i tallers d’Iniciació.

El show de matricular-se

Si hi hagut cap queixa al Cibernàrium ha estat la manca d’altres centres bessons a la ciutat, o el sistema de matriculació, que obliga l’usuari a estar-s’hi despert fins tard dimecres i, en especial, dijous (en alguns casos fins a les dues de la matinada). Això es deu a la forta demanda. Com que cal matricular-se cada setmana els dijous i els divendres, tothom omple la xarxa a les 00.00 hores per mirar d’aconseguir una plaça lliure. “Tenim un problema de la capacitat del servidor, que estem mirant com resoldre’l”, explica Jordi Roca (a la foto).

50% d’aturats

La crisi s’ha notat al Cibernàrium. Segons el director, l’abril de l’any passat van incrementar la línia de cursos d’Iniciació en un 30% i es va omplir de seguida. Avui dia,

• el 50% dels alumnes està a l'atur, quan anys enrere el percentatge oscil•lava entre el 30 i el 35%,
• hi ha més dones que homes (55-45%),
• un 65% té més de 40 anys,
• un 32% es mou entre els 25 i els 40 anys
• i un 19 % són alumnes estrangers (14% fora de la UE i 5% de dins)

70% de les llars de BCN amb internet

Segons dades de l’última Enquesta Semestral sobre Sistemes d'Informació i Atenció de l'Ajuntament de Barcelona (ESSIAB), el 77% de les llars a Barcelona tenen ordinador i el 70, amb connexió a internet. D’aquests, el 56% declaren que es connecten cada dia a la xarxa. En el futur –afirma el director-, potser que aquestes dades s’atomitzin fins al nivell dels districtes. [Aquesta informació és un petit avançament de l’enquesta de l’últim semestre 2009; a la xarxa pots trobar la de l'últim semestre de 2008]

Els invisibles

Familiars de discapacitats d’Horta denuncien la manca de residències pels seus fills

Segur que algun cop t’has topat al carrer amb persones adultes discapacitades físiques i/o intel•lectuals, i segur també que si no en coneixes cap cas proper, ignores l’angoixa i la por amb què viuen els seus pares i mares. Mentre el fill és petit va a l’escola, però el panorama s’enfosqueix quan es fa adult. Avui dia, el jove amb discapacitat dependent treballa a centres ocupacionals o laborals, on fan tasques senzilles. Fins aquí no hi ha queixes de pes. La preocupació i l’angoixa esclaten en els moments de lleure -quan els pares s’hi troben sols davant dels seus fills- i, s’agreugen quan pensen què els succeirà quan ells ja no hi siguin. Cal tenir present que molts progenitors són grans i cuiden fills grans també. Pot haver pares i mares de 70 anys amb fills discapacitats de 40.

La Llavor és una entitat impulsada per la vocalia de l’Associació de Veïns d’Horta que vetlla per les persones adultes discapacitades (a la foto, pares i mares de l'associació). És una mena d’oasi pels pares i mares, un “respir”, com ells la descriuen. A la seva seu, compartida amb el Punt d’Informació Juvenil (PIJ) del districte, al carrer Horta, 71, duen els seus fills dues tardes per setmana perquè facin manualitats, ballin o cantin, mentre ells es reuneixen a una sala adjacent per compartir experiències i desfogar-se.

Joan Termes, president de la vocalia des de la seva creació, fa 12 anys, i pare de dos fills amb distròfia muscular, lamenta que l’Estat es desentengui. “L’Estat se serveix de nosaltres per donar un servei, que de fet el donem nosaltres, i ells hi contribueixen amb una subvenció”. Al seu parer, “l’Estat s’hi hauria d’encarregar”. En el nou catàleg de prestacions, previst pel setembre-octubre d’aquest any, “es contempla l’oci”, apunta Joan, però alerta que hi estan a l’expectativa.

La coordinadora de La Llavor, Núria Martínez –durant una dècada voluntària i ara professional-, denuncia que sempre s’han sentit relegats per l’Ajuntament i que, fins i tot ara, quan disposen de l’espai compartit amb el PIJ han passat a segon pla. Des que ocupen la nova seu –a l’octubre passat- han sol•licitat que s’aixequi una barra davant de la porta per separar la vorera de la calçada, ja que hi ha molt de trànsit pel carrer Horta i el perill d’atropellament és real. Tampoc no consta el nom al cartell de l’entrada, es queixa. “Sempre prometen i al final poques coses aconseguim”, diu.

Manca de residències

L’angoixa i por que senten els pares neix, sobretot, per la manca de residències i de centres de dia a Barcelona. No només perquè el futur dels fills no és gens clar per quan ells faltin, sinó perquè ara mateix els resulta molt complicat allotjar-los en residències. “Fa 6 anys que no s’ha fet ni una plaça per discapacitats”, sentencia Joan García, president de l’Associació de pluridiscapacitat de Catalunya i pare d’un fill cec amb disminució intel•lectual. Totes les residències hi són fora de Barcelona i les que hi ha estan ocupades. Joan García raona que mentre en una residència d’avis hi ha rotació a causa d’una mitjana d’estada breu, a una residència per a discapacitats “no hi ha rotació”, perquè la mitjana d’anys apuja de forma notòria. Una persona adulta s’hi pot passar dècades. “No hi ha places ni pagant”, es queixa, i hi afegeix que la mitjana d’espera -per posar una xifra- és d’una dècada, però que varia en funció de criteris d’urgència que estableix la Generalitat.

“Durant 11 anys d’existència de l’entitat hem anat demanant als polítics construccions de residències però que fossin aquí, al barri, que no els portessin fora de Barcelona”, relata Montserrat Framis, mare de minusvàlid intel•lectual. “Si el seu entorn és aquest, per què se’ls han de dur fora?”, es pregunta i lamenta Montserrat. Mercè Salvador, que té dues bessones amb disminució intel•lectual, hi està del tot d’acord: “Estem tips de reclamar als polítics que volem residències a Barcelona”. Hi agrega que “a part que es quedin sols [els seus fills], perden l'entorn i les amistats, ara coneixen Barcelona i els carrers”. Segons Núria –la coordinadora de La Llavor, a la foto-, es donen casos en què quan els progenitors falten, tutelen els fills altres familiars. Els pares i mares, però, defugen aquesta via, perquè seria com traslladar el problema a un altre.

Amb aquest escenari, aguditzen l’enginy per allotjar els seus fills de tant en tant en algun centre. A Barcelona hi ha dues residències temporals, una per a físics a la Barceloneta i una altra per a psíquics a Llars Mundet. Hi poden ingressar en cas d’urgència, malaltia o per gaudir de vacances. Però amb dues no n’hi ha prou, així que cerquen entre les privades de fora de la ciutat per si cap dels seus inquilins allibera una plaça durant uns dies (uns 100 euros el jorn; els seus fills cobren subvencions entre 360 i 540 euros segons el grau de discapacitat). De vegades, també porten els fills a residències d’avis, però aquestes no estan preparades per atendre’ls, com les mateixes residències han denunciat algun cop. Quant a centres de dia, existeixen per a gent gran, però no per a discapacitats que no es poden valdre per si mateixos.

La Llavor, on s’apleguen entre 20 i 30 adults amb disminució, la majoria de caire psíquic, accepta qualsevol tipus d’ajut, subvenció o donació, tot i que la intenció sigui que l’ens funcioni per si mateix i que l’Estat s’ocupi del lleure d’aquestes persones. Ara mateix, els pares i mares miren d’organitzar-los una excursió cap al mes de maig, però tot això, és clar, necessita recursos.

“De per vida estem lligats als nostres fills”, afirma Joan García. Fa un temps, va il•lustrar en una carta a un diari la situació que pateixen: “Ha mort un discapacitat. Descansi ell i els seus pares”. “Això és fort però és així”, conclou.

10 per cent de la població discapacitada

No fa gaires anys que hi ha un cens de les persones que tenen alguna discapacitat. Es calcula que a tot Espanya hi ha un 10 per cent. Un 5 per cent de la població té discapacitat física. Un 3 per cent psíquica i un 2 entre sensorial i d’altre mena.

Enllaços d’interès:
-Guia d’entitats i serveis per a persones amb discapacitat i malalties cròniques del districte Horta-Guinardó.
-COCARMI, comitè català de representants de persones amb discapacitats.
-600 discapacitats demanen al dia les subvencions per a dependents (20 minutos; 2007)

Alumnos del IES Collserola diseñan un proyecto para mejorar el distrito de Nou Barris

Según informan el diario Avui y el Periódico de Catalunya, alumnos de 4º de ESO del IES Collserola han instalado 50 buzones en distintos lugares de Nou Barris para que los vecinos opinen sobre cómo mejorar el espacio urbano. El próximo 9 de abril abrirán los buzones -colocados el pasado 22 de marzo- y se reunirán con la concejala del distrito. El proyecto, llamado Transforma, está creado por el artista Lluís Sabadell y los estudiantes. El instituto se encuentra en la frontera de Horta-Guinardó con Nou barris (en Google Maps).



Para una información más detallada:
-Vídeo al diari Avui
-Noticia a El Periódico
-Noubarrisnou
-Blog Lluís Sabadell En Residència
-En Residència, web de creadors als instituts de Barcelona.
-Lluís Sabadell Artiga

El Parc de la Unitat, a punto de caramelo

Las obras del Parc de la Unitat están a punto de concluir. El ayuntamiento informó a principios de febrero que las obras finalizarían a mediados de marzo pero, según el distrito de Horta-Guinardó, debido a las lluvias y a la nieve ahora se espera que acaben después de Semana Santa. Todavía, sin embargo, no hay fecha precisa para el fin e inauguración de las obras del parque. Las mismas fuentes han informado que la lluvia y la nieve también han demorado el calendario de las obras en otros distritos de Barcelona. Aunque las obras no están acabadas, ya se puede echar un vistazo al nuevo parque. Aquí dejo un vídeo grabado hace semana y media.



Enlaces de interés:
-En Google Maps
-Entrevista a vocal de urbanismo de la AA VV de Horta.

Sangre: donar o donar

Dono sangre un par de veces al año. Cuando llega el día de la punción –no por el pinchazo- percibo cierto nerviosismo en mí aunque jamás me ha quitado el sueño. Acudo al Banco de Sangre y Tejidos del Hospital del Valle Hebrón, y casi siempre por la mañana, bien temprano. Como reincidente sé que he de rellenar un formulario de detección de factores de riesgo. Pero la penúltima palabra pertenece al médico (la última –lógicamente- a uno mismo). Cuando topas por primera vez con el cuestionario, lo juzgas demasiado extenso. La segunda vez –por lo menos en mi caso- se convierte casi en rutina. Y es precisamente la palabra “rutina” la que suscita en mí cierto nerviosismo.

El número de donaciones de sangre en Cataluña en 2009 descendió a 293.995, 4.448 menos que en 2008. Aunque sea poco, en los últimos años es la primera vez que disminuye el número de donaciones pero la provisión no corre peligro. Desde el Banco de Sangre, destacan que “las reservas de sangre son estables” y añaden que la campaña “Amb una vegada no n’hi ha prou” cumple con éxito el cometido ya que la población entiende que “la donación de sangre tenía que convertirse en un acto cotidiano y de participación ciudadana”. Si hay reservas para seis días, todo va bien. Por ejemplo, cuando escribo esta entrada el nivel es correcto en términos generales, pero bajo para B negativo, según los niveles del banco de sangre. Por lo general, el abastecimiento disminuye algo en Navidad o verano, pero es entonces cuando el banco promueve más campañas de difusión: sms, llamadas telefónicas, carteles, colaboración de voluntarios, aparición en los medios, etc.

Tras el cuestionario, un médico te mide la presión y te pregunta si has tomado medicamentos en los últimos días. A continuación, sobreviene la primera punción, en la que del dedo anular o corazón se extrae una gota de sangre para descartar anemia. Con una aguja enfundada en una caja de plástico gris del tamaño de una pila pequeña (ver foto) te pinchan y con un capilar recogen la gota y la vierten en una probeta que contiene sulfato de cobre para cotejar los niveles de hierro. Si flota, no tienes anemia, si no, otras pruebas la descartarán o confirmarán. Este primer protocolo –o mejor dicho, el saber de este primer pinchazo de antemano- suscita en mí el nerviosismo que antes apuntaba. Me pongo en guardia. El personal sanitario que me atiende me habla, pero mis ojos persiguen sus manos para comprobar que utilice una aguja nueva.

Muchas veces, minutos o segundos antes de ese instante, me exijo atención para no perder de vista las manos del médico mientras dura el proceso; pero, muchas veces también, la charla me distrae y cuando me quiero dar cuenta mi gota de sangre se hunde en el líquido azul –el sulfato-, sin haber observado de dónde sale la aguja o la pequeña pipeta. No puedo evitar pensar en si es del todo imposible que una aguja o una pipeta se reutilice por error. Recelo idéntico detona en mi mente cuando, ya tumbado en una cómoda butaca roja, la enfermera me extrae la sangre con un segundo pinchazo que conecta las venas a la bolsa de almacenaje y los tubos de ensayo destinados al análisis. Así que, para disipar temores, pregunto a Cristina Moya, técnica de atención al cliente.

40 habitantes de cada mil

Casi 40 habitantes de cada mil donaron sangre el año pasado en Cataluña. Es lo que se llama el índice de donaciones. La más alta correspondió a la zona de Girona (56,37) y la más baja a L’Alt Pirineu y Aran (35,21). Los municipios catalanes con la tasa más elevada fueron: Pardines (Ripollès) 377,36, L’Argentera (Baix Camp) 305,97 y Sant Climent Sescebes (l’Alt Empordà) 294,35. El Banc de Sang i Teixits se mueve. ¿Quién no ha visto un autobús aparcado en su pueblo o ciudad? El año pasado hubo 5.685 campañas móviles, con las que se visitaron 610 municipios. Aunque cada comunidad autónoma cuenta con bancos propios, ante emergencias se colabora. Cataluña envió sangre a hospitales de Madrid en el 11M.

Cristina Moya me responde vía telefónica que la aguja de la primera punción “es como un bolígrafo y una vez hace clic, ya queda inservible”. Pasa algo similar con la donación: “La aguja va ligada a la bolsa y después del pinchazo queda inservible”. Todo está diseñado para “reducir al mínimo el descuido humano”, añade. No contento, subo al Valle Hebrón para comprobarlo in situ. El personal monta delante mío una aguja, y sí, el resorte del aparato queda inutilizado una vez pinchado el dedo. Me enseña también la aguja de la donación, que está cosida a los tubos y la bolsa de extracción. Dudas disipadas.

La educación de enfermeras y médicos que atienden a los donantes es exquisita. A menudo palpo la complicidad entre personal y donante (supongo que nace con los veteranos, con habituales o con personas extravertidas por naturaleza). Ya quisiéramos esos modales para todos los quehaceres diarios. Los sanitarios te recuerdan que es mejor haber comido antes de donar y te invitan a beber líquidos más de lo habitual tras haber donado. En la misma sala te ofrecen un refrigerio a base de zumos, agua, pastas y/o bolsas de patatas. Dispones también de un ejemplar del día de La Vanguardia.

Semanas después de donar, recibes una carta del banco (de sangre) en la que te informan de los resultados de los análisis.

Donació I Transfusió Sang Catalunya 2009 [Modo De Compatibilidad]

View more presentations from felipeblasco.

Enlaces de interés:
-Informe del año 2009
-Banc de Sang i Teixits
-Proceso de donación: del donante al enfermo (flash per descàrrega)
-¿Quién puede donar?
-Preguntas frecuentes.
-¿Dónde puedes donar?
-Tríptico informativo(PDF):

Jordi Hereu presenta un vídeo con imágenes virtuales del nuevo polideportivo de Horta

Jordi Hereu coloca la primera piedra del futuro CME Horta. (Foto: UE Horta Natació i Waterpolo)
El alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, colocó ayer la primera piedra del que será el nuevo centro deportivo municipal (CME) de Horta. Al acto, asistieron la regidora del distrito, Elsa Blasco, y el presidente del club deportivo, Francisco Carmona. Socios, vecinos y curiosos se agolparon alrededor de las obras para presenciar el acto, que tuvo ambiente festivo, con música y animación infantil a cargo de payasos. El parlamento del alcalde giró entorno a la relación existente entre Horta, Barcelona y el deporte. Se presentó un vídeo con imágenes virtuales de cómo quedará el recinto una vez reformado.

El alcalde Hereu colocará la primera piedra de las obras del polideportivo de Horta

El alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, colocará este viernes a la tarde la primera piedra de las obras del Centre Esportiu Municipal (CEM) d’Horta. El acto, al que también asistirá la regidora del distrito, Elsa Blasco, está previsto para las seis y media de la tarde. Habrá música y animación infantil. En el casal de Gent Gran del barri se proyectará un vídeo para ver cómo quedará el polideportivo una vez finalizadas las obras, dentro de unos tres años.

Vídeo del estado de las obras a día de hoy, con dos imágenes del aspecto que tendrá el complejo deportivo en el futuro (fotos facilitadas por l’Institut Barcelona Esport):

El derribo de los antiguos pabellones empezó a principios de año, con la primera fase de las obras, que durará unos 16 meses. En esta etapa se construirán 7.178 metros cuadrados, y en la segunda, que durará unos 20 meses, 6.148. Cuando acaben las obras, el CEM Horta ocupará una superficie útil de 13.326 metros cuadrados y contará con dos pabellones polideportivos, dos piscinas cubiertas y una descubierta y un edificio central.

Un pabellón contendrá una pista de baloncesto con gradas para más de 600 espectadores y el otro acogerá una pista de patinaje artístico y jóquey sobre patines con capacidad para un público de 150 personas. Habrá dos piscinas cubiertas en otro edificio: la grande (de 33x25m) para waterpolo y natación, y la pequeña (de 12,5x25m) para rehabilitación y Aquagym. En esta instalación habrá jacuzzi y sauna. Entre los pabellones y las piscinas se alzará un bloque central polivalente de tres plantas que albergará vestidores, bar y local social, y salas para musculación y otras actividades dirigidas. El recinto también tendrá una piscina descubierta y un solárium.

Enlaces de interés:
-Secció natació i waterpolo de la UE Horta
-TV Horta
-Google Maps