“Abans el que deia el mestre anava a missa, ara se’l qüestiona molt”
L’Escola Mare Nostrum d’Horta commemora aquest curs el seu trentè aniversari. Per fer un apunt d’aquestes tres dècades d’història i un balanç de les transformacions que ha sofert l’educació i el col•legi en aquest temps, he entrevistat la directora. Mercè Creuheras (a la foto) va néixer a Barcelona, el 1950, i hi treballa al centre des de fa 20 anys. És mestra i pedagoga. Considera que l’escola ha canviat perquè ho ha fet la societat i afirma que al centre li calen més edificis.
L’escola va néixer fruit de la lluita dels pares i mares.
Sí, sé que els pares i mares la van reivindicar i que van haver de tallar molts cops el carrer
Horta. Hi estàvem envoltats de col•legis religiosos, i públiques no n’hi havia cap. Des del principi va ser una escola catalana.
Vau tenir uns inicis durs, oi?
Jo no diria al principi. Sí que és cert que va arribar un moment que l’escola es va plantejar treballar sense llibres, amb projectes, en àrees com socials i naturals, i alguns pares no els feia gràcia foragitar els llibres de text. Recelaven de si els seus fills en sortirien preparats.
Però em refereixo també a alumnes conflictius.
No. D’alumnes conflictius, n’hi ha ara, al mig i abans. En tota la història, potser, tres o quatre s’han quedat a casa quan hem anat de colònies. La diversitat és atendre l’alumnat des del punt de vista de l’aprenentatge però també des del vessant social...
Al vostre web he vist que feu moltes activitats i que hi aprofundiu molt. (a l'esquerra, mural del vestíbul)
Cada any fem un monogràfic en què hi treballa tota l’escola de parvulari a sisè. L’any passat, el barri d’
Horta, un altre any, el arbres del pati; aquest any, el trentè aniversari de l’escola. Després s'organitza una exposició que poden venir a veure-la pares i mares.
I és oberta als veïns?
Sí, i tant. Sobretot, vénen amics mestres perquè els hi pot interessar, però estan obertes a tothom.
I en què consistirà aquest monogràfic dels 30 anys?
Farem un recull de les activitats que s’han fet al centre en aquest temps, de totes les àrees i tallers, i també de les extraescolars, però, tot plegat, des del punt de vista de l’alumnat.
Recorda cap alumne o alumnes que hagin destacat positivament al llarg d’aquests anys?
Sobretot, és la satisfacció pels alumnes que han passat per aquí i que després han vingut a l’escola a fer les pràctiques de magisteri; o bé, aquells que hi tornen per explicar-nos que cursen una carrera universitària. Això passa molt sovint i hi penses que tu hi has posat una mica la llavor.
A nivell d’escola, quines fites importants s'han assolit en aquest temps?
Ser una escola integradora de la diversitat; fer que pares i mares hi participin i triar un aprenentatge significatiu, útil i proper per a l’alumnat.
Què agrada més als nens?
Hi ha de tot, però socials, naturals i educació artística, i educació física també, hi predominen. Després, hi ha nens més de llengües i nens més de mates.
Quines han estat les diferències més destacables pel que fa a l’escola i a la professió en aquests 30 anys?
Quant a l’escola, no fem el que fèiem, el món canvia –sobretot, pel que fa a les tecnologies i la informàtica- i hem evolucionat per donar resposta a les necessitats socials. Quant als mestres, va força paral•lel. Mira, quasi des dels inicis de l’escola fem assessoraments. Detectem les necessitats (per exemple, en educació en valors, informàtica, educació artística, respecte i disciplina, matemàtiques...) i fora de l’horari escolar, a les tardes, fem l’assessorament. I això repercuteix molt en l’alumnat: perquè tots els mestres hi assistim plegats, el posem en pràctica alhora i hi compartim les experiències.
De cara al futur, què cal millorar de l’escola?
Això ja el pots posar amb lletres ben grans: necessitem espais, edificis, vull dir. Tenim aules però els mestres no tenim lloc per reunir-nos, i pels pares ens manquen espais. Fem desdoblaments, classes partides, i de vegades la gent no té on posar-se.
El curs 2005-2006 van visitar-los el president Maragall i l’alcalde Clos, què recorda d’aquella trobada?
Primer et dic que Narcís Serra va inaugurar l’escola. Quant al Maragall, un nen li va demanar si continuaria a la presidència i l’hi va respondre que no, en primícia. Aquell mateix dia,
Maragall ho va anunciar al Parlament. El nen, que va informar de la notícia als mitjans, que esperaven al pati, va aparèixer l’endemà a tots els mitjans. M’imaginava els polítics que passaven de tot però Maragall va estar-s’hi dues hores interessant-se per l’escola. Va entrar a la cuina a preguntar sobre el dinar i, fins i tot, va demanar al de manteniment per una gotera.
La societat coneix bé la tasca dels mestres, creu que opina amb coneixement de causa?
Segur que no. A l’igual que nosaltres diem la nostra sobre el fuster o el metge i no en sabem. No. Ara, si em demanes si ens valoren...
Aquí hi anava.
No. Hi ha hagut una involució important. Abans el que deia el mestre anava a missa, ara se’t qüestiona molt. I no m’importa tant que se’t qüestioni, però em dol que no vinguin abans a demanar una explicació. Es fan comentaris sense saber i es queden amb l’anècdota, i desconeixen, potser, els veritables motius.
Com a professionals, us sentiu cuidats per l’administració?
Penso que cuidats sí, tot i que amb algun retret: de vegades, ens assabentem de coses pels diaris. Potser, caldria millorar les formes. Per exemple, sobre la introducció dels ordinadors sé el mateix que els pares i així els ho dic si em demanen informació. Crec que calen més explicacions. O sigui, en general, estem cuidats però s’han de pol•lir algunes coses. Les substitucions tampoc no acaben de funcionar.
Per què no funcionen?
Perquè hi ha un protocol a seguir. Demanem la substitució però nomenaments no n’hi ha cada dia i, quan n’hi ha, hem d’esperar fins a l’endemà perquè vingui el substitut, no ve de forma immediata. I mentrestant, a l’escola t’ho has de muntar com pots...
Us sentiu fiscalitzats per l’administració?
Hi ha massa paper a emplenar, i de vegades, innecessari perquè els has de fer per duplicat o triplicat. Cal més ajut, més acompanyament per part de l’administració. Hi és, però podia haver-ne més.
Les escoles i l’administració actuen algun cop de cara a la galeria?
En el nostre cas mirem sempre pel nen, els prioritzem. Això no treu que els pares i mares et qüestionin.
La LEC preveia que la Generalitat entraria al segon nivell de concreció, al qual abans no s’hi ficava.
El que té la LEC és que encara no està desplegada. Ara és una declaració de bones intencions.
Quina opinió té sobre la modificació del calendari escolar i sobre l’ampliació dels estudis als 18 anys?
Estic del tot d’acord amb avançar el curs, però no amb la setmana del febrer, perquè què faran els pares? I si porten els nens als casals hauran de pagar. Han d’eliminar la setmana de febrer, és un despropòsit increïble. Pel que fa a eliminar la jornada intensiva, la classe al juny es fa insostenible, també al setembre, però ja camines cap a l’hivern. Quant ampliar els estudis fins els 18 anys, qui vol estudiar ja ho pot fer ara però obligar a qui li costa és una tortura.
Foto del web de l'escola.
Abans d’haver-me trobat amb la directora, l’he esperada al passadís esquerra del costat del vestíbul, on hi ha una munió de treballs i exposicions penjades dels nens i nenes. Es poden llegir frases prenyades de certeses: “La pau comença amb un somriure” o “Has d’intentar ser alegre perquè et canviï la vida”. O aquest escrit redactat per un alumne: “Si el món fos un paper esborraria els míssils i la paraula guerra que fa molt mal a la gent”.
