El secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, va declarar a aquest blog, en referència a les possibles retallades a l’Estatut de Catalunya, que “si Espanya diu que no al camí del mig, a CDC no li quedarà altre que mirar cap a Europa”. Ho va manifestar després del míting celebrat a la Plaça Eivissa en què Convergència Democràtica de Catalunya Horta-Guinardó va commemorar el seu 25è aniversari al districte. La presidenta de la formació nacionalista del districte, Iolanda Latorre, que va presentar al diputat convergent, va animar als catalans a no rendir-se davant les dificultats.
El discurs de Felip Puig va tenir un fort to no ja nacionalista sinó independentista, tot i que ell mai no va emprar aquesta paraula. Va usar expressions com: “Voluntat de ser aquest un país normal a Europa i al món”, “una nació que busca el seu lloc al món”, “construir majories socials per decidir”, “que el nostre objectiu és aconseguir més aviat que tard que Catalunya sigui un país normal a Europa i al món”, “que no hi ha Tribunal Constitucional, ni Constitució, ni PP ni PSOE, ni societat espanyola que pugui aturar la voluntat majoritària i democràtica d’un país que vol ser lliure”, o bé que CDC assumeix la responsabilitat “en la estabilitat de moltes coses, de l’economia espanyola que encara, encara és la nostra”.
Davant d’aquest allau de referències a la independència, i contra el que acostuma a declarar el president de CiU, Artur Mas, que parla del dret a decidir de Catalunya, vaig preguntar-li si es referia a optar per la via de la independència. Em va contestar que ell mai no havia dit aquell mot, però que insistia que si se li tancaven portes a Catalunya, “CDC no es rendirà” i “no li quedarà altra camí que buscar el seu camí per Europa”. Li vaig comentar que tot i que no havia esmentat la paraula “independència”, s’hi referia. Va marxar sense contestar i somrient.
Per la seva banda, Latorre va recordar que “hem de demanar als polítics discursos brillants i respostes intel•ligents als reptes d’avui i als del futur” i, en referència a possibles retallades a l’Estatut, va demanar “que no sigui aquesta la primera generació de catalans que es rendeixi”.
L’Estatut ja va ser retallat en el seu tràmit d’aprovació. A les Corts espanyoles, la definició de Catalunya com a nació va quedar arraconada al preàmbul. També van modificar-se articles del poder judicial, de competències en migració i de la llengua , entre d’altres.
Podeu veure alguns fragments del míting celebrat a Horta divendres passat en aquest vídeo.
Mostrando entradas con la etiqueta Política. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Política. Mostrar todas las entradas
lunes, 21 de junio de 2010
lunes, 14 de junio de 2010
Pilar Moros, tècnica del barri d' Horta
“Al començament, altres serveis de l’ajuntament han vist algun cop els tècnics com un control”
Pilar Moros és la tècnica d’ Horta des del setembre del 2009. Té una llarga trajectòria a l’Ajuntament i molta experiència als barris. Recalca que s’han adonat que els veïns i les entitats s’interessen molt en el dia a dia. Destaca la figura del veí “inspector”, que detecta, per exemple, que una paperera sempre està plena, i gràcies a la vigilància del qual el barri millora. Reconeix que al principi faltava definir funcions, canals i circuits i que, potser, altres serveis de l’ajuntament els han vist com a controladors. Des del setembre, la majoria de peticions s’han resolt de forma positiva de cara al veí o l’entitat. Dimecres passat vaig parlar amb ella per conèixer de primera mà la figura de tècnica del barri i repassar aquests primers mesos de feina.
La teva tasca consisteix en ajudar en la relació entre el barri i els serveis de l’Ajuntament. Podries posar algun exemple.
Tenim contacte directe amb veïns i entitats i el que fem és rebre demandes, i a partir d’aquí fem de pont, facilitem la connexió amb els serveis de l’ajuntament. I el que sempre fem es donar resposta, tant si és positiva com si és negativa. Participem a reunions d’entitats, els proposem i els impliquem en canvis del barri i en processos de participació. Traslladem també a les entitats la informació de processos de participació, de subvencions, de canvis i d’activitats que ens arriben del districte.
Podries posar un exemple concret de la demanda d’algun veí?
Una veïna del carrer Sant Pere Miquel a qui li van col•locar un mirall de trànsit. Tenia la sensació que els lladres es podien enfilar pel peu perquè vivia en un balcó, en una primera planta. Vaig parlar amb els serveis tècnics i em van dir que podien posar un mirall de braç a la façana de l’edifici amb el permís de la comunitat de propietaris. Van fer la reunió i, després de donar el vist-i-plau per posar el mirall, els serveis tècnics el van canviar.
Una de les tasques de la coordinadora d’entitats és pressionar al districte quan hi ha una reclamació de les entitats. No coincideix una mica amb el que fas tu?
Ella fa més una part de reivindicació, de pressió, perquè representa al moviment associatiu, jo represento a l’Ajuntament. Faig de mediadora: recullo les peticions del moviment associatiu, parlo amb el districte –hi ha coses que poden aconseguir i d’altres que no-, i intento també que es comprengui quina és la posició de l’Ajuntament. Ella representa a les entitats i nosaltres fem de mediadors entre els interessos de les entitats i les possibilitats que té el districte.
Pilar Moros
Dins del consell de barri d' Horta -en què tu ets la secretària-, quina és la teva funció?
Dinamitzar el moviment associatiu, bàsicament. El consell de barri és un espai de participació on hi són els veïns i les entitats. És com una herència de les audiències públiques -en les quals els veïns feien demandes de millores urbanístiques al districte-, però va més enllà. D’una banda, es treballa l’espai públic però, d’una altra, els serveis a les persones, el comerç, la mobilitat... es treballen altres àmbits. La manera de fer-ho és a partir de les comissions de seguiment. Hi són representats polítics, entitats i veïns. La meva tasca ha estat, bàsicament, dinamitzar perquè les entitats i veïns tinguin veu en aquesta comissió. I intentar que hi estiguin representats diferents sectors de la població, és a dir, que no participin sempre els mateixos, sinó que també s’arribi a les persones que no estan associades i a les entitats que fan una aportació cultural interessant però que, generalment, no participen. Al meu parer, la part més important és implicar aquestes entitats i veïns en les comissions perquè després s’elaborarà el pla de futur, que és definir una mica el barri d’ Horta que volem d’aquí a deu anys.
Les entitats es poden inscriure al consell de barri sense passar per tu, oi?
No, han de passar per mi.
Aleshores, tu representes els interessos de l’Ajuntament?
I de les entitats, dels dos; no els interessos de l’ajuntament sinó les possibilitats. Nosaltres, com ajuntament, tenim recursos, i hi ha una part política que és decisòria. Aquest cantó polític el transformem després tècnicament en projectes, i parlem amb les entitats perquè sàpiguen de què disposen, com s’ha d’arribar a aquests recursos que tenen...
Alguns s’han queixat perquè veuen als tècnics com a controladors més que no pas com a representants de les entitats.
A quins tècnics, a què et refereixes?
En general, no parlo d’ Horta sinó dels tècnics de barri.
En algun moment s’ha viscut, però més des dels serveis de l’ajuntament, no de les entitats. Com que traslladem les peticions de les entitats, els altres serveis –no les entitats-, al començament, ens han vist algun cop com un control. De cop i volta, es troben amb unes persones que ja formaven part de l’administració i que els diuen, per exemple, que al carrer Pere Pau s’han fet obres i estan malament acabades, o la veïna que va demanar el mirall, o que el contenidor de neteja està malament posat, o bé que falten contenidors aquí o allà. Al començament era molta petició d’aquest estil, d’espai públic i que afectava d’altres serveis, o demandes del tipus que la biblioteca obre poc, o que el centre cívic no té suficients places. Nosaltres ho traslladàvem i els altres serveis ho podien veure com un control perquè després fèiem el seguiment de si les peticions s’havien resolt o no. És possible que en un moment inicial, quan ens vam començar a instaurar, i quan encara no estaven definits del tot les funcions, els canals i els circuits, algú ho pogués haver viscut així. Quant a les entitats, no noto que a Horta tinguin aquesta percepció. Sí que m’identifiquen com aquella noia que resol els problemes del barri, que no és així, sinó que facilitem, tramitem i també contenim. Hi ha persones que són demandants compulsius i que reclamen només allò que els afecta a ells. Hem anant aprenent a prioritzar les demandes. Hi ha persones que tenen molta raó, que són realment els inspectors de barri que detecten una paperera que mai no es buida, o aquell espai que mai no es neteja o que no té font... fan un treball molt útil i, a partir d’aquí, es poden fer moltes millores.
Ara porteu un any...
Portarem un any al setembre. Al juny es va fer el concurs, però el nomenament i la implantació territorial va ser al setembre.
Abans de ser tècnica ja treballaves a l’Ajuntament?
Sí, a serveis personals. Vaig entrar a l’Ajuntament a través de serveis socials. Vaig ser educadora tres anys. Treballava al Bon Pastor, que és un barri molt petit en què es treballa en xarxa i amb entitats. Després vaig dirigir el Centre Cívic Matas i Ramis, tres anys també. I més endavant vaig estar com a tècnica polivalent, com a referent de zona d’ Horta un any. Aleshores aquesta plaça va desaparèixer pel nou model i vaig concursar per a ser tècnica de barri.
O sigui, que ets funcionària, oi?
Sí.
Què destacaries de la teva feina des del setembre fins ara?
El balanç és positiu. Hem après molt. Al començament va ser una miqueta de desorientació, faltava definició de funcions, canals i circuits, i ens faltava també a nosaltres aprendre criteris per actuar. Ara, la visió que tinc del barri és molt més àmplia que la d’abans, és molt més global, objectiva i completa, perquè hi ha percepcions molt diferents en funció del col•lectiu o de la persona. Veiem que som útils perquè les peticions que trametem es resolen, sempre i quan siguin viables i prioritàries. Diferenciem entre el que és el petit manteniment i les grans inversions. I detectem que el que volen els veïns i les entitats és més el funcionament quotidià, el dia a dia, que no grans obres, que també les volen. Estem satisfets perquè sempre hi ha resposta; encara que sigui negativa, saben que hi haurà resposta. I accepten també la negació i la justificació.
Quantes reclamacions heu atès des del setembre?
Entre vuitanta i cent.
I quantes s’han resolt de forma positiva cara al demandant?
La majoria.
Quan s'hi rep una negativa, quines altres vies li queden a qui reclama?
Sí, en tenen, però tampoc no hi és la garantia que es puguin resoldre. Una que no es va resoldre positivament va ser perquè afectava d’altres persones, i era una demanda molt individual.
Què va passar?
Una persona que es queixava del funcionament d’un forn, però que al final es va comprovar que era una qüestió més personal que no pas la queixa per si mateixa. I és un tema que està avalat per Guàrdia Urbana, per tècnics, per mi...
Però sempre queda la via judicial.
Sí, sí.
Ja per acabar, sent funcionària, vas fer vaga ahir [dimarts passat]?
No, de fet ahir [dimarts passat] vam fer la comissió de seguiment del consell de barri. És important perquè es posen en contacte molts veïns i entitats que no es coneixen entre ells i que han de fer l’esforç d’establir un pla de futur comú i penso que és ric...
Però si ells volen posar-se d’acord, potser les unes tenen uns interessos i les altres d’altres, i no tenen per què arribar a un acord en tot.
Bé, és que tots ells volen. I per això és ric perquè s’han de posar d’acord arribant a un consens i han d’aprendre que de vegades cal renunciar a qüestions individuals. És un important perquè no es treballa amb línies individuals de futur sinó establint una línia comuna de barri.
Pilar Moros és la tècnica d’ Horta des del setembre del 2009. Té una llarga trajectòria a l’Ajuntament i molta experiència als barris. Recalca que s’han adonat que els veïns i les entitats s’interessen molt en el dia a dia. Destaca la figura del veí “inspector”, que detecta, per exemple, que una paperera sempre està plena, i gràcies a la vigilància del qual el barri millora. Reconeix que al principi faltava definir funcions, canals i circuits i que, potser, altres serveis de l’ajuntament els han vist com a controladors. Des del setembre, la majoria de peticions s’han resolt de forma positiva de cara al veí o l’entitat. Dimecres passat vaig parlar amb ella per conèixer de primera mà la figura de tècnica del barri i repassar aquests primers mesos de feina.
La teva tasca consisteix en ajudar en la relació entre el barri i els serveis de l’Ajuntament. Podries posar algun exemple.
Tenim contacte directe amb veïns i entitats i el que fem és rebre demandes, i a partir d’aquí fem de pont, facilitem la connexió amb els serveis de l’ajuntament. I el que sempre fem es donar resposta, tant si és positiva com si és negativa. Participem a reunions d’entitats, els proposem i els impliquem en canvis del barri i en processos de participació. Traslladem també a les entitats la informació de processos de participació, de subvencions, de canvis i d’activitats que ens arriben del districte.
Podries posar un exemple concret de la demanda d’algun veí?
Una veïna del carrer Sant Pere Miquel a qui li van col•locar un mirall de trànsit. Tenia la sensació que els lladres es podien enfilar pel peu perquè vivia en un balcó, en una primera planta. Vaig parlar amb els serveis tècnics i em van dir que podien posar un mirall de braç a la façana de l’edifici amb el permís de la comunitat de propietaris. Van fer la reunió i, després de donar el vist-i-plau per posar el mirall, els serveis tècnics el van canviar.
Una de les tasques de la coordinadora d’entitats és pressionar al districte quan hi ha una reclamació de les entitats. No coincideix una mica amb el que fas tu?
Ella fa més una part de reivindicació, de pressió, perquè representa al moviment associatiu, jo represento a l’Ajuntament. Faig de mediadora: recullo les peticions del moviment associatiu, parlo amb el districte –hi ha coses que poden aconseguir i d’altres que no-, i intento també que es comprengui quina és la posició de l’Ajuntament. Ella representa a les entitats i nosaltres fem de mediadors entre els interessos de les entitats i les possibilitats que té el districte.
Dins del consell de barri d' Horta -en què tu ets la secretària-, quina és la teva funció?
Dinamitzar el moviment associatiu, bàsicament. El consell de barri és un espai de participació on hi són els veïns i les entitats. És com una herència de les audiències públiques -en les quals els veïns feien demandes de millores urbanístiques al districte-, però va més enllà. D’una banda, es treballa l’espai públic però, d’una altra, els serveis a les persones, el comerç, la mobilitat... es treballen altres àmbits. La manera de fer-ho és a partir de les comissions de seguiment. Hi són representats polítics, entitats i veïns. La meva tasca ha estat, bàsicament, dinamitzar perquè les entitats i veïns tinguin veu en aquesta comissió. I intentar que hi estiguin representats diferents sectors de la població, és a dir, que no participin sempre els mateixos, sinó que també s’arribi a les persones que no estan associades i a les entitats que fan una aportació cultural interessant però que, generalment, no participen. Al meu parer, la part més important és implicar aquestes entitats i veïns en les comissions perquè després s’elaborarà el pla de futur, que és definir una mica el barri d’ Horta que volem d’aquí a deu anys.
Les entitats es poden inscriure al consell de barri sense passar per tu, oi?
No, han de passar per mi.
Aleshores, tu representes els interessos de l’Ajuntament?
I de les entitats, dels dos; no els interessos de l’ajuntament sinó les possibilitats. Nosaltres, com ajuntament, tenim recursos, i hi ha una part política que és decisòria. Aquest cantó polític el transformem després tècnicament en projectes, i parlem amb les entitats perquè sàpiguen de què disposen, com s’ha d’arribar a aquests recursos que tenen...
Alguns s’han queixat perquè veuen als tècnics com a controladors més que no pas com a representants de les entitats.
A quins tècnics, a què et refereixes?
En general, no parlo d’ Horta sinó dels tècnics de barri.
En algun moment s’ha viscut, però més des dels serveis de l’ajuntament, no de les entitats. Com que traslladem les peticions de les entitats, els altres serveis –no les entitats-, al començament, ens han vist algun cop com un control. De cop i volta, es troben amb unes persones que ja formaven part de l’administració i que els diuen, per exemple, que al carrer Pere Pau s’han fet obres i estan malament acabades, o la veïna que va demanar el mirall, o que el contenidor de neteja està malament posat, o bé que falten contenidors aquí o allà. Al començament era molta petició d’aquest estil, d’espai públic i que afectava d’altres serveis, o demandes del tipus que la biblioteca obre poc, o que el centre cívic no té suficients places. Nosaltres ho traslladàvem i els altres serveis ho podien veure com un control perquè després fèiem el seguiment de si les peticions s’havien resolt o no. És possible que en un moment inicial, quan ens vam començar a instaurar, i quan encara no estaven definits del tot les funcions, els canals i els circuits, algú ho pogués haver viscut així. Quant a les entitats, no noto que a Horta tinguin aquesta percepció. Sí que m’identifiquen com aquella noia que resol els problemes del barri, que no és així, sinó que facilitem, tramitem i també contenim. Hi ha persones que són demandants compulsius i que reclamen només allò que els afecta a ells. Hem anant aprenent a prioritzar les demandes. Hi ha persones que tenen molta raó, que són realment els inspectors de barri que detecten una paperera que mai no es buida, o aquell espai que mai no es neteja o que no té font... fan un treball molt útil i, a partir d’aquí, es poden fer moltes millores.
Ara porteu un any...
Portarem un any al setembre. Al juny es va fer el concurs, però el nomenament i la implantació territorial va ser al setembre.
Abans de ser tècnica ja treballaves a l’Ajuntament?
Sí, a serveis personals. Vaig entrar a l’Ajuntament a través de serveis socials. Vaig ser educadora tres anys. Treballava al Bon Pastor, que és un barri molt petit en què es treballa en xarxa i amb entitats. Després vaig dirigir el Centre Cívic Matas i Ramis, tres anys també. I més endavant vaig estar com a tècnica polivalent, com a referent de zona d’ Horta un any. Aleshores aquesta plaça va desaparèixer pel nou model i vaig concursar per a ser tècnica de barri.
O sigui, que ets funcionària, oi?
Sí.
Què destacaries de la teva feina des del setembre fins ara?
El balanç és positiu. Hem après molt. Al començament va ser una miqueta de desorientació, faltava definició de funcions, canals i circuits, i ens faltava també a nosaltres aprendre criteris per actuar. Ara, la visió que tinc del barri és molt més àmplia que la d’abans, és molt més global, objectiva i completa, perquè hi ha percepcions molt diferents en funció del col•lectiu o de la persona. Veiem que som útils perquè les peticions que trametem es resolen, sempre i quan siguin viables i prioritàries. Diferenciem entre el que és el petit manteniment i les grans inversions. I detectem que el que volen els veïns i les entitats és més el funcionament quotidià, el dia a dia, que no grans obres, que també les volen. Estem satisfets perquè sempre hi ha resposta; encara que sigui negativa, saben que hi haurà resposta. I accepten també la negació i la justificació.
Quantes reclamacions heu atès des del setembre?
Entre vuitanta i cent.
I quantes s’han resolt de forma positiva cara al demandant?
La majoria.
Quan s'hi rep una negativa, quines altres vies li queden a qui reclama?
Sí, en tenen, però tampoc no hi és la garantia que es puguin resoldre. Una que no es va resoldre positivament va ser perquè afectava d’altres persones, i era una demanda molt individual.
Què va passar?
Una persona que es queixava del funcionament d’un forn, però que al final es va comprovar que era una qüestió més personal que no pas la queixa per si mateixa. I és un tema que està avalat per Guàrdia Urbana, per tècnics, per mi...
Però sempre queda la via judicial.
Sí, sí.
Ja per acabar, sent funcionària, vas fer vaga ahir [dimarts passat]?
No, de fet ahir [dimarts passat] vam fer la comissió de seguiment del consell de barri. És important perquè es posen en contacte molts veïns i entitats que no es coneixen entre ells i que han de fer l’esforç d’establir un pla de futur comú i penso que és ric...
Però si ells volen posar-se d’acord, potser les unes tenen uns interessos i les altres d’altres, i no tenen per què arribar a un acord en tot.
Bé, és que tots ells volen. I per això és ric perquè s’han de posar d’acord arribant a un consens i han d’aprendre que de vegades cal renunciar a qüestions individuals. És un important perquè no es treballa amb línies individuals de futur sinó establint una línia comuna de barri.
Multitudinària marxa pel dret d'autodetermicació
Multitudinària marxa a Barcelona pel dret d'autodeterminació, segons 3cat24.cat. "La convocatòria ha reunit unes 50.000 persones, segons l'organització, i 5.000, segons els cossos de seguretat", afirmen. Vídeo.
Horta-Guinardó Decideix a la manifestació. Foto: Horta-Guinardó Decideix
Horta-Guinardó Decideix a la manifestació. Foto: Horta-Guinardó Decideix
viernes, 11 de junio de 2010
Horta-Guinardó Decideix s’afegeix a la manifestació per l’autodetermicació
Horta-Guinardó Decideix s’afegeix a la manifestació per l’autodetermicació i en suport a les consultes populars que convoca la Plataforma pel Dret de Decidir per aquest dissabte a les 18 hores.
La marxa, amb el lema Autodeterminació és democràcia, sortirà de la Plaça Urquinaona i avançarà per Via Laietana, Marquès Argentera, Parlament i Passeig Lluís Companys. A les 19.30 començarà un concert a l’Arc del Triomf a càrrec de Dekrèpits, El poble que canta, Jaume Arnella, Oscar Intente, Pep Sala i Titot.
Horta-Guinardó Decideix convoca als seus membres i simpatitzants a les a les 17:45h a la cruïlla dels carrers Casp i Bruc.
Per la seva banda, la Plataforma pel Dret de Decidir alerta que la mobilització és el dia 12 a les 18 hores a la plaça Urquinaona i que “qualsevol document que rebeu que citi un altre dia forma part d'una campanya d'intoxicació perquè no es faci la mobilització”.
Un dels cartells de la convocatòria d'aquest dissabte.
Segons la Plataforma, amb aquest acte es vol manifestar “el suport a les consultes populars sobre la independència”, “mostrar el rebuig absolut a qualsevol tribunal que vulgui decidir el nostre futur” i “reclamar amb força el dret a l'autodeterminació del poble català perquè som una nació i perquè autodeterminació és democràcia”.
La marxa, amb el lema Autodeterminació és democràcia, sortirà de la Plaça Urquinaona i avançarà per Via Laietana, Marquès Argentera, Parlament i Passeig Lluís Companys. A les 19.30 començarà un concert a l’Arc del Triomf a càrrec de Dekrèpits, El poble que canta, Jaume Arnella, Oscar Intente, Pep Sala i Titot.
Horta-Guinardó Decideix convoca als seus membres i simpatitzants a les a les 17:45h a la cruïlla dels carrers Casp i Bruc.
Per la seva banda, la Plataforma pel Dret de Decidir alerta que la mobilització és el dia 12 a les 18 hores a la plaça Urquinaona i que “qualsevol document que rebeu que citi un altre dia forma part d'una campanya d'intoxicació perquè no es faci la mobilització”.
Segons la Plataforma, amb aquest acte es vol manifestar “el suport a les consultes populars sobre la independència”, “mostrar el rebuig absolut a qualsevol tribunal que vulgui decidir el nostre futur” i “reclamar amb força el dret a l'autodeterminació del poble català perquè som una nació i perquè autodeterminació és democràcia”.
miércoles, 9 de junio de 2010
El portaveu d'ERC al districte afirma que es tanca l’emissió de Ràdio Horta-Guinardó a l’FM perquè causa interferències
El conseller portaveu d'ERC al districte Horta-Guinardó i secretari de política municipal d’ERC a Barcelona, Jordi Coronas i Martorell, assegura al seu blog, Bones Impressions, que es tanca l’emissió a l’FM de Ràdio Horta-Guinardó perquè provoca interferències a "Ràdio Trinitat Jove, que és ràdio taller, i a El Prat Ràdio, aquesta amb llicència per a emetre”.
Segons el portaveu, “és a causa de les interferències produïdes a la ràdio municipal d’El Prat de Llobregat que RHG té obert un expedient a la Direcció General de la Generalitat de Catalunya”. Coronas afirma que aquest és motiu suficient perquè la Generalitat tanqui l’emissió a l’FM però hi afegeix que el cessament també ha vingut determinat pel “canvi d’ubicació de l’antena amb la qual emet” i “per la manca d’honestedat del seu director que canvia el seu discurs en funció de l’interlocutor; m’atreveixo a dir que fins i tot practicant l’engany”.
El conseller republicà afirma que “la manca d’honestedat és una de les coses més difícils de pair i aquesta ha estat la causa principal de tots els problemes que han acabat derivant amb la interrupció d’emissions per FM de Ràdio Horta-Guinardó”. Segons afirma, “malgrat els múltiples consells i intents de buscar solució, també per aquest que us escriu en aquest bloc, el director de Ràdio Horta-Guinardó ha fet cas omís a tot el que se li ha aconsellat”.
Més que les interferències, Coronas afirma que li ha dolgut la manca d’honestedat del director de la ràdio, David Romero. I hi afegeix que aquest cas és un dels pocs que l’ha deixat “molt mal sabor de boca com a conseller a Horta-Guinardó”. També aclareix que Ràdio Horta-Guinardó continuarà emetent per internet.
Finalment, el conseller afirma que ha volgut manifestar per escrit la seva versió per les opinions que ha sentit que es deien a la ràdio i que s’escrivien a alguns murs del facebook. “I ho he volgut fer a pesar que sé que bona part d’aquesta rancúnia per part del director de l’emissora en qüestió es dirigirà cap a mi. M’és igual, perquè si hi ha una cosa que no penso deixar mai sense resposta són les mentides vinguin d’on vinguin”, justifica.
Canvi de dial
Ràdio Horta-Guinardó ha afirmat a través d'un comunicat en facebook que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació no tancarà la ràdio si es fa un canvi de dial. D'altra banda, abans d'ahir a la nit l'emissora va emetre un especial per respondre a la declaració del conseller. Segons Joves Periodistes del Carmel, el director de la ràdio "va montar un teatre en directe de manera que volia intentar fer pena". "En aquest assumpte, Boca Ràdio 90.1 FM -conclouen- no te res a veure".
Segons el portaveu, “és a causa de les interferències produïdes a la ràdio municipal d’El Prat de Llobregat que RHG té obert un expedient a la Direcció General de la Generalitat de Catalunya”. Coronas afirma que aquest és motiu suficient perquè la Generalitat tanqui l’emissió a l’FM però hi afegeix que el cessament també ha vingut determinat pel “canvi d’ubicació de l’antena amb la qual emet” i “per la manca d’honestedat del seu director que canvia el seu discurs en funció de l’interlocutor; m’atreveixo a dir que fins i tot practicant l’engany”.
El conseller republicà afirma que “la manca d’honestedat és una de les coses més difícils de pair i aquesta ha estat la causa principal de tots els problemes que han acabat derivant amb la interrupció d’emissions per FM de Ràdio Horta-Guinardó”. Segons afirma, “malgrat els múltiples consells i intents de buscar solució, també per aquest que us escriu en aquest bloc, el director de Ràdio Horta-Guinardó ha fet cas omís a tot el que se li ha aconsellat”.
Més que les interferències, Coronas afirma que li ha dolgut la manca d’honestedat del director de la ràdio, David Romero. I hi afegeix que aquest cas és un dels pocs que l’ha deixat “molt mal sabor de boca com a conseller a Horta-Guinardó”. També aclareix que Ràdio Horta-Guinardó continuarà emetent per internet.
Finalment, el conseller afirma que ha volgut manifestar per escrit la seva versió per les opinions que ha sentit que es deien a la ràdio i que s’escrivien a alguns murs del facebook. “I ho he volgut fer a pesar que sé que bona part d’aquesta rancúnia per part del director de l’emissora en qüestió es dirigirà cap a mi. M’és igual, perquè si hi ha una cosa que no penso deixar mai sense resposta són les mentides vinguin d’on vinguin”, justifica.
Canvi de dial
Ràdio Horta-Guinardó ha afirmat a través d'un comunicat en facebook que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació no tancarà la ràdio si es fa un canvi de dial. D'altra banda, abans d'ahir a la nit l'emissora va emetre un especial per respondre a la declaració del conseller. Segons Joves Periodistes del Carmel, el director de la ràdio "va montar un teatre en directe de manera que volia intentar fer pena". "En aquest assumpte, Boca Ràdio 90.1 FM -conclouen- no te res a veure".
lunes, 7 de junio de 2010
Més de 50 entitats participen a la Trobada 2010 d’ Horta–Guinardó
Segons Ecosocialistes d’ Horta-Guinardó, més 500 persones i més 50 entitats van participar dissabte passat 5 de juny a la Trobada d’Entitats 2010 d’ Horta-Guinardó.
L’aplec, que cerca crear un espai de “Festa Major”, difondre les entitats i agrair-los la feina que fan als barris d’ Horta-Guinardó -apunta el blog d’En Pere Nieto-, ha canviat de format. Abans se celebrava durant tot un cap de setmana i amb estands.
Pere Nieto raona que el canvi s'ha dut a terme perquè moltes entitats consideraven que no s’aconseguia l’objectiu de difusió, perquè suposava un esforç considerable a les entitats ser-hi durant tot el cap de setmana i per la necessitat de racionalitzar recursos a causa de la situació econòmica.
Segons el butlletí d' Horta-Guinardó, la Trobada es va celebrar a la Rambla del Carmel amb Lisboa amb el següent programa:
A la reunió, hi van assistir regidors i consellers de tots els grups municipals, l’alcalde Hereu i el tinent d’alcalde Ricard Gomà.
Per a més informació del desenvolupament de la Trobada d’Entitats Horta-Guinardó 2010, consulteu el blog d’En Pere Nieto, el d’Ecosocialistes d’ Horta-Guinardó i el vídeo de la trobada en què s'entrevisten els coordinadors d'entitats d' Horta i el Guinardó, Roser Vallhonesta i Agustí Xifré, respectivament.
L’aplec, que cerca crear un espai de “Festa Major”, difondre les entitats i agrair-los la feina que fan als barris d’ Horta-Guinardó -apunta el blog d’En Pere Nieto-, ha canviat de format. Abans se celebrava durant tot un cap de setmana i amb estands.
Pere Nieto raona que el canvi s'ha dut a terme perquè moltes entitats consideraven que no s’aconseguia l’objectiu de difusió, perquè suposava un esforç considerable a les entitats ser-hi durant tot el cap de setmana i per la necessitat de racionalitzar recursos a causa de la situació econòmica.
Segons el butlletí d' Horta-Guinardó, la Trobada es va celebrar a la Rambla del Carmel amb Lisboa amb el següent programa:
- De 16 a 20 h Joc de l’orgànica.
- De 17 a 19 h Festa infantil i juvenil amb Fem Circ (taller de circ)
- De 21 a 22.15 Sopar amb les entitats inscrites
- De 22 a 22.30 h Tabalada
- De 22.30 a 24 h Concert de rumba catalana amb el grup Mico
A la reunió, hi van assistir regidors i consellers de tots els grups municipals, l’alcalde Hereu i el tinent d’alcalde Ricard Gomà.
Per a més informació del desenvolupament de la Trobada d’Entitats Horta-Guinardó 2010, consulteu el blog d’En Pere Nieto, el d’Ecosocialistes d’ Horta-Guinardó i el vídeo de la trobada en què s'entrevisten els coordinadors d'entitats d' Horta i el Guinardó, Roser Vallhonesta i Agustí Xifré, respectivament.
lunes, 10 de mayo de 2010
Protesta de l’IES Collserola davant l’alcalde Hereu i el president Montilla
Un grup de professors i alumnes de l’Institut de Secundària Collserola es van manifestar dissabte passat davant de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el president de la Generalitat, José Montilla, durant el míting que el PSC va organitzar al Parc Central de Nou Barris per la festa de maig.
El centre educatiu demana que no es tanqui l’institut, situat a la frontera entre Horta i Nou Barris. Segons el director, Antoni Aragón, està previst que el curs vinent desaparegui una línea de batxillerat i que, pel 2011-2012, el centre es traslladi o desaparegui. Si bé Carles Martí, primer tinent d’alcalde de Barcelona, els va respondre que no tanquen instituts, Jordi Hereu va afirmar que de vegades per facilitar igualtat d’oportunitats cal reformes.
La protesta va irrompre de bon començament, tot just quan Carles Martí duia quatre minuts de parlament. Una vintena de professors, alumnes i familiars van aixecar cartells i pancartes contra el tancament del centre. Les protestes van intentar ser ofegades pels aplaudiments dels presents. Una de les manifestants va denunciar la “burxada” per part d'un membre del PSC del districte per tal que no protestessin.
A continuació es pot veure un vídeo de la mateixa noticia.
En comentarios:
¿Pero no estamos en crisis?
El centre educatiu demana que no es tanqui l’institut, situat a la frontera entre Horta i Nou Barris. Segons el director, Antoni Aragón, està previst que el curs vinent desaparegui una línea de batxillerat i que, pel 2011-2012, el centre es traslladi o desaparegui. Si bé Carles Martí, primer tinent d’alcalde de Barcelona, els va respondre que no tanquen instituts, Jordi Hereu va afirmar que de vegades per facilitar igualtat d’oportunitats cal reformes.
La protesta va irrompre de bon començament, tot just quan Carles Martí duia quatre minuts de parlament. Una vintena de professors, alumnes i familiars van aixecar cartells i pancartes contra el tancament del centre. Les protestes van intentar ser ofegades pels aplaudiments dels presents. Una de les manifestants va denunciar la “burxada” per part d'un membre del PSC del districte per tal que no protestessin.
A continuació es pot veure un vídeo de la mateixa noticia.
En comentarios:
¿Pero no estamos en crisis?
Patrocinadors
Un tomb per la festa de maig del PSC
La festa la van celebrar dissabte passat al Parc Central de Nou Barris, a La Guineueta.
viernes, 7 de mayo de 2010
Festa del PSC al Parc Central de Nou Barris
Vols veure en viu el president de la Generalitat o l’alcalde de Barcelona? O ballar amb la música de la Fundación Tony Manero? Aquest dissabte el PSC envaeix el Parc Central de Nou Barris per celebrar la festa de maig. No hi ha pèrdua, el desplegament es percep una hora lluny, però per a més concreció, tot s’ha muntat al costat del Parc Tecnològic BCNord, vora la seu i la biblioteca del districte (a la Guineueta).
A partir de les 10 del matí començarà l’espectacle, que organitza la federació del PSC de Barcelona, i que durarà tot el dia. Cap a la una del migdia, faran els parlaments el president de la Generalitat, José Montilla, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el primer tinent d’alcalde, Carles Martí. L’escenari s’ha aixecat amb les vidrieres del Cibernàrium com a rerefons. Davant, hi ha una bona pila de taules ben arrenglerades, i cap a la dreta, pujant pel parc, s’escampen desenes de carpes.
A les carpes hi haurà mostres gastronòmiques i degustacions, estands d’associacions del districte i de tot Barcelona. Per tres euros, es podrà menjar un plat de fideuada. I cap a les onze de la nit, actuaran la Fundación Tony Manero i The Pepper Pots, que al voltant de la una tancaran la festa. Durant el dia, hi haurà tallers per aprendre a fer còctels, d’altres de danses i balls, batucades així com rondallaires i espectacles africans.
A l’aplec s'hi debatrà sobre actualitat: amb la Mediterrània com a escenari o protagonista. “És el tema d’aquest any”, explica Enric Llorenç, coordinador a Barcelona del PSC. N’hi haurà un debat sobre el conflicte israeliano-palestí i un altre sobre la dona a l’espai de la Mediterrània, per exemple.
Aquesta tarda, desenes de treballadors anaven amunt i avall a cuita-corrents perquè aquest dissabete tot surti fil per randa. Fins a quatre camions i una furgoneta descarregaven ferros, taules i cadires dins del parc. Quan deu costar tot plegat?, li he demanat al coordinador. M’ha contestat que no ho sap però que “molt”. [Lògic, oi? Com tots els mítings de qualsevol partit a una gran ciutat].
A les carpes hi haurà mostres gastronòmiques i degustacions, estands d’associacions del districte i de tot Barcelona. Per tres euros, es podrà menjar un plat de fideuada. I cap a les onze de la nit, actuaran la Fundación Tony Manero i The Pepper Pots, que al voltant de la una tancaran la festa. Durant el dia, hi haurà tallers per aprendre a fer còctels, d’altres de danses i balls, batucades així com rondallaires i espectacles africans.
A l’aplec s'hi debatrà sobre actualitat: amb la Mediterrània com a escenari o protagonista. “És el tema d’aquest any”, explica Enric Llorenç, coordinador a Barcelona del PSC. N’hi haurà un debat sobre el conflicte israeliano-palestí i un altre sobre la dona a l’espai de la Mediterrània, per exemple.
Aquesta tarda, desenes de treballadors anaven amunt i avall a cuita-corrents perquè aquest dissabete tot surti fil per randa. Fins a quatre camions i una furgoneta descarregaven ferros, taules i cadires dins del parc. Quan deu costar tot plegat?, li he demanat al coordinador. M’ha contestat que no ho sap però que “molt”. [Lògic, oi? Com tots els mítings de qualsevol partit a una gran ciutat].
miércoles, 5 de mayo de 2010
Pren possessió el nou conseller d’Horta-Guinardó
El districte aprova la concessió de les Medalles d’Honor
Segons El blog d’en Pere Nieto, ahir, al ple celebrat a la seu del districte –al qual em van convidar però malauradament no hi vaig poder assistir-, va prendre possessió el nou conseller d'ICV-EUiA, Joan Vallvé, en substitució de Jordi Fornés (carta en què el regidor s'acomiada). Vallvé -informa el mateix blog- té 26 anys, és enginyer (un dels seus blogs, el Walden III) i té experiència associativa. Prové de Joves d’Esquerra Verda i, entre d’altres, ha fundat el blog dels Ecosocialistes d’Horta-Guinardó. Per ampliar informació, feu una ullada a la peça d’en Pere Nieto.
D’altra banda, el blog Ecosocialistes d’Horta-Guinardó informa que el ple dels districte va aprovar ahir sense fissures la concessió de les Medalles d’Honor de la ciutat a Antonio Garrido i Teresa Rosell. Garrido -remarca el blog- ha destacat per “l’infatigable activisme al seu estimat barri de la Clota” i Teresa Rosell -hi afegeix la mateixa font- és la “incansable dinamitzadora cultural del barri de Montbau”. Per saber més sobre ells, podeu llegir-vos l’article d’Ecosocialistes.
Segons El blog d’en Pere Nieto, ahir, al ple celebrat a la seu del districte –al qual em van convidar però malauradament no hi vaig poder assistir-, va prendre possessió el nou conseller d'ICV-EUiA, Joan Vallvé, en substitució de Jordi Fornés (carta en què el regidor s'acomiada). Vallvé -informa el mateix blog- té 26 anys, és enginyer (un dels seus blogs, el Walden III) i té experiència associativa. Prové de Joves d’Esquerra Verda i, entre d’altres, ha fundat el blog dels Ecosocialistes d’Horta-Guinardó. Per ampliar informació, feu una ullada a la peça d’en Pere Nieto.
D’altra banda, el blog Ecosocialistes d’Horta-Guinardó informa que el ple dels districte va aprovar ahir sense fissures la concessió de les Medalles d’Honor de la ciutat a Antonio Garrido i Teresa Rosell. Garrido -remarca el blog- ha destacat per “l’infatigable activisme al seu estimat barri de la Clota” i Teresa Rosell -hi afegeix la mateixa font- és la “incansable dinamitzadora cultural del barri de Montbau”. Per saber més sobre ells, podeu llegir-vos l’article d’Ecosocialistes.
lunes, 3 de mayo de 2010
Tres hores a l’Ajuntament de Barcelona
El ple aprova la modificació del pla metropolità per fer un parc als Tres Turons
El ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar de forma provisional divendres passat la modificació del pla general metropolità (MPGM) en l’àmbit dels Tres Turons, que permetrà fer un parc de dimensions considerables a Barcelona i que obligarà a moure 300 cases. A favor PSC, ICV i ERC i en contra CiU i PP. Mentre que els primers posaven l’accent en el parc de 122 hectàrees que conformaran el parc Güell, el turó del Carmel, la Creueta del Coll, el Turó de la Rovira i el Parc del Guinardó i en el fet que la modificació permetrà desafectar més de 464 cases -els inquilins de les quals no hauran de moure la seva llar-, els segons criticaven que unes 300 cases resten afectades quan es podrien haver integrat dins del parc sense necessitat de bellugar-les (parc mixt) i que el pla d’execució sigui molt llarg, de 16 anys.
Com que no sé bellugar-me per les entranyes de l’edifici un bidell m’acompanya. A l’ascensor li pregunto si durarà molt el ple. Em contesta que li han dit que poc, que fins a les dues de la tarda. Passa un quart de les deu. No m’hi podré estar fins les dues. Tinc d’altres compromisos. En fi. Em deixa a un passadís ample del segon pis flanquejat per un quadre obscur de grans dimensions. A mà dreta hi ha unes escales que pugen amunt i que giren. M’informa que allà hi és el meu lloc. Per pujar acoto el cap una mica. Hi ha uns quants senyors i senyores que guaiten i/o escriuen. Periodistes, suposo.
M’hi acomodo. L’hemicicle és més gran que a la tele (a la tele sembla una mena de parlament de joguina). Columnes i pilastres de marbre granat giravolten la sala, que té un sostre alt. Em sobte veure una verge –una figura, s’entén- per aquests contorns. El color daurat pinta les sanefes de les pilastres i les columnetes de les balconades. Entre el daurat i el guspireig de les llumenetes una il•luminació intensa i groguenca nega la sala. La balconada en què hi sec queda a la banda dreta de l’alcalde -que seu davant de tots i a una cadira més elevada que la de la resta dels de la mesa-. El balcó del públic el tinc enfront meu, a l’esquerra de l’alcalde. Un parell d’escuts de Barcelona coronen l’arc de volta del sostre: l’un fet amb vitralls i l’altre esculpit a la paret. Tot plegat solemne. Suposo que aquests llocs de poder ja cerquen això, espais que aclaparin o que ho intentin.
Conec moltes cares, d’haver-les vist per la tele, és clar. Però tot i així no recordo els noms. Ignoro també com funciona tot plegat. Parla un i replica un altre. Els regidors de CiU i PP seuen als escons de la dreta de l’alcalde –sota de la meva balconada-, i els de PSC, ICV i ERC a l’esquerra. No tots els seients estan ocupats, però sí la majoria. Abans que un regidor prengui la paraula, l’alcalde el presenta. Hi veig Trias, Mayol i l’Elsa Blasco, del districte. M’adono que els regidors tenen uns minuts o segons per dir la seva, fins que un timbre els indica que el temps se’ls ha exhaurit. M’aixeco per fer una ullada sota la meva balconada, on seuen els del grup de CiU i el PP. Molta paperassa estesa damunt dels pupitres. Comú denominador: una carpeta en què es llegeix en vertical: “Trias”. Uns subratllen els papers, d’altres fan ús del mòbil.
La Mediterrània i el 22@
Mentre faig aquestes observacions inútils, els polítics debaten sobre l’ítem titulat: “Barcelona, capital de la Mediterrània”. La Mayol (ICV) afirma que és “natural” que Barcelona en sigui la capital. Tot just arriba Portabella (ERC), que més que polític sembla un dandi. L’alcalde ha marxat fa una estona i el substitueix el primer tinent d’alcalde, Carles Martí (PSC), que afirma que perquè Barcelona es projecti més enllà de Catalunya cal la capitalitat de la Mediterrània.
Canvi de terç. Es debat nou informe: “Deu anys del 22@: el districte de la innovació”. El tercer tinent d’alcalde, Jordi Williams Carnes (PSC), parla les mil meravelles del 22@: “Èxit total”. Entra a la sala de plens l’alcalde. El PP no hi està tan convençut. Afirmen que només el 50% de les empreses que s’hi han establert són de nova creació, que la resta ja existien. Sobre el 22@ també diu la seva Portabella i Elsa Blasco, a qui Hereu crida l’atenció un parell de cops perquè ha esgotat el temps.
La gana em pot i marxo a un bar de fora a fer un mos. Quan hi torno, el ple ha entrat de ple a la part executiva (decisòria). No sabia en aquells moments si hi seria encara a la sala quan s’aprovés el MPGM dels Tres Turons (anava justet de temps), però ja avanço que sí, pels pèls, tot i que m’hauria agradat quedar-me fins al final per parlar amb uns i altres, els que estan a favor i en contra, vull dir. Anaven pel punt 5 i el dels Tres Turons era el 14. Alguns punts van ràpid, només es llegeixen i l’alcalde declara que ha estat aprovat. En d’altres s’aturen perquè l’alcalde Hereu anomena algun regidor que ha demanat paraula. Els punts passen un rere l’altre. En un moment en què es debat sobre habitatge social hi ha picabaralla entre el primer tinent d’alcalde i el regidor Vives, de CiU, a qui acusa de no saber com funciona la Junta de Govern.
El Parc dels Tres Turons
Arriba el torn del MPGM en l’àmbit dels Tres Turons. CiU vota en contra perquè considera que el parc ja existeix des de fa 30 anys, però que està “deixat” des d’aleshores. Hi afegeix que el MPGM abandona les 300 famílies que viuen dalt del parc i acusa el govern del consistori d’obsessionar-se a no fer un parc mixt. El PP coincideix amb CiU i afirma que la desafectació hauria d’haver estat més gran (que inclogués els veïns de dalt) i agrega que 16 anys d’execució és “desmesurat” i “desproporcionat”.
Esquerra mostra la seva satisfacció per l’aprovació perquè el pla du molt de temps engegat. ERC també destaca que el projecte “preserva el verd” i és “un pla de futur” i “prudent” perquè no obstaculitza possibles modificacions. L’ecosocialista Elsa Blasco, regidora d’Horta-Guinardó (a la foto), remarca que la desafectació arriba a un 62% de les cases, que es formarà un parc de 3,7 cops la superfície de la Ciutadella i que s’ha consolidat un projecte que conjuga l’interès general amb el particular. Finalment, acusa els grups municipals de CiU i PP de fer “electoralisme pur”, sense mostrar cap projecte al darrere.
CiU denuncia arbitrarietat de criteris a l’hora de decidir quines cases i quines no es desafecten, i PP subratlla que en un any i mig només hi ha hagut 5 desafectacions. S’aprova de forma provisional el MPGM en l’àmbit dels Tres Turons i l’alcalde proclama que ha estat una “decisió històrica”.
El ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar de forma provisional divendres passat la modificació del pla general metropolità (MPGM) en l’àmbit dels Tres Turons, que permetrà fer un parc de dimensions considerables a Barcelona i que obligarà a moure 300 cases. A favor PSC, ICV i ERC i en contra CiU i PP. Mentre que els primers posaven l’accent en el parc de 122 hectàrees que conformaran el parc Güell, el turó del Carmel, la Creueta del Coll, el Turó de la Rovira i el Parc del Guinardó i en el fet que la modificació permetrà desafectar més de 464 cases -els inquilins de les quals no hauran de moure la seva llar-, els segons criticaven que unes 300 cases resten afectades quan es podrien haver integrat dins del parc sense necessitat de bellugar-les (parc mixt) i que el pla d’execució sigui molt llarg, de 16 anys.
Per aquest motiu, vaig ser divendres passat durant unes poques hores al ple de l’Ajuntament. Però com que tot el que concerneix al MPGM està explicat en aquestes adreces:
- Full informatiu de l’ajuntament (aprovació inicial)
- Tres Turons. A favor del parc mixt.
- Observatori de Ciberpolítica. Post en què, entre d’altres, s’explicà el procés d’aprovació de projectes urbanístics.
- ICV. Aprovació Inicial Tres Turons
- MPGM Tres Turons (20/01/10)
- El blog d’en Pere Nieto. El Parc dels Tres Turons (06/04/10)
- Tenim idees, fem el que pensem. MPGM Tres Turons (26/02/09)
- Ajuntament de Barcelona. Tres Turons: la balconada de BCN
- Ajuntament de Barcelona. Impuls al parc dels Tres Turons (13/01/09)
- Dossier premsa Ajuntament de Barcelona (13/01/09)
- Agencia Carmel. MPGM Tres Turons
La Mediterrània i el 22@
El Parc dels Tres Turons
jueves, 11 de marzo de 2010
El consell de barri tria la coordinadora d’entitats d’Horta com a vicepresidenta
El passat 21 de gener, es va constituir el consell de barri d’Horta, òrgan de proximitat que tracta totes les qüestions referents al barri. En la sessió, es va triar la coordinadora d’entitats d’Horta, Roser Vallhonesta, com a nova vicepresidenta de l'organisme.Segons les seves paraules, el consell és una subdelegació del barri –el districte en té 11- creat amb la finalitat d’impulsar “la participació ciutadana, la proximitat i la convivència”. Es faran dues reunions ordinàries l’any, en què participaran amb dret a vot la presidenta del consell (regidora del districte o la presidenta), la vicepresidenta, la secretària de barri, un conseller de districte de cada grup municipal i les entitats o associacions de veïns inscrites al registre de l’Ajuntament. També hi podran participar –sense dret a vot, però- els veïns i entitats no inscrits, així com els professionals que es consideri oportú.
Vallhonesta explica que el consell funcionarà amb comissions de treball anomenades “de seguiment”, i que, ara per ara, “s’està muntant un règim intern perquè els consells de barri funcionin igual”. Fins que no s’hagin consensuat aquestes normes internes no es formaran les comissions. Amb tot, Vallhonesta suposa que n’hi haurà d’urbanisme, de tipus social i d’ordre i seguretat.
A banda de vicepresidir el consell, Roser Vallhonesta coordina les diferents associacions i entitats del barri, “unes 24 o 25”. Les funcions principals d’aquest càrrec consisteixen en facilitar que les entitats “es coneguin i es relacionin entre sí i duguin a terme activitats conjuntes, i així mateix tenir força davant l’administració o amb qualsevol actitud que es vulgui pendre”. L’activitat més rellevant en què participen totes “és l’organització de la festa major”. D’altres events importants en què prenen part les associacions són la cavalcada dels reis, una obra de teatre que es fa cada any per relacionar les entitats, un sopar l’any de tipus festiu i les dotze hores d’esport.
Vallhonesta no para quieta. És membre del Consell ciutadà (antic consell de cent), en qualitat de representant del districte Horta-Guinardó, i de la comissió permanent del consell. Per tot plegat, el 2001, va rebre la medalla d’Honor de Barcelona, amb la qual l’Ajuntament distingeix les persones o entitats que contribueixen al foment de la consciència ciutadana i la defensa de Barcelona.
Algunes crítiques als consells de barri
Els consells de barri han rebut algunes crítiques. L'AAVV de la Prosperitat, a Nou Barris, considera el consell "un nou organisme on la informació funciona unilateralment i on hi ha poques possibilitats de generar participació real".
martes, 23 de febrero de 2010
Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal anticorrupción
“La corrupción no es un fenómeno esporádico, sino estructural del sistema”
Asistí hace unos días a un curso sobre prensa local y comarcal organizado por el Colegio de Periodistas de Catalunya y dirigido por la periodista Mª Eugenia Ibáñez. El pasado jueves 28 de enero, la conferencia versó sobre la corrupción urbanística. El ponente, Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal anticorrupción, entre otros muchos cargos que ha desempeñado a lo largo de su trayectoria profesional, pintó un mapa lúgubre de la corrupción en España: “No es un fenómeno esporádico, sino estructural del sistema”. Afirmó que otro foco de corrupción proviene “de la financiación interna de los partidos”. Por todo ello, reclamó “un cambio de modelo de Estado”.
Según Mª Eugenia Ibáñez, que presentó al ponente e introdujo la conferencia, en España hay 730 causas abiertas por corrupción -264 de socialistas, 200 del PP y el resto de otros partidos-. Villarejo añadió que antes del caso Palau de la Música, y en los últimos tres años, se han detenido a 19 alcaldes -7 del PP y 5 del PSOE-. “Existe una crisis de valores democráticos”, insistió varias veces. Y no es que nadie haya avisado de la situación. Diversos organismos –la UE, entre ellos- habían advertido de que en España se tenían que tomar medidas. El GAFI (Grupo de Acción Financiera Internacional), organismo que combate el blanqueo de capitales, señaló que en España existen 45.800 empresas promotoras, de las cuales sólo 4600 tienen más de 3 trabajadores. De aquí se deduce que la mayoría están “relacionadas con el blanqueo de capitales”.
Según el artículo 47 de la Constitución, “la comunidad participará en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos”. Hoy día, sólo participa de entre “un 15 y un 20%”, es decir “de una mínima parte de la plusvalía”, apunta el exfiscal (foto: El País). Quienes se benefician son los propietarios del suelo, los gestores de los ayuntamientos, las promotoras y las constructoras; “el
ayuntamiento o el municipio es un mero espectador”, señala. La acción urbanística es, por lo tanto, una fuente de ingresos para particulares y partidos y “el verdadero poder público está en los ayuntamientos”. “No es un fenómeno aislado sino generalizado”, insiste.
En España hay más de 8.000 municipios. Villarejo ejemplifica que el Tribunal de Cuentas –ente que vela por el control de estos asuntos- revisa ahora las cuentas de 2006. También subraya que “hay una crisis de moralidad pública, de ética pública”, si no –añade- no se entiende que Zapatero afirmara en la reunión del G20 que se erradicarían los paraísos fiscales, y que hasta la fecha no se haya tomado “ninguna” medida. El exfiscal ofrece otro dato revelador de la economía española, aunque no directamente relacionado con la corrupción. En octubre pasado se reunió la Asociación de Inspectores de Hacienda del Estado y concluyó que el fraude fiscal en España alcanza los 72.000 millones de euros, cifra que abarca entre un 20 y un 25% del PIB español, aunque hay fuentes que arrojan cifras de más de 200 mil millones.
Jiménez Villarejo reclama “un cambio de modelo de Estado”. Hay que modificar la ley del suelo y la ley de Régimen Local, lo cual no es difícil. “O no la han reformado o no la quieren reformar y yo creo que es más lo segundo que lo primero”, sostiene. Por si la situación descrita no dibujara un paisaje lo bastante nefasto, hay que destacar la ineficacia de los mecanismos de control. Para Villarejo la lucha contra la corrupción no pasa por condenas ejemplarizantes sino por una justicia ágil, ya que hoy día –apunta- “la justicia no está preparada para la investigación de este tipo de delitos”. El jurista esgrime que hace falta “asesoramiento técnico” debido a la complejidad de los circuitos financieros. “La preparación judicial no es la óptima”, asegura, y aunque hay jueces y fiscales preparados “son una minoría”. No hay que olvidar tampoco que la investigación de estas causas se alarga mucho -entre uno y dos años- a causa de la burocracia y la complejidad del delito. Denuncia en este punto que el PP ha propuesto reducir el plazo de investigación para los fiscales a dos meses, cosa que equivaldría a “destruir una de las vías más óptimas para la investigación de la corrupción”. Por último, reivindica también “coraje” porque en estas causas te enfrentas al verdadero poder y las presiones existen. Pone el ejemplo de las amenazas que soportó la juez francesa Eva Joly al instruir el sumario del caso Elf y que relató en el libro ¿Queremos vivir realmente en un mundo así?
Controlar las cuentas de los ayuntamientos no es fácil. Como ya se ha mencionado, hay miles de municipios en España y los circuitos financieros son muy complejos. El Tribunal de Cuentas -la Sindicatura de Comptes en Catalunya- y los interventores deberían ocuparse de esta vigilancia más que la justicia, los fiscales y el fiscal anticorrupción. Villarejo también señala que es “vergonzoso” que una entidad de crédito condone la deuda –“no sólo intereses sino parte del capital”- a un partido político o que un ayuntamiento se convierta en especulador al comprar un terreno para fines sociales y al cabo de un tiempo lo revenda multiplicado por 10 para autofinanciarse. Asimismo solicita que se desarrolle un régimen de incompatibilidades de alcaldes y concejales. No puede ser –se lamenta- que un alcalde o concejal haya dirigido una empresa con intereses en el municipio que va a gobernar y que tras salir de la alcaldía vuelva a administrarla. También reclama una declaración de bienes antes y después de su paso por el consistorio.
El jurista concluye que “las operaciones urbanísticas no pueden ser un concierto entre gestores y particulares” y que hay que modificar la ley para asegurar que una mayor cantidad económica revierta en el municipio, tal y como dice la Constitución.
Asistí hace unos días a un curso sobre prensa local y comarcal organizado por el Colegio de Periodistas de Catalunya y dirigido por la periodista Mª Eugenia Ibáñez. El pasado jueves 28 de enero, la conferencia versó sobre la corrupción urbanística. El ponente, Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal anticorrupción, entre otros muchos cargos que ha desempeñado a lo largo de su trayectoria profesional, pintó un mapa lúgubre de la corrupción en España: “No es un fenómeno esporádico, sino estructural del sistema”. Afirmó que otro foco de corrupción proviene “de la financiación interna de los partidos”. Por todo ello, reclamó “un cambio de modelo de Estado”.
Según Mª Eugenia Ibáñez, que presentó al ponente e introdujo la conferencia, en España hay 730 causas abiertas por corrupción -264 de socialistas, 200 del PP y el resto de otros partidos-. Villarejo añadió que antes del caso Palau de la Música, y en los últimos tres años, se han detenido a 19 alcaldes -7 del PP y 5 del PSOE-. “Existe una crisis de valores democráticos”, insistió varias veces. Y no es que nadie haya avisado de la situación. Diversos organismos –la UE, entre ellos- habían advertido de que en España se tenían que tomar medidas. El GAFI (Grupo de Acción Financiera Internacional), organismo que combate el blanqueo de capitales, señaló que en España existen 45.800 empresas promotoras, de las cuales sólo 4600 tienen más de 3 trabajadores. De aquí se deduce que la mayoría están “relacionadas con el blanqueo de capitales”.
Según el artículo 47 de la Constitución, “la comunidad participará en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos”. Hoy día, sólo participa de entre “un 15 y un 20%”, es decir “de una mínima parte de la plusvalía”, apunta el exfiscal (foto: El País). Quienes se benefician son los propietarios del suelo, los gestores de los ayuntamientos, las promotoras y las constructoras; “el
ayuntamiento o el municipio es un mero espectador”, señala. La acción urbanística es, por lo tanto, una fuente de ingresos para particulares y partidos y “el verdadero poder público está en los ayuntamientos”. “No es un fenómeno aislado sino generalizado”, insiste.En España hay más de 8.000 municipios. Villarejo ejemplifica que el Tribunal de Cuentas –ente que vela por el control de estos asuntos- revisa ahora las cuentas de 2006. También subraya que “hay una crisis de moralidad pública, de ética pública”, si no –añade- no se entiende que Zapatero afirmara en la reunión del G20 que se erradicarían los paraísos fiscales, y que hasta la fecha no se haya tomado “ninguna” medida. El exfiscal ofrece otro dato revelador de la economía española, aunque no directamente relacionado con la corrupción. En octubre pasado se reunió la Asociación de Inspectores de Hacienda del Estado y concluyó que el fraude fiscal en España alcanza los 72.000 millones de euros, cifra que abarca entre un 20 y un 25% del PIB español, aunque hay fuentes que arrojan cifras de más de 200 mil millones.
Jiménez Villarejo reclama “un cambio de modelo de Estado”. Hay que modificar la ley del suelo y la ley de Régimen Local, lo cual no es difícil. “O no la han reformado o no la quieren reformar y yo creo que es más lo segundo que lo primero”, sostiene. Por si la situación descrita no dibujara un paisaje lo bastante nefasto, hay que destacar la ineficacia de los mecanismos de control. Para Villarejo la lucha contra la corrupción no pasa por condenas ejemplarizantes sino por una justicia ágil, ya que hoy día –apunta- “la justicia no está preparada para la investigación de este tipo de delitos”. El jurista esgrime que hace falta “asesoramiento técnico” debido a la complejidad de los circuitos financieros. “La preparación judicial no es la óptima”, asegura, y aunque hay jueces y fiscales preparados “son una minoría”. No hay que olvidar tampoco que la investigación de estas causas se alarga mucho -entre uno y dos años- a causa de la burocracia y la complejidad del delito. Denuncia en este punto que el PP ha propuesto reducir el plazo de investigación para los fiscales a dos meses, cosa que equivaldría a “destruir una de las vías más óptimas para la investigación de la corrupción”. Por último, reivindica también “coraje” porque en estas causas te enfrentas al verdadero poder y las presiones existen. Pone el ejemplo de las amenazas que soportó la juez francesa Eva Joly al instruir el sumario del caso Elf y que relató en el libro ¿Queremos vivir realmente en un mundo así?
Controlar las cuentas de los ayuntamientos no es fácil. Como ya se ha mencionado, hay miles de municipios en España y los circuitos financieros son muy complejos. El Tribunal de Cuentas -la Sindicatura de Comptes en Catalunya- y los interventores deberían ocuparse de esta vigilancia más que la justicia, los fiscales y el fiscal anticorrupción. Villarejo también señala que es “vergonzoso” que una entidad de crédito condone la deuda –“no sólo intereses sino parte del capital”- a un partido político o que un ayuntamiento se convierta en especulador al comprar un terreno para fines sociales y al cabo de un tiempo lo revenda multiplicado por 10 para autofinanciarse. Asimismo solicita que se desarrolle un régimen de incompatibilidades de alcaldes y concejales. No puede ser –se lamenta- que un alcalde o concejal haya dirigido una empresa con intereses en el municipio que va a gobernar y que tras salir de la alcaldía vuelva a administrarla. También reclama una declaración de bienes antes y después de su paso por el consistorio.
El jurista concluye que “las operaciones urbanísticas no pueden ser un concierto entre gestores y particulares” y que hay que modificar la ley para asegurar que una mayor cantidad económica revierta en el municipio, tal y como dice la Constitución.
lunes, 25 de mayo de 2009
¿Te asquean los políticos y por eso no votarás?
Europeo, probablemente no votarás en las elecciones de junio, ya sea por dejadez, ya por derecho y convicción, ya porque no sabes a quién votar. Votes o no, puedes visitar la web profiler.eu, en la que tras responder un test sobre temática varia te muestran los partidos nacionales y extranjeros más acordes a tus contestaciones. Ya no vale, por tanto, la excusa de "es que no sé a quién votar".
sábado, 26 de abril de 2008
Puertas abiertas del Parlament de juguete
El Parlament de Catalunya abre sus puertas al público, desde hoy y durante todo un año, los fines de semana y festivos. En las visitas guiadas se explica la historia de la institución, sita en el Parc de la Ciutadella. [En breve, Felipe V ordenó la construcción de una fortaleza después del 11 de septiembre de 1714 (fecha en la que Catalunya desaparece como estado) para vigilar a la ciudad. En 1889, el arsenal se reconvirtió en palacio real para los Reyes de España. Nunca lo usaron. En 1932, el Ayuntamiento cede la instalación para que albergue el Parlamento. Después de la Guerra Civil y el franquismo, se restablece el Parlamento.]
En diversas estancias del edificio se adivinan restos de las funciones originales para las que fueron diseñadas. Así, según el guía, la bancada del fondo del hemiciclo, donde se sienta la prensa, estaba reservada para el trono. O la sala dels Passos Perduts (foto derecha), hogaño donde los diputados conversan a lo informal, antaño comedor real y sala de bailes.
El lujo del interior de las instalaciones contrasta con la política de segunda división que desprende Generalitat y Parlament. Gobierno de títeres, Parlament de juguete, según muchos.
En diversas estancias del edificio se adivinan restos de las funciones originales para las que fueron diseñadas. Así, según el guía, la bancada del fondo del hemiciclo, donde se sienta la prensa, estaba reservada para el trono. O la sala dels Passos Perduts (foto derecha), hogaño donde los diputados conversan a lo informal, antaño comedor real y sala de bailes.
El lujo del interior de las instalaciones contrasta con la política de segunda división que desprende Generalitat y Parlament. Gobierno de títeres, Parlament de juguete, según muchos.
Fachada del Parlament de Catalunya, al Parc de la Ciutadella, Barcelona.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
