L’Institut Collserola -entre Horta, Canyelles i La Guineueta- passa per hores crítiques. El curs que ve, si l’administració manté la seva posició, no hi haurà primer de batxillerat, i el següent, amb molta probabilitat, l’institut s’esfumarà. Malgrat la fermesa exhibida pel departament d’Educació i el Consorci, al Collserola ningú no es resigna a viure com si res la seva aniquilació. Són gairebé 35 anys d’història des que el 1976 es va fundar el centre per pressió veïnal. Però tant o més que la història, als professors i a l’alumnat els empaita el futur que hi veuen al centre, per molt que d'altres el neguin.
Segons el director, Antoni Aragón, tot ha anat “bé” i han passat una nit “tranquil•la”. Cap a les nou del vespre, al recer d’una sentida ovació, va parlar a la sala d’actes davant els manifestants allà reunits i va recordar que la tancada era “un acte de responsabilitat per demostrar a l’administració que no estan d’acord amb aquesta acció que consideren injusta de supressió del batxillerat”. Aragón espera que la mesura faci reflexionar a l’administració, i no descarta més mobilitzacions si la resposta del departament i el Consorci “és negativa o indiferent”.
Incertesa i desorganització
Professors i alumnat sostenen que rere el tancament hi ha motius econòmics i es queixen de la urgència i desorganització amb què s’ha dut a terme tot plegat. Sonia Leykun, professora de biologia i ciències naturals, sentencia: “No es pot dir a l’abril a uns alumnes de quart d’ESO que no podran fer el batxillerat al seu institut”. I exigeix saber per què les mesures afecten a uns instituts i a d’altres no. El mateix reclama el director. Denuncia que primer es va comunicar a vuit instituts que es tancava el batxillerat i que, després d’una reunió l’11 de març, “sense raons ni a ells ni a nosaltres”, a tres dels instituts se’ls va retornar la possibilitat de mantenir el batxillerat. “No ens donen raons”, insisteix. La posició de l’Institut no és inamovible. Aragón afirma que “si el futur del centre s’ha de discutir, que es raoni, es discuteixi i es planifiqui”.
L’opció amb més números és que l’edifici l’ocupi un institut de dansa i música. Però també s’especula amb què l’Institut Guineueta i el Collserola es fusionin i neixi un nou centre. Hi regna la incertesa, a hores d’ara.
Leykun demana que almenys es deixi als de quart d’ESO fer el batxillerat al centre, “que és el que volen”. Fins ahir al matí hi havia 4 o 5 alumnes de quart que havien manifestat no continuar estudiant batxillerat perquè no el podrien fer a l’ Institut Collserola. A última hora, però, tots s’havien preinscrit a d’altres col·legis; la majoria a l’Institut Monturiol, tal i com diu Judit Peñafiel, estudiant de quart que vol fer batxillerat científic i en el futur ser enginyera. Jean Carlos, company de la Judit i representant dels alumnes al Consell Escolar, explica que tot i que hi havia alumnes que no volien matricular-se si no s’inscrivien al Collserola –ell n’era un-, els pares els hi obliguen: “Els pares comprenen la situació però volen que els seus fills estudiïn”. El director i els professors també havien raonat amb ells força cops per tal que es prematriculessin.
A l’Insitut estudien 232 alumnes, 22 dels quals a quart de secundària obligatòria. Aquesta classe acudirà el curs que ve a altres centres d’ensenyament si tot continua com ara. Al parer de Jean Carlos, l’administració vol “netejar instituts que no tenen molts estudiants i moltes sol•licituds de batxillerat”. L’alumne argumenta, tanmateix, que aquest curs s’han incrementat les matrícules respecte l’any passat i que si la Generalitat volgués reorganitzar el mapa educatiu també tocaria els centres privats.
Menys ràtio d'alumnes
El Collserola té un 55 per cent d’alumnes estrangers. La majoria “molt integrats”, en boca del director. Alguns porten 8 o 9 anys a Catalunya. Hi ha un percentatge, però, d’un 16 per cent de nouvinguts. Aquest duen al país menys de dos anys.
Jean Carlos assegura que per a ell el trasllat al Monturiol “és un xoc” i que en la seva vida representa una fita dura, “començar de nou”. “Aquí hi estic des de primer d’ESO i ja conec als professors”, relata. “Hi ha bon rotllo”, agrega. Assegura que els seus companys i ell es troben “desconcertats”. Aquest desconcert es plasma en els sentiments i pensaments d'uns escrits que pengen a la sala d’actes. En un es llegeix: “El meu institut és un bon col•legi i està al meu barri. On ens volen enviar, no és al mateix barri. Jo vaig venir a aquest col•legi perquè és gran i bonic. És un col•legi que no té diners, però hem sortit endavant i podrem sortir-ne d’aquesta”. O aquest altre: “No tenen dret a prendre’ns l’Institut, aquí ningú no hi està d’acord, si ens el treuen sempre el portaré al cor. Rubén de 1r B”.
Punt i final a l’època de vaques grasses, i el primer que s’escurça són els avenços socials. Però les vaques grasses mai no havien pasturat per aquests contorns, sinó pels de més amunt, on hi ha –ara i abans- pastures més abundants.
Enllaços d’interès
-Primera tancada
-Protesta de l’Institut al míting del PSC de Nou Barris
-Blog contra el tancament
-Manifest contra el tancament
-Carta a La Vanguardia
-Grup al facebook (amb més de 1100 persones)
-Mobilitzacions en contra d'eliminar el batxillerat a cinc instituts de BCN
-INS Collserola
1 comentario:
Un article que reflecteix amb molt realisme la situació del nostre centre.
Gràcies,
Albito.
Publicar un comentario