Horta, Noticias de Horta, Nou barris, Barcelona y más Horta: El Sàhara existeix

¿Se’n recorden de la campanya Teruel existe? Objectiu semblant cerca Sàhara Horta respecte, però, del conflicte saharauí. L’Associació tem que l’enquistament del conflicte entre el Sàhara Occidental i el Marroc –que dura 35 anys- el faci caure en l’oblit. Des que, el 1975, Espanya abandona aquest territori africà, el Sàhara reclama exercir el dret d’autodeterminació –sol•licitat tant per l’ONU com recomanat pel Tribunal Internacional de l’Haia-, però fins els nostres dies no s’ha celebrat cap referèndum. El Front Polisari, fart dels obstacles que hi posa Rabat, no descarta tornar a les armes. Mentrestant, milers de saharauís viuen en camps de refugiats d’Algèria.

Sàhara Horta posa el seu granet de sorra per solventar aquest panorama. Junt amb l’Associació Catalana d’Amics del Poble Saharauí (ACAPS), amb la qual està federada, el col·lectiu hortenc lluita per difondre la causa saharauí i fa projectes perquè arribin als camps de refugiats.

Fa un dies -expliquen la presidenta de Sàhara Horta, Lluïsa Rodríguez, i la presidenta d’ACAPS Catalunya i alhora membre fundadora de Sàhara Horta, Núria Salamé, (a la foto, en el mateix ordre)-, fa uns dies va concloure la recollida de material per a la caravana solidària, que aquest any ha arreplegat aliments i productes higiènics. “Des del Front Polisari el que intenten és que cada comunitat autònoma reculli un tipus de productes perquè amb aquella quantitat garanteixen un any de material al camp de refugiats”, aclareix la presidenta d’ACAPS. A Horta es treballa amb la coordinadora d’entitats i es fa campanya per escoles i comerços, i també amb els socis.

“Sàhara Horta col•labora per a mantenir un àpat diari en els infants de 2 a 6 anys”, hi afegeix Salamé, que durant molt de temps ha estat presidenta de l'agrupament d' Horta. Aquesta iniciativa, anomenada “Un àpat diari” o Tàrbia –llar d’infants-, neix amb el propòsit de pal•liar les deficiències alimentàries i, de pas, es promou que els familiars duguin a l’escola els fills. La presidenta d’ACAPS assenyala que el districte Horta-Guinardó i la daira (barri) de Bucraa estan agermanades i que “a través d’aquest agermanament intentem mantenir una guarderia allà”.

Colònies d’estiu

Un dels projectes estrella són les colònies estiuenques dels nens. La campanya tot just comença aquest divendres. Nens i nenes d’entre 7 i 12 anys marxaran del Sàhara a països com Espanya, Itàlia o França durant els mesos de juliol i agost. A Horta, hi vindran, segons afirmen Salamé i Rodríguez, entre 13 i 15 infants, pels quals caldrà un número idèntic de famílies d’acollida. Normalment, l’associació demana a les famílies de l’estiu anterior si hi estan disposades a repetir. Ara per ara, ja en tenen tres en llista d’espera. O sigui que la cosa va bé. Per la seva banda, “els nens estan molt mentalitzats que són fills d’un èxode i que vénen aquí un mica per evidenciar la situació del seu país”, informa Salamé.

A banda que s’ho passin bé, es prioritza una revisió mèdica per la canalla. Otitis, problemes bucals i visuals són els “més freqüents”, junt amb l’anèmia, que “és generalitzada”, puntualitzen. Aquí comencen el tractament i, sovint, les famílies acollidores s’encarreguen que el continuïn al seu país. El contacte no es té per què trencar quan el nen o la nena torna a casa seva. La família acollidora que s’ho pot permetre viatja en xàrter per visitar-lo: “S’intenta conrear aquest teixit familiar”, afirmen les presidentes. Per a un refugiat, remarca Salamé, saber que hi ha algú de fora que de tant en tant demana per ell és clau per fer-li “mantenir l’esperança”.

Lluïsa Rodríguez va entrar en aquest món fa dos anys, precisament, per acollir un nen saharauí. Aquest en farà tres amb el mateix nen. “De l’u al deu, un deu, perquè no hi ha més”, així valora l’experiència. L’emociona molt que el nen parli dels seus fills com germans i que a ella li anomenin “mama Lluïsa”.

Madrassa

Un altre projecte, al qual està vinculat Núria Salamé, és Madrassa (escola). “Consisteix en què els nens vinguin al setembre i marxin al juny, al revés de les colònies”, explica. Madrassa, però, depèn de famílies que es poden permetre pagar estudis als joves.

Sàhara Horta també treballa amb la Casa de Malalts de Montornès, on hi ha saharauís adults que necessiten transplantaments o bé atenció mèdica per malalties com el càncer. Hi col•laboren de forma puntual: “Aquest any ens han demanat mantes”, afirmen. De vegades, els hi han sol•licitat crosses, audiòfons o cadires de rodes.

La Núria pateix pel Sàhara des que s’hi va comprometre ara fa gairebé 20 anys. Té por que arribi una generació que ignori el conflicte. L’expressió de la cara quan m'ho diu paga. Fa temps que va renunciar a rebre a l’aeroport els infants saharauís: “M’impacta molt veure nens i adults que mai no han trepitjat unes escales mecàniques i que fins i tot gent de l’aeroport els han d’ajudar a baixar-les”.

El Sàhara espera el seu referèndum.

Per més informació: